Dues entrades per a una mateixa finalitat
La taula del Decret 1477 permet consultar agents de risc i grups de malalties. La primera entrada ajuda a orientar prevenció; la segona dona suport a la valoració mèdica. No basta trobar una paraula coincident per a determinar l’origen d’una malaltia concreta.
El terme colombià malaltia laboral ha d’entendre’s dins del seu sistema. La informació general sobre malaltia professional no substitueix les seves regles de reconeixement, ni les taules d’altres països poden traslladar-se automàticament a un expedient colombià.
La causalitat necessita informació d’exposició
El decret preveu reconèixer malalties no incloses en la taula quan es demostri relació causal amb factors de risc ocupacional. Per a valorar aquesta relació es consideren exposició i malaltia diagnosticada, atenent circumstàncies de temps, mode i lloc.
Quan falten mesuraments, contempla reconstruir la història ocupacional i d’exposició. Per exemple, canvis de lloc, productes utilitzats i controls existents poden ser rellevants. L’absència d’un registre actual no demostra que mai existís exposició durant anys anteriors.
Consultar les modificacions aplicables
El Decret 676 de 2020 va modificar la categoria de malalties directes, incloent COVID-19 sota les condicions previstes per a personal del sector salut. Aquesta categoria té regles específiques i no ha de generalitzar-se a qualsevol diagnòstic ni a tota activitat econòmica.
El Decret 1036 de 2026 va modificar parcialment l’annex en relació amb dermatofitosi del peu o tinea pedis. Precisa que la seva inclusió no produeix per si sola reconeixement automàtic de l’origen laboral: ha d’examinar-se individualment l’exposició i el nexe causal.
Ús preventiu de la taula
Per a prevenció, la utilitat és connectar perills identificats amb mesures de control i vigilància de la salut. Davant una sospita, correspon facilitar avaluació pels professionals i entitats competents, conservar informació rellevant i revisar si altres persones comparteixen l’exposició.
L’expedient ha de diferenciar fets documentats, hipòtesis i conclusions mèdiques. La taula no autoritza l’ocupador a diagnosticar ni a rebutjar una malaltia per no veure-la enumerada. Mantenir traçabilitat de l’exposició millora tant la recerca com les decisions preventives posteriors.
