Qui és Christina Maslach
Christina Maslach és una psicòloga social nord-americana i professora emèrita de Berkeley, coneguda per investigar el desgast professional o burnout. [1]
Formació i arribada a Berkeley
Va néixer el 1946 i va créixer en un entorn vinculat a Berkeley. A la història oral recorda Berkeley High School i l’elecció de Radcliffe, on es va interessar per una formació que combinava psicologia, sociologia i antropologia. Aquesta amplitud acadèmica va precedir l’especialització en psicologia social. [5]
Va obtenir el grau a Harvard-Radcliffe el 1967 i el doctorat a Stanford el 1971. Aquell mateix any es va incorporar al professorat de Berkeley, on va desenvolupar la carrera investigadora i docent. [1]
Al relat dels primers anys a Berkeley descriu un departament que feia 47 anys que no contractava cap dona. La incorporació va coincidir amb iniciatives per documentar i canviar l’escassa presència femenina al professorat. El testimoni situa la trajectòria dins les transformacions institucionals de la universitat, a més de la recerca. [6]
L’objecció a l’experiment de Stanford
El 1971 va visitar l’experiment carcerari de Stanford. Segons els testimonis de Maslach i Philip Zimbardo, es va oposar al tracte que va presenciar i va discutir amb l’investigador, que va decidir interrompre l’estudi. Maslach va relacionar després l’experiència amb l’interès per afrontar situacions emocionalment difícils en feines d’atenció o custòdia. [7]
Com va començar la recerca del burnout
Als anys setanta va entrevistar professionals sanitaris, policies i personal penitenciari sobre les exigències emocionals de la feina. Escoltava relats d’esgotament i distanciament repetits entre ocupacions. En una entrevista amb l’APA va explicar com va reconèixer en la paraula burnout una experiència que els professionals identificaven i de la qual volien parlar. [8]
La revisió Job Burnout, publicada el 2001 amb Wilmar Schaufeli i Michael Leiter, sintetitzava un camp ja estès internacionalment. Situava l’esgotament, el cinisme i la ineficàcia en la relació entre les persones i l’organització. També examinava l’engagement, incorporant a l’anàlisi l’experiència d’implicació positiva amb la feina. [11]
El Maslach Burnout Inventory
El 1981 va publicar amb Susan E. Jackson The Measurement of Experienced Burnout. L’article presentava la mesura del fenomen entre professionals de serveis humans mitjançant tres dimensions: esgotament emocional, despersonalització i realització personal. La contribució compartida va donar una base empírica a l’inventari MBI i va permetre distingir aspectes d’una experiència complexa. [9]
La interpretació de les puntuacions requereix atendre la finalitat de l’instrument. L’editor Mind Garden explica que el manual del 2016 va retirar els punts de tall perquè no tenien validesa diagnòstica. Les dimensions permeten estudiar experiències de treball; convertir una puntuació en una etiqueta clínica individual excedeix allò que els barems permetien sostenir. [10]
Les sis àrees de la vida laboral
Amb Michael Leiter va desenvolupar un marc per estudiar la relació entre la persona i la feina. El capítol Areas of Worklife, del 2004, organitza l’anàlisi en càrrega de treball, control, recompensa, comunitat, equitat i valors. Les àrees permeten examinar desajustos organitzatius diferents, evitant reduir qualsevol desgast a una sola explicació basada en la sobrecàrrega. [12]
Estudis longitudinals i perfils
Un estudi del 2008 amb Leiter va seguir 466 empleats amb dues avaluacions separades per un any. Analitzava canvis entre burnout i engagement i la relació amb els desajustos d’equitat. El disseny aportava una perspectiva temporal sobre perfils inicialment inconsistents; les associacions observades es diferencien d’una prova experimental que una intervenció produeixi un resultat determinat. [13]
El 2016 van analitzar dos conjunts de dades i van distingir cinc perfils: burnout, engagement, sobrecàrrega, desvinculació i ineficàcia. Els tres perfils intermedis mostraven que una dimensió negativa podia coexistir amb altres de favorables. El treball afinava la descripció del fenomen: l’esgotament tot sol no recollia necessàriament el patró complet de burnout estudiat. [14]
Llibres i divulgació de la recerca
Burnout: The Cost of Caring va aparèixer el 1982. L’índex recorria les relacions amb altres persones, l’entorn laboral, les característiques individuals i les respostes socials i organitzatives. El llibre reunia aquests temes en una obra accessible més extensa que un article científic, acostant la recerca a les professions d’atenció. [15]
Amb Leiter va publicar The Truth About Burnout el 1997 i Banishing Burnout el 2005. El 2014 va coeditar Burnout at Work amb Leiter i Arnold Bakker, reunint perspectives de diversos investigadors. Aquesta seqüència reflecteix una activitat editorial que alterna llibres d’autoria compartida i volums col·lectius, a més dels articles especialitzats. [17]
The Truth About Burnout examina la responsabilitat de l’organització en l’experiència laboral. Els capítols tracten causes, intervenció, engagement i valors humans, amb un apèndix d’avaluació de l’entorn. El plantejament desplaça part de l’anàlisi de les reaccions personals cap a les condicions en què s’espera que les persones desenvolupin les tasques. [16]
Banishing Burnout presenta estratègies per revisar la relació amb la feina i construir un pla d’acció a partir d’una autoavaluació. El llibre tradueix el marc dels autors a un format d’orientació pràctica. Aquesta finalitat editorial descriu la proposta; l’eficàcia d’una mesura concreta depèn d’avaluar-la en el context d’aplicació. [18]
Docència i responsabilitat universitària
El 1997 va rebre el reconeixement nord-americà Professor of the Year de Carnegie i CASE. La notícia contemporània de Berkeley descrivia classes que buscaven participació fins i tot en grups grans i exercicis per examinar críticament afirmacions presentades com a científiques. La docència constitueix una línia pròpia de la trajectòria, al costat dels models i les publicacions. [20]
El desembre del 2000 va ser nomenada viceprovost d’educació de grau, amb incorporació el gener del 2001. Les responsabilitats incloïen innovació curricular, coordinació docent i tecnologia educativa. La nota del nomenament subratllava que les eines tecnològiques havien de servir objectius pedagògics definits, més enllà d’incorporar-les simplement perquè estiguessin disponibles. [19]
Reconeixements i memòria acadèmica
La National Academy of Sciences li va concedir el 2020 el premi Scientific Reviewing pel treball d’integració de recerques sobre burnout. [21] El 2025 va rebre el James McKeen Cattell Fellow Award de l’Association for Psychological Science, una distinció a la trajectòria per les aplicacions de la psicologia a problemes socials. [2]
El servei professional inclou dos períodes com a presidenta de la Western Psychological Association,1988–1989 i 2019–2020. Entre 2014 i 2017 va ser coeditora de Burnout Research. Aquestes funcions documenten la participació en estructures d’intercanvi científic i publicació, a més de l’autoria dels estudis propis. [23]
Amb Paula Fass va participar en un projecte d’història oral sobre dones incorporades a Berkeley als anys 1970 i 1980. Els testimonis exploren cultura acadèmica, promoció professional i conciliació. El projecte conserva experiències de canvi institucional que complementen la història pròpia com a investigadora i permeten estudiar la universitat des de les veus de les protagonistes. [22]
Relació amb la prevenció
La relació amb la prevenció psicosocial és directa. La seva obra convida a examinar l’organització del treball i les condicions que mantenen el desgast, vinculant l’escolta de les persones amb canvis organitzatius basats en una avaluació adequada.
