Qui va ser Alan Turing
Alan Mathison Turing (1912–1954) va ser un matemàtic i criptoanalista britànic amb una activitat que abraçava la computació i la intel·ligència de les màquines. Va treballar a Bletchley Park durant la Segona Guerra Mundial i va desenvolupar l’última etapa de la carrera a Manchester. [3]
Formació: de Sherborne a Cambridge
Va néixer a Londres el 23 de juny de 1912. Les cartes escolars conservades a King’s College mostren interès per les matemàtiques, la química i els invents. Va estudiar a Hazelhurst i Sherborne; d’adolescent va preparar per a la mare una explicació de la relativitat d’Einstein. Aquests documents permeten conèixer la formació més enllà de les anècdotes repetides sobre el seu talent. [1]
El 1931 va ingressar a King’s College, Cambridge, amb una beca de matemàtiques. Es va graduar amb distinció el 1934 i va obtenir una fellowship el 1935. Aquesta etapa el va situar en un entorn de recerca matemàtica abans que la carrera s’orientés cap a la criptografia, els ordinadors i la biologia. [2]
El doctorat a Princeton
Entre 1936 i 1938 va estudiar a Princeton sota la direcció d’Alonzo Church. La tesi, Systems of Logic Based on Ordinals, es va publicar en una versió revisada el 1939. Els arxius de la universitat conserven cartes intercanviades amb Church, testimoni d’una relació científica que va continuar després del retorn a Cambridge. [5]
L’avaluació del departament de matemàtiques, datada el 16 de maig de 1938, destacava tant la capacitat tècnica com la comprensió de les relacions entre problemes. També identificava contribucions a l’anàlisi matemàtica. El doctorat no era simplement una continuació del disseny d’una màquina: formava part d’una recerca més àmplia sobre lògica i fonaments. [24]
La màquina universal i la computació
A On Computable Numbers, elaborat el 1936, va descriure un model que llegeix símbols sobre una cinta i utilitza instruccions per operar-hi. La màquina universal era una construcció matemàtica, anterior als ordinadors electrònics que van materialitzar idees de programació. La seva importància rau a estudiar què pot fer un procediment de càlcul, sense dependre d’un dispositiu concret. [11]
Bletchley Park i l’Enigma naval
Es va incorporar a la Government Code and Cypher School el setembre de 1939. Va encapçalar l’esforç de Hut 8 dedicat a l’Enigma naval alemany i va treballar estretament amb Joan Clarke. L’intercanvi de coneixements amb criptoanalistes polonesos formava part d’aquesta història col·lectiva: els avenços britànics també es van basar en aportacions prèvies d’altres equips. [9]
La Bombe mecanitzava la cerca de configuracions possibles a partir de fragments de text que s’esperava trobar als missatges. La primera màquina va començar a treballar el març de 1940. El funcionament pertanyia a una cadena d’intercepció, anàlisi i comprovació en què participaven moltes persones; no era un ordinador d’ús general. [7]
Gordon Welchman hi va afegir el diagonal board, que va millorar notablement el disseny. Reconèixer aquesta aportació permet explicar per què la màquina es coneix com a Turing-Welchman Bombe i evita atribuir a una sola persona tot el procés criptoanalític. [8]
Mètodes estadístics de criptoanàlisi
Banburismus utilitzava anàlisi estadística per reduir les disposicions possibles de les rodes d’Enigma. Turing també va desenvolupar Turingery per al xifratge Lorenz, una contribució diferent de la Bombe i de la construcció de Colossus. Aquests mètodes van ampliar la feina més enllà d’una sola màquina. El 1946 va rebre la distinció OBE pels serveis durant la guerra. [25]
Delilah: protegir comunicacions de veu
A Hanslope Park va treballar amb Donald Bayley en Delilah, un sistema portàtil per xifrar comunicacions de veu. Els quaderns conservats documenten el desenvolupament entre 1943 i 1945. Després de la guerra se’n va demostrar el funcionament amb una gravació: aquest projecte mostra l’altre vessant de la seva criptografia, dissenyar protecció a més d’analitzar sistemes aliens. [10]
ACE: del disseny a l’ordinador
Turing va arribar al National Physical Laboratory el 1945 i va presentar els plans de l’Automatic Computing Engine el 1946. Va continuar vinculat al projecte fins que en va marxar el 1948, després d’un permís a Cambridge. La seva feina acostava la recerca lògica a les decisions necessàries per construir i programar un ordinador electrònic. [6]
Jim Wilkinson, que havia col·laborat amb Turing en el disseny lògic, va dirigir l’equip que va construir Pilot ACE. La seva feina incloïa càlculs matricials i anàlisi numèrica. [23] Aquesta versió reduïda es va completar el 1950, quan Turing ja treballava a Manchester. El disseny original, l’execució per l’equip i les aplicacions posteriors són etapes diferents de la mateixa història. [22]
Manchester, programació i arxius
La col·lecció de la Universitat de Manchester conserva el manual de programació del Mark I escrit per Turing, a més de notes sobre computació i morfogènesi. També reuneix correspondència amb investigadors com Christopher Strachey, Robin Gandy i Maurice Wilkes. Aquests materials documenten tasques de programació i discussió científica juntament amb els treballs teòrics més coneguts. [14]
Intel·ligència de les màquines i joc d’imitació
A Computing Machinery and Intelligence (1950), va proposar substituir una discussió abstracta sobre pensar per un joc de preguntes i respostes escrites en què intervé una màquina. També va explorar programes capaços d’aprendre mitjançant educació i experiència. El plantejament tracta comportament i aprenentatge; no ofereix una prova de consciència ni una certificació de fiabilitat. [12]
La discussió pública sobre els ordinadors
La recerca també va arribar a la ràdio. L’arxiu de King’s conserva guions d’un debat de BBC Third Programme emès el gener de 1952, amb Turing, Max Newman, Geoffrey Jefferson i Richard Braithwaite. La pregunta sobre si les màquines podien pensar es discutia entre matemàtiques, filosofia i medicina, abans de l’expansió comercial de la informàtica. [21]
Ordinadors i jocs
Els jocs també van formar part de les seves publicacions. Digital Computers Applied to Games va ser la contribució al llibre Faster than Thought, editat per B. V. Bowden el 1953. King’s conserva el text mecanografiat amb correccions manuscrites, un testimoni de l’interès per explorar usos de l’ordinador més enllà del càlcul numèric. [26]
Morfogènesi: com apareixen els patrons
The Chemical Basis of Morphogenesis va aparèixer el 1952. Turing va estudiar com substàncies que reaccionen i es difonen poden produir patrons des d’un estat inicialment uniforme. L’article presenta models matemàtics d’inestabilitat i proposa possibles explicacions per a determinades formes biològiques. Era una recerca sobre mecanismes de formació, no una explicació completa de tots els processos del desenvolupament. [13]
Altres publicacions matemàtiques
El catàleg de la London Mathematical Society permet seguir una producció que no es limita a la màquina universal. Inclou treballs sobre gairebé periodicitat, lògica basada en ordinals i càlculs de la funció zeta de Riemann. També registra la correcció d’On Computable Numbers. Aquesta bibliografia mostra la continuïtat dels interessos matemàtics al llarg de diferents etapes professionals. [18]
Persecució, mort i reparació
El 1952 va ser condemnat per una relació homosexual sota la legislació aleshores vigent i sotmès a tractament hormonal. Va perdre l’autorització de seguretat necessària per continuar la feina amb GCHQ. El 24 de desembre de 2013 va rebre un indult pòstum: el reconeixement de la contribució científica va anar acompanyat d’una revisió pública del tracte discriminatori que havia patit. [15]
Va morir el 7 de juny de 1954; el cos va ser trobat l’endemà. [22] El 2017, les disposicions conegudes com a Turing’s Law van ampliar la reparació a altres condemnes històriques per relacions homosexuals consentides, sota les condicions establertes a la llei. L’indult individual de 2013 i aquesta mesura posterior són fets diferents. [16]
Reconeixements i llegat
El Premi Turing d’ACM s’atorga des de 1966 i distingeix contribucions tècniques duradores, amb especial atenció a assoliments concrets. Pot reconèixer col·laboracions essencials per a un mateix avenç. El nom vincula el llegat de Turing amb generacions posteriors de recerca, sense convertir tots aquests descobriments en aportacions personals del matemàtic. [20]
L’Alan Turing Institute va ser creat el 2015 per cinc universitats britàniques i l’Engineering and Physical Sciences Research Council com a institut nacional de ciència de dades; el 2017 va explicitar també la tasca en intel·ligència artificial. [19] El Banc d’Anglaterra va incorporar el seu retrat al bitllet de 50 lliures posat en circulació el 23 de juny de 2021, amb referències visuals a la feina matemàtica. [17]
Pilot ACE i investigació de fallades estructurals
El Science Museum documenta que el Pilot ACE es va utilitzar per analitzar la fatiga del metall després de l’accident del Comet del vol BOAC 781. És una aplicació concreta d’una màquina derivada del disseny de Turing a la investigació de fallades en seguretat aèria; la font no atribueix a Turing la investigació personal de l’accident. [4]
