Qui va ser Marie Curie
Marie Skłodowska Curie va néixer a Varsòvia el 7 de novembre de 1867 i va morir a França el 4 de juliol de 1934. Va desenvolupar la carrera científica a París, on va investigar la radioactivitat i va obtenir els Nobel de Física de 1903 i Química de 1911. Va ser la primera persona a rebre dos premis Nobel. [1]
De Varsòvia a la Sorbona
Va créixer en una família de docents, en una Varsòvia sotmesa al domini rus. El pare la va acostar a la física i als instruments científics. Davant les restriccions d’accés universitari per a les dones, va assistir a l’anomenada Universitat Volant, les classes de la qual canviaven de lloc per eludir la vigilància de les autoritats. [7]
Es va matricular a la Sorbona el 1891 i va obtenir les llicenciatures de Física el 1893 i Matemàtiques el 1894. Un encàrrec per estudiar les propietats magnètiques de diferents acers la va portar a cercar un laboratori. En aquest context va conèixer Pierre Curie el 1894; es van casar l’any següent i van establir una col·laboració científica. [8]
Com va investigar la radioactivitat
Va partir dels raigs de l’urani observats per Henri Becquerel. Va emprar instruments desenvolupats per Pierre i Jacques Curie per mesurar petits corrents a l’aire exposat a radiació. Va comparar substàncies i condicions, plantejant que l’emissió era una propietat atòmica. El mètode va convertir un efecte observat en un fenomen que es podia mesurar i comparar. [9]
Poloni i radi: els descobriments de 1898
L’activitat d’alguns minerals superava la de l’urani pur. Marie i Pierre en van separar químicament els components i van mesurar les fraccions per seguir el rastre de substàncies desconegudes. El juliol de 1898 van anunciar el poloni, anomenat així per Polònia; al desembre, el radi. La identificació va combinar química de separació i mesura física. [10]
L’article sobre el radi del 26 de desembre de 1898 porta tres signatures: Pierre Curie, Marie Curie i Gustave Bémont. Exposa l’activitat creixent de determinades fraccions i una línia espectral observada per Eugène Demarçay. Les evidències donaven suport a l’existència d’un element nou, tot i que la mostra encara contenia molt bari. [11]
Doctorat i consolidació de la recerca
Va defensar la tesi sobre substàncies radioactives el 25 de juny de 1903 a París. El doctorat va reunir la recerca desenvolupada durant els anys de descobriment i caracterització dels elements nous. La defensa va precedir el Nobel de Física del mateix any i va consolidar la seva posició com a investigadora amb un programa propi. [27]
Què van reconèixer els dos premis Nobel
El Nobel de Física de 1903 va reconèixer les investigacions sobre les radiacions descobertes per Becquerel: ell va rebre la meitat del premi i Marie i Pierre van compartir l’altra meitat. [2] El Nobel de Química de 1911 es va concedir íntegrament a Marie pel descobriment del poloni i el radi, l’aïllament del radi i l’estudi dels seus compostos. [15]
Del descobriment al radi metàl·lic
Identificar un element i obtenir-lo com a metall van ser etapes diferents. Curie va continuar la separació i caracterització del radi i, amb André Debierne, el va aconseguir aïllar en forma metàl·lica el 1910. La conferència Nobel de 1911 va situar aquests resultats dins dels canvis que la radioactivitat introduïa en els conceptes químics. [12]
Docència i barreres acadèmiques
Després de la mort de Pierre el 1906, va assumir les responsabilitats docents i va impartir la primera classe a la Sorbona el 5 de novembre. La lliçó va tractar els avenços en electricitat i matèria. [13] Va ser nomenada professora titular el 1908. El 1911 va patir campanyes de premsa marcades pel sexisme i la xenofòbia. [14]
L’Institut del Radi i la recerca mèdica
La Universitat de París i l’Institut Pasteur van impulsar el 1909 l’Institut del Radi, l’edifici del qual es va acabar el 1914. Curie dirigia física i química; Claudius Regaud, els estudis biològics i mèdics. La Fundació Curie, creada el 1921, va permetre obrir un dispensari el 1922. El model connectava recerca experimental i atenció al càncer. [16]
Radiologia durant la Primera Guerra Mundial
L’agost de 1914, el servei de salut militar li va demanar estudiar la formació d’operadors i localitzar aparells de radiografia disponibles. Es va vincular a la Unió de Dones de França de la Creu Roja com a inspectora del servei radiogràfic. La resposta va combinar coneixements científics, organització d’equips i formació per atendre els ferits. [17]
Va equipar vehicles amb aparells de raigs X per localitzar projectils i fractures prop del front. Irène va participar en aquesta feina. Marie va aprendre mecànica i conducció i es va familiaritzar amb l’anatomia i l’ús dels equips. Aquestes unitats, conegudes com a petites Curie, acostaven el diagnòstic a llocs amb mitjans sanitaris limitats. [18]
Des de 1916 va organitzar cursos per a auxiliars de radiologia a l’Institut del Radi, amb ajuda d’Irène. Segons la reconstrucció de l’American Institute of Physics, s’hi van formar unes 150 dones. També va impartir cursos a militars nord-americans el 1919. La formació de personal va permetre estendre el servei més enllà del que podien fer mare i filla. [19]
Finançament i vincles amb Polònia
La periodista Marie Mattingly Meloney va organitzar una campanya nord-americana per comprar un gram de radi destinat a les investigacions. Va reunir més de 100.000 dòlars i va coordinar la visita de Curie el maig i juny de 1921. Columbia conserva el relat manuscrit del viatge i documentació de l’esforç col·lectiu que va permetre obtenir el material. [20]
Una segona campanya nord-americana, el 1929, va recaptar fons per adquirir un altre gram de radi. Curie el va destinar a l’institut de Varsòvia i va mantenir un vincle material amb el desenvolupament científic del país d’origen. La captació de recursos va esdevenir una part important de l’activitat com a impulsora d’institucions de recerca. [21]
Cooperació i oportunitats científiques
Va participar en les trobades Solvay des de 1911 i en la Comissió de Cooperació Intel·lectual de la Societat de Nacions des de 1922. [2] Un memoràndum de 1926 conservat a Columbia recull la proposta sobre beques internacionals per al progrés científic. L’activitat institucional incloïa facilitar la formació i la circulació d’investigadors. [22]
Llibres i treballs posteriors
El Traité de radioactivité, publicat en dos volums el 1910, va sistematitzar el camp que havia contribuït a desenvolupar. [24] A La radiologie et la guerre, de 1921, va recollir l’experiència bèl·lica. La bibliografia dels últims anys inclou treballs sobre constants radioactives, el radi D amb Irène i l’ioni amb Sonia Cotelle. [23]
Reconeixements i llegat
A més dels Nobel, va rebre amb Pierre la medalla Davy de 1903. El 7 de febrer de 1922 va ser elegida membre de l’Acadèmia de Medicina francesa, després de no haver aconseguit ingressar a l’Acadèmia de Ciències el 1911. L’admissió va obrir a una dona una institució que fins aleshores havia mantingut aquesta barrera. [25]
El 20 d’abril de 1995, les seves restes i les de Pierre es van traslladar al Panteó de París. Marie va ser la primera dona incorporada pels seus propis mèrits. [26] El llegat científic va continuar també amb Irène Joliot-Curie, investigadora i premi Nobel de Química, en una nova generació d’estudis sobre la radioactivitat. [3]
Mesura i control de l’exposició a radiacions
El 1911 Curie va preparar un patró de 21,99 mil·ligrams de clorur de radi pur. Es va comparar amb patrons de Viena el 1912 i va servir de referència per a mostres distribuïdes entre laboratoris nacionals. L’aportació va permetre comparar mesures mitjançant una referència comuna, en una època d’expansió de l’ús mèdic del radi. [5]
Aquesta necessitat de mesures comparables continua present en la protecció radiològica laboral. La guia GSG-7 de l’OIEA exigeix definir quines magnituds es vigilen, els llocs i la freqüència de mesura, els mètodes i el registre de resultats. La contribució de Curie pertany a la història de la metrologia; aquests programes de vigilància són posteriors. [6]
