Qui va ser Jens Rasmussen
Jens Rasmussen (1926–2018) va ser un enginyer i investigador danès que estudiava com les persones comprenen i controlen sistemes tècnics complexos. Va desenvolupar eines per analitzar decisions, representar restriccions i estudiar la interacció entre l’organització del treball i la tecnologia. [1]
Formació i carrera a Risø
Va néixer a Ribe i es va titular en enginyeria electrònica a Copenhaguen el 1950. Va ingressar a Risø el 1956, va dirigir-ne el Departament d’Electrònica entre 1962 i 1987 i va ser professor investigador d’enginyeria cognitiva entre 1987 i 1992. Aquest recorregut institucional contextualitza les seves recerques sobre operadors, informació i control. [3]
Amb A. Jensen va publicar el 1974 un estudi de tècnics que reparaven equips electrònics en l’entorn habitual. Els protocols verbals mostraven rutines de cerca que podien estalviar temps i esforç mental malgrat repetir informació. També van observar fixació en estratègies infructuoses, un problema rellevant per comprendre el diagnòstic tècnic i l’experiència professional. [4]
Habilitats, regles i coneixement
El 1983 va presentar la coneguda distinció entre actuació basada en habilitats, regles i coneixement. Les habilitats permeten seqüències automatitzades; les regles orienten respostes familiars; el coneixement permet raonar davant situacions noves. L’article relacionava aquestes modalitats amb senyals, signes i símbols, oferint un vocabulari per estudiar quina informació necessita una persona durant l’activitat. [5]
Aquell mateix any, Design for Error Tolerance proposava atendre dues propietats del sistema: que es puguin observar els efectes d’una acció i que sigui possible revertir-los abans del dany. Rasmussen vinculava la proposta a l’adaptació i l’aprenentatge, processos en què les persones proven estratègies i ajusten la seva actuació. [6]
La jerarquia d’abstracció
L’article del 1985 sobre representació jeràrquica del coneixement explicava com descriure un sistema amb nivells d’abstracció connectats. Una representació funcional permet relacionar els equips amb allò que fan i amb les finalitats que serveixen. Aquesta organització del coneixement interessava tant al disseny de bases de dades i pantalles com a l’estudi del raonament durant una avaria. [7]
Information Processing and Human-Machine Interaction, publicat el 1986, reunia la seva aproximació a l’enginyeria cognitiva. L’obra tracta l’anàlisi de tasques, el diagnòstic, les estratègies de cerca i les representacions mentals. Relaciona el funcionament físic del sistema amb les decisions necessàries per comprendre’l, oferint una exposició més extensa que els articles sobre components particulars del model. [8]
Modelar tasques i respostes
En un altre treball del 1986 va organitzar l’anàlisi cognitiva en cinc dimensions: domini del problema, tasca de decisió, organització de qui decideix, estratègies mentals i mecanismes o preferències cognitives. Va explorar el marc en plantes industrials, gestió d’emergències, oficines i biblioteques. La proposta situava la interacció amb la tasca abans de triar la forma de la interfície. [9]
L’informe Simulation of Operators’ Response in Emergencies, també del 1986, desenvolupava una proposta de simulació per a plantes de procés. Combinava el model de lent de Brunswik, un repertori de tasques normals i una classificació d’errors. L’abast es limitava a respostes basades en habilitats i regles durant les primeres fases d’un accident. [10]
Error, adaptació i causalitat
The Role of Error in Organizing Behaviour va aparèixer com a informe de Risø el 1989. Rasmussen assenyalava que l’anàlisi causal canvia segons es vulgui explicar un succés, atribuir responsabilitats o millorar el sistema. El punt on s’atura la cerca de causes importa: condiciona quines decisions i relacions queden incloses en l’explicació. [11]
El 1990 va ampliar aquesta reflexió a Philosophical Transactions of the Royal Society. Examinava l’ambigüitat de seleccionar determinats esdeveniments com a causes i la relació de l’error amb l’aprenentatge. L’article plantejava dificultats per aïllar una categoria de conducta errònia en entorns moderns, on les persones modifiquen contínuament les pràctiques per respondre a condicions canviants. [12]
Disseny ecològic i enginyeria de sistemes cognitius
Amb Kim J. Vicente va publicar el 1992 els fonaments del disseny ecològic d’interfícies, EID. L’objectiu era donar suport a les tres modalitats cognitives sense imposar més esforç de raonament del necessari per a la tasca. L’article combinava principis de disseny, discussió teòrica i resultats inicials d’avaluació, presentats com a suport preliminar al marc. [13]
En un article del 1999 va portar la discussió al disseny de sistemes fiables, inclosos sistemes tècnics de bord en aviació. Defensava integrar els usuaris des del disseny funcional i fer visibles les restriccions del sistema. La proposta connectava la informació presentada en pantalla amb els límits dins dels quals es pot desenvolupar l’activitat. [14]
La col·laboració amb Annelise M. Pejtersen i L. P. Goodstein va donar lloc a Cognitive Systems Engineering, publicat per Wiley el 1994. L’autoria compartida reflecteix la naturalesa interdisciplinària del projecte: una línia de treball col·lectiva que reunia l’anàlisi de sistemes tècnics amb l’estudi d’activitats i necessitats d’informació. [15]
Pejtersen i els seus col·legues van explicar posteriorment com el programa de Risø havia integrat recerques sobre cerca de ficció a les biblioteques amb estudis de plantes d’energia i hospitals. Comparar dominis amb graus d’acoblament diferents va contribuir al desenvolupament de l’anàlisi del treball cognitiu i d’eines per dissenyar i avaluar sistemes d’informació. [16]
Gestió dinàmica del risc i AcciMaps
Amb Inge Svedung va publicar Proactive Risk Management in a Dynamic Society el 2000 per a la Swedish Rescue Services Agency. El llibre proposava un control adaptatiu basat a observar l’estat real de la seguretat i comunicar objectius entre nivells de decisió. La retroalimentació hi ocupa un lloc central davant entorns sotmesos a canvis tecnològics i organitzatius. [17]
Svedung i Rasmussen van publicar el 2002 Graphic representation of accident scenarios a Safety Science. El treball tractava la representació gràfica de l’estructura d’un sistema i de la causalitat dels accidents. Forma part de la recerca sobre com visualitzar relacions entre decisions i esdeveniments, ampliant l’anàlisi més enllà d’una llista cronològica de successos. [18]
Col·laboracions posteriors i llegat
Amb Richard Cook va publicar el 2005 Going solid, sobre la dinàmica dels hospitals. Descrivien com perdre marges pot augmentar la dependència entre unitats, fent que dificultats locals repercuteixin en altres serveis. Van presentar un model conceptual de seguretat del pacient i saturació organitzativa, sense convertir-lo en una demostració experimental d’una intervenció sanitària. [20]
Va ingressar a la National Academy of Engineering nord-americana el 2013. Un simposi ODAM del 2014 va reunir investigadors per examinar-ne el llegat, inclosos els límits d’operació, l’anàlisi del treball cognitiu i AcciMaps. Aquest reconeixement reflecteix la continuïtat d’una obra que va circular entre enginyeria, psicologia i estudi de les organitzacions. [19]
Relació amb la PRL
L’aportació preventiva amplia la investigació més enllà de l’última acció visible. Permet preguntar com objectius, recursos, informació i decisions successives influeixen en les condicions que troben els treballadors.
