Qui va ser Bernardino Ramazzini
Bernardino Ramazzini (1633–1714) va ser un metge italià conegut per sistematitzar l’estudi de les malalties dels treballadors. Va néixer a Carpi i va desenvolupar la carrera entre la pràctica mèdica i la docència universitària. [1]
Formació i docència a Mòdena
Es va graduar en filosofia i medicina a Parma el 1659 i va exercir durant uns anys al territori de Castro. [1]
El 1682 va participar en la reobertura de la Universitat de Mòdena i en va pronunciar el discurs inaugural. Hi va ensenyar fins al 1700. L’entorn acadèmic el va vincular amb el metge Francesco Torti i el físic Michelangelo Fardella, i va mantenir contactes amb Leibniz. La recerca sobre les malalties dels oficis va créixer en aquest context clínic i intel·lectual. [4]
L’etapa de Pàdua i les societats científiques
El 1700 es va traslladar a la Universitat de Pàdua, on va continuar com a professor de medicina i va arribar a ser rector del col·legi mèdic. Hi va romandre vinculat fins a la mort el 1714. La docència i la pràctica clínica van acompanyar la revisió de l’obra iniciada a Mòdena. [3]
La Leopoldina el va admetre el 1693 amb el nom acadèmic Hippocrates III. La participació en societats científiques formava part de la circulació internacional d’observacions mèdiques i epidemiològiques. El registre acadèmic reconeix tant els estudis sobre treballadors com els escrits sobre epidèmies, una amplitud sovint eclipsada per la fama de la Diatriba. [5]
De morbis artificum diatriba
La primera edició de De morbis artificum diatriba va aparèixer el 1700. Reunia malalties associades a diferents oficis i defensava parlar directament amb els treballadors i visitar-ne els llocs d’activitat. L’aportació consistia a ordenar observacions disperses en un tractat que relacionava tasques, condicions i problemes de salut. [2]
L’edició ampliada del 1713
El 1713 es va publicar a Pàdua una edició ampliada, impresa per Giovanni Battista Conzatti. Incorporava un suplement i una dissertació sobre la salut de les religioses. L’exemplar descrit per Wellcome té 453 pàgines. L’ampliació mostra que Ramazzini va continuar desenvolupant el tractat a Pàdua i va estendre les preguntes a noves comunitats i activitats. [6]
Observar les tasques i escoltar qui les fa
El tractat incloïa ocupacions diverses: artesans, agricultors, pescadors, metges, llevadores, estudiosos i escriptors. L’amplitud és important per entendre el projecte. La malaltia relacionada amb una activitat no es limitava a mines o tallers; també es podia estudiar en feines intel·lectuals, cures i altres formes de vida organitzades al voltant de tasques repetides. [17]
Escrivents, impressors i esforç corporal
Als passatges dedicats als escrivents va combinar la permanència assegut, el moviment continu de la mà i l’atenció necessària per evitar errors. També distingia entre qui componia tipus d’impremta i qui accionava la premsa. El detall de les operacions permetia explicar exigències corporals diferents entre persones del mateix sector. [7]
La recerca històrica de l’obra identifica observacions de postures prolongades, moviments repetits i esforços intensos en forners, teixidors, traginers i treballadors de la fusta. Ramazzini relacionava l’organització concreta d’una activitat amb les molèsties descrites per qui la feia. Aquest interès explica el seu lloc en la història de l’ergonomia, anterior a la disciplina moderna. [8]
Aigua, clima i altres obres mèdiques
Les investigacions de la dècada del 1690 també examinaven el clima de Mòdena en relació amb les malalties. L’observació de l’entorn acompanyava l’estudi dels oficis. La història de la universitat situa aquests treballs al costat de la recerca de Francesco Torti sobre febres, en un context que estudiava conjuntament medicina i fenòmens naturals. [15]
El 1691 va publicar De fontium Mutinensium admiranda scaturigine tractatus physico-hydrostaticus, dedicat a les fonts de Mòdena. El catàleg de The Huntington conserva aquesta obra d’història natural i hidrostàtica. La bibliografia recorda així que Ramazzini va investigar qüestions físiques de l’entorn, a més de les malalties per les quals és conegut. [11]
De principum valetudine tuenda commentatio, publicat a Pàdua el 1710, tractava la conservació de la salut dels prínceps. El títol pertany a una altra vessant de la producció mèdica i situa l’autor en les preocupacions de l’època: l’atenció a grups socials diferents coexistia amb l’interès per les malalties dels oficis. [12]
Observacions clíniques i debats del seu temps
Els capítols sobre llevadores i dides i l’assaig sobre religioses ampliaven el tractat cap al treball de les dones i la vida comunitària. L’edició històrica d’aquest darrer text mostra l’interès per descriure les condicions dels grups estudiats. Són escrits de començaments del segle XVIII, amb categories i explicacions mèdiques pròpies d’aquell moment. [9]
Ramazzini també va registrar una impressió clínica sobre la freqüència del càncer de mama entre religioses. Els estudis històrics distingeixen l’observació de la recerca estadística posterior. L’interès és la comparació entre grups i la formulació d’una hipòtesi; les explicacions fisiològiques no constitueixen una demostració moderna de causalitat. [16]
També va participar en discussions sobre l’ús de l’escorça de quina contra les febres. L’anàlisi dels escrits assenyala que va considerar-ne els beneficis, possibles efectes adversos i ús massa generalitzat. El debat pertany a la història de la terapèutica i mostra un pensament amb discussions i límits, a més de troballes. [10]
Una aportació sistemàtica a la medicina del treball
La rellevància històrica de la Diatriba és reunir descripció d’activitats, observació de malalties i preguntes sobre les causes. L’estudi modern de l’obra en destaca l’abast ambiental i ocupacional. La lectura permet seguir la formació d’un camp mèdic que va convertir el treball en una part important de la recerca sobre la salut. [14]
El Collegium Ramazzini i la memòria científica
El Collegium Ramazzini, fundat el 1982 per Irving Selikoff, Cesare Maltoni i altres científics, porta el seu nom. L’acadèmia internacional estudia salut ocupacional i ambiental i comunica les implicacions de la recerca a institucions i ciutadania. És una organització posterior que pren la seva figura com a referència i manté la memòria de l’atenció a les condicions de treball. [13]
Relació amb la PRL
El seu llegat ajuda a entendre per què la història laboral i el coneixement del treball real importen en prevenció. Les seves descripcions són històriques: les avaluacions i mesures actuals s’han de basar en el coneixement tècnic i científic vigent.
