Qui va ser Grace Hopper
Grace Brewster Murray Hopper (1906–1992) va ser una matemàtica nord-americana amb una carrera que va combinar recerca informàtica, docència i servei naval. [1]
Formació a Vassar i Yale
Es va graduar a Vassar el 1928 i va obtenir una beca per continuar a Yale. Va tornar a Vassar com a professora el 1931, mentre preparava el doctorat. Va ensenyar càlcul, dibuix estructural i problemes d’ombres i perspectiva: una activitat acadèmica anterior a la seva incorporació a la informàtica. [4]
La recerca matemàtica
A Yale va obtenir el màster el 1930 i el doctorat el 1934. La tesi doctoral, New Types of Irreducibility Criteria, dirigida per l’algebrista Øystein Ore, estudiava criteris d’irreductibilitat de polinomis. Era una formació en matemàtica pura; la recerca arxivística sobre el seu expedient distingeix aquest treball de la informàtica que desenvoluparia posteriorment. [3]
La Marina i el Harvard Mark I
Durant la Segona Guerra Mundial es va incorporar a la reserva naval. Després de formar-se a Smith College, el 1944, al juliol va ser destinada al projecte de càlcul de Harvard dirigit per Howard Aiken. La preparació matemàtica li va servir per convertir problemes pràctics en operacions executables pel Mark I. [7]
La feina de l’equip de càlcul
Al Mark I col·laboraven personal civil de Harvard, oficials amb formació matemàtica i mariners que treballaven per torns. Programar exigia descompondre un problema en instruccions successives, nombres i connexions específiques. Hopper formava part d’aquest equip de codificació: va fer la seva aportació al costat d’operadors, tècnics i altres programadors, dins d’una organització de treball compartida. [6]
El manual de programació de 1946
En acabar la guerra, Hopper va reunir coneixements dispersos sobre el Mark I a A Manual of Operation for the Automatic Sequence Controlled Calculator, publicat el 1946. Explicava components, funcionament, manteniment i programació. També ordenava els passos per formular un problema, preparar cintes perforades i comprovar-ne l’execució, convertint l’experiència pràctica de l’equip en documentació consultable. [5]
UNIVAC, compiladors i FLOW-MATIC
El 1949 es va incorporar a Eckert-Mauchly, empresa que després va passar per Remington Rand i Sperry Rand. Hi va treballar en UNIVAC i va dirigir activitats de programació automàtica. [2]
El 1952 va desenvolupar A-0, un dels primers compiladors. Aquest treball va obrir una línia que traslladava a l’ordinador part de la preparació dels programes. [1]
Del llenguatge comercial a COBOL
FLOW-MATIC utilitzava instruccions expressades amb paraules per tractar dades comercials. Hopper i el seu equip van explorar com facilitar la programació a usuaris amb necessitats diferents de les matemàtiques. Aquest treball va influir en COBOL, desenvolupat mitjançant la col·laboració entre organitzacions: Hopper en va ser una impulsora tècnica i defensora, dins d’una iniciativa col·lectiva. [19]
Normalització i programes portables
A la seva història oral del 1980, Hopper va explicar que la normalització buscava formar programadors en llenguatges comuns i traslladar programes entre sistemes. També va descriure les proves necessàries per verificar compiladors i va atribuir a George Baird una tècnica per adaptar rutines de comprovació a màquines diferents. La compatibilitat exigia especificacions i proves compartides. [9]
Retorn al servei i carrera naval
Després de retirar-se de la reserva per edat el 1966, va tornar al servei actiu l’agost del 1967 per treballar en normalització de llenguatges. Va ascendir a capità el 1973 i commodore el 1983; el rang va passar a anomenar-se rear admiral el 1985. Es va retirar definitivament de la Marina el 1986, després d’alternar recerca, indústria i servei. [10]
Docència, mentoria i nanosegons
Hopper donava una importància central a formar joves i animar-los a provar idees. En els seus records relacionava les oportunitats educatives amb el suport d’un pare que defensava la mateixa formació per a filles i fill. La docència i l’acompanyament de noves generacions van continuar sent part de la seva identitat professional. [18]
L’arna i els recursos per explicar informàtica
El Smithsonian conserva cables d’uns 30 centímetres que Hopper va repartir durant una conferència el 1985. Els utilitzava per representar un nanosegon amb una distància tangible i explicar la importància de reduir la mida dels components. Transformava així una escala temporal difícil d’imaginar en un objecte que el públic podia sostenir. [15]
Un altre objecte del museu és el registre d’una arna trobada al Mark II el 1947. El terme bug ja s’utilitzava en enginyeria molt abans. Hopper i els seus col·legues van ajudar a popularitzar l’anècdota; el document no acredita que ella inventés la paraula ni que trobés personalment l’insecte. [8]
Reconeixements i darrers anys
El 1991 va rebre la National Medal of Technology. La distinció reconeixia les seves contribucions als llenguatges de programació i a simplificar l’ús dels ordinadors. El premi vinculava el reconeixement públic amb una aportació tècnica concreta: ampliar qui podia utilitzar la informàtica i com expressar les instruccions necessàries per fer-ho. [11]
Va morir l’ 1 de gener del 1992 i va ser enterrada al Cementiri Nacional d’Arlington. El 2016 va rebre, pòstumament, la Presidential Medal of Freedom. [2]
Després del retir naval va treballar com a consultora de Digital Equipment Corporation fins a la mort. [1]
Institucions que conserven el seu llegat
La Marina va donar el seu nom a l’USS Hopper, un destructor de la classe Arleigh Burke que va entrar en servei el 6 de setembre del 1997 a San Francisco. L’homenatge naval manté un vincle institucional amb una carrera dedicada a la computació i al servei públic. [16]
Yale va dedicar formalment Grace Hopper College el setembre del 2017. La institució on havia cursat els estudis de postgrau va incorporar així el seu nom a un dels colleges residencials, situant la trajectòria científica de Hopper en la memòria quotidiana de la universitat. [12]
La Grace Hopper Celebration va néixer el 1994 per iniciativa d’Anita Borg i Telle Whitney. Organitzada en honor seu, reuneix dones de l’àmbit tecnològic per compartir coneixement i desenvolupar trajectòries professionals. La creació posterior a la mort de Hopper forma part del seu llegat, amb autoria organitzativa de Borg i Whitney. [13]
Arxius i enregistraments
La col·lecció Grace Murray Hopper del Smithsonian reuneix instruccions, notes tècniques, fotografies, articles i materials de programació. Molts documents contenen anotacions seves. Provenen de donacions dels anys 1967,1968 i 1972, i permeten estudiar-ne el treball a través dels registres dels projectes i dels equips, a més de les biografies commemoratives. [17]
El 2024 l’NSA va difondre un enregistrament de la seva conferència del 1982 Future Possibilities: Data, Hardware, Software, and People, recuperat amb els arxius nacionals nord-americans. El document conserva la manera d’explicar els problemes de la informàtica, la informació i les persones en una etapa d’expansió del sector. [14]
