Qui va ser Margaret Hamilton
Margaret Hamilton (1936–2026) va ser una científica de la computació nord-americana i una figura del desenvolupament de l’enginyeria de programari. Va dirigir equips de programari de vol d’Apollo al MIT i va continuar com a emprenedora. Va morir el 30 de setembre del 2026, segons el comunicat de la universitat. [1]
Formació i aprenentatge pràctic
Es va graduar a Earlham College el 1958, amb especialització en matemàtiques i formació complementària en filosofia. Aquesta combinació va precedir una carrera en què va convertir problemes i relacions entre sistemes en descripcions formals. Earlham va tornar a reconèixer la seva trajectòria el 2025 amb un doctorat honoris causa en Ciències. [4]
Al discurs d’acceptació a la UPC, Hamilton va recordar que havia treballat d’adolescent en una antiga mina convertida en atracció turística per pagar els estudis. Organitzava visites i formava guies. Va presentar aquella experiència, juntament amb les converses filosòfiques de la infància, com un aprenentatge basat a preguntar, observar i assumir responsabilitats noves. [13]
Meteorologia i defensa aèria
Abans d’Apollo va desenvolupar programes de predicció meteorològica per a Edward Lorenz al MIT. Va utilitzar ordinadors LGP-30 i PDP-1, en una etapa en què la programació s’aprenia directament amb les màquines i les seves limitacions. La feina la va introduir en la traducció de models i càlculs científics a instruccions executables. [5]
Després va participar en SAGE al Lincoln Laboratory. Hi treballava en programes per distingir els senyals d’aeronaus del soroll electrònic dels radars. L’experiència la va situar en un sistema que combinava computació i operació en temps real; des d’aquest entorn va passar a l’equip de l’Apollo Guidance Computer. [6]
L’equip de programari d’Apollo
L’Instrumentation Laboratory del MIT va rebre el 1961 el contracte per al sistema de guiatge d’Apollo. Hamilton va acabar dirigint-ne la divisió d’enginyeria de programari. La fotografia del 1969 on apareix al costat d’una pila de llistats correspon a la feina dels equips del mòdul lunar i del mòdul de comandament, amb nombrosos col·laboradors. [2]
Els programes també s’havien de preparar per a la fabricació física. El sobrenom Rope Mother al·ludia a la memòria de només lectura que emmagatzemava instruccions mitjançant nuclis magnètics i cables. Desenvolupar i produir programari eren tasques estretament relacionades: les instruccions passaven dels llistats a una configuració material destinada a l’ordinador de vol. [8]
Comprovació i fiabilitat del programari
La feina incloïa revisar acuradament les instruccions i explicar cada pas dels programes abans d’incorporar-los a les memòries de vol. Hamilton va dedicar una part important de l’activitat a aquesta revisió. La seva trajectòria en programari espacial va continuar vinculada als programes Skylab i Space Shuttle, prolongant l’experiència adquirida durant Apollo. [19]
Les alarmes d’Apollo 11
Durant el descens d’Apollo 11 es van produir alarmes de sobrecàrrega. En els records de l’esdeveniment, integrants del laboratori van descriure el sistema de recuperació i la decisió de continuar. Jerold Gilmore va reconèixer expressament el programari de prioritats de Hal Lanning. La resposta operativa combinava aquesta arquitectura, la feina de l’equip de Hamilton i les decisions del control de missió. [7]
L’enginyeria de programari com a disciplina
El 1976 Hamilton i Saydean Zeldin van publicar Higher Order Software: A Methodology for Defining Software. L’article proposava descriure formalment les interfícies entre programes, altres sistemes i processos de gestió. Se centrava a compondre un sistema coherent i tractar conflictes de dades i temps, ampliant l’atenció des de cada programa fins a les seves relacions. [9]
Higher Order Software i Hamilton Technologies
El 1976 va cofundar Higher Order Software i en va ser directora executiva fins al 1984. L’empresa va desenvolupar USE.IT a partir de la metodologia HOS. El projecte traslladava a l’àmbit empresarial la recerca sobre prevenció d’errors i tolerància a fallades del laboratori, amb eines que ajudessin a definir sistemes formalment. [10]
El 1986 va fundar Hamilton Technologies per desenvolupar l’entorn 001 Tool Suite. La documentació de transferència tecnològica de NASA el presenta com una continuació de la recerca iniciada amb Apollo. Es proposava donar suport al cicle de desenvolupament de sistemes amb eines automatitzades, connectant les definicions del disseny amb la construcció posterior del programari. [11]
Universal Systems Language
Amb William Hackler va exposar el 2008 les idees d’Universal Systems Language a la revista Computer de l’IEEE. USL representa estructura, comportament i relacions entre components mitjançant regles explícites. Els autors el proposaven per detectar o prevenir categories d’errors des de la definició del sistema. És una metodologia de disseny amb objectius declarats, vinculats a l’aplicació concreta. [12]
Premis i reconeixement acadèmic
NASA li va concedir l’Exceptional Space Act Award el 2003 per les aportacions científiques i tècniques al programari d’Apollo. El reconeixement destacava conceptes desenvolupats per Hamilton i el seu equip, com la programació asíncrona, les prioritats i les proves d’extrem a extrem. [3]
El 2016 va rebre la Presidential Medal of Freedom pel treball en el programari de les missions lunars. El reconeixement va situar la programació i el lideratge tècnic entre les contribucions recordades públicament del programa Apollo, al costat dels avenços de maquinari i l’activitat de les tripulacions. [18]
El Computer History Museum la va incorporar als seus Fellows el 2017 pel lideratge en programari espacial i les aportacions a la disciplina. La UPC la va investir doctora honoris causa el 18 d’octubre del 2018, a iniciativa de la Facultat d’Informàtica de Barcelona i coincidint amb una trobada dedicada a les trajectòries de dones en informàtica. [17, 14]
Llegat públic i arxiu documental
El 2017 LEGO va incloure una figura de Hamilton a Women of NASA, un projecte proposat per Maia Weinstock. La representació traslladava la feina tècnica a un format divulgatiu accessible a nous públics. El conjunt permetia identificar diverses professionals per les aportacions a la història espacial, més enllà de la figura tradicional de l’astronauta. [15]
El Smithsonian conserva la documentació que Hamilton va donar el 1986–1987: informes, memoràndums, simulacions, plans de vol i registres de canvis del programari. Hi va afegir notes manuscrites sobre documents seleccionats. L’arxiu permet estudiar l’organització del desenvolupament d’Apollo i reconstruir decisions d’enginyeria a partir de materials produïts durant la feina. [16]
Relació amb la prevenció
El vincle amb la seguretat és el desenvolupament de programari per a sistemes crítics. L’experiència convida a preveure errors, definir prioritats i comprovar respostes davant condicions anòmales, reconeixent el treball coordinat dels equips.
