Qui és Mark Zuckerberg
Mark Zuckerberg és un programador i empresari nord-americà, fundador, president del consell i CEO de Meta, la companyia creada com a Facebook el 2004. Dirigeix una organització que ha ampliat l’activitat de les xarxes socials cap a missatgeria, realitat virtual, dispositius portables i intel·ligència artificial. [1]
Infància i etapa universitària
Va néixer el 1984 a White Plains, Nova York, i va créixer a Dobbs Ferry. Es va graduar a Phillips Exeter Academy abans d’ingressar a Harvard College el 2002. [7]
A Harvard va començar el projecte que es va convertir en Facebook. La cobertura contemporània del febrer del 2004 descriu un directori on estudiants amb correu universitari podien registrar perfils i establir connexions. És una font sobre la funció inicial del servei, molt més limitada que la plataforma mundial posterior. [8]
L’estiu del 2004 treballava amb col·laboradors a Palo Alto. A més de Facebook desenvolupaven Wirehog, un projecte per compartir fitxers. Zuckerberg va interrompre els estudis per concentrar-se en les iniciatives tecnològiques: la trajectòria mostra el pas de programació estudiantil a construcció de productes i organització empresarial. [9]
Creixement i cultura de desenvolupament
A la documentació de sortida a borsa del 2012 va exposar una cultura basada a provar idees, construir prototips i aprendre per iteració. Presentava els hackatons com una manera d’explorar productes. La carta reflecteix la filosofia de direcció d’aquella etapa i no és una avaluació independent de la qualitat de cada llançament. [10]
Instagram, WhatsApp i Oculus
L’abril del 2012 Facebook va anunciar l’acord per adquirir Instagram. L’operació reforçava la presència en fotografia mòbil amb un servei creat per un altre equip i una identitat diferenciada dins el grup. Zuckerberg va explicar públicament l’estratègia de combinar creixement conjunt i desenvolupament del producte adquirit. [11]
El febrer del 2014 va arribar l’acord de WhatsApp: 16.000 milions de dòlars en efectiu i accions, més 3.000 milions en incentius restringits per a fundadors i empleats. L’anunci preveia conservar la marca i l’aplicació independent. Les xifres descriuen les condicions anunciades, no una valoració actual del negoci. [12]
L’acord per adquirir Oculus, anunciat el març del 2014, va obrir una línia de realitat virtual vinculada inicialment a videojocs i noves experiències de comunicació. [13] Oculus Rift va arribar al mercat el 2016. [14] L’expansió va combinar compres empresarials, recerca interna i dispositius desenvolupats per equips especialitzats.
De Facebook a Meta
L’octubre del 2021 va presentar Meta com a nova marca corporativa. El canvi expressava una estratègia centrada en experiències immersives i connexió social, i agrupava aplicacions i tecnologies sota una identitat empresarial comuna. Facebook continuava sent una de les plataformes: el canvi afectava la companyia, no la desaparició de la xarxa social. [2]
Llama i estratègia d’intel·ligència artificial
El 2024 va defensar públicament la distribució oberta de models Llama i la possibilitat d’adaptar-los. La carta presentava arguments empresarials i tecnològics a favor d’aquest enfocament. Cal distingir la posició de les condicions de cada llicència i de l’autoria científica, compartida pels equips que desenvolupen els models. [3]
El juliol del 2025 va formular una visió de «superintel·ligència personal» orientada a eines per a individus. [15] El setembre del 2026 Meta va anunciar Muse, un agent amb permisos d’accés i una màquina virtual dedicada. [16] Són etapes d’una estratègia de producte; les ambicions anunciades no equivalen per si soles a resultats demostrats per a qualsevol tasca.
A Connect 2026 va presentar novetats d’agents i ulleres d’IA. [18] Aquell mes va anunciar també Meta Enterprise Platform, orientada inicialment a agents, models i interfícies per a empreses i desenvolupadors. [17] La trajectòria recent uneix programari d’IA, dispositius i serveis empresarials.
Priscilla Chan i la Chan Zuckerberg Initiative
Zuckerberg i Priscilla Chan van fundar CZI i exerceixen com a co-CEO. [4] El 2015 van anunciar el compromís de destinar durant la vida el 99% de les accions de Facebook a la missió. Era una promesa filantròpica a llarg termini, no la transferència immediata de tot el patrimoni. [19]
El 2016 van comprometre 3.000 milions de dòlars durant deu anys per impulsar recerca científica. [20] El Biohub va reunir Stanford, UCSF i Berkeley, amb Stephen Quake i Joe DeRisi al capdavant. [21] L’aportació dels fundadors és de finançament i organització; els avenços biomèdics corresponen als investigadors.
El 2025 CZI va explicar una concentració més gran en biologia i IA, amb eines d’observació cel·lular i recerca col·laborativa. La missió de prevenir, tractar o controlar malalties expressa una direcció de treball. Els resultats requereixen examinar publicacions i tecnologies concretes, no atribuir capacitat clínica a una declaració d’intencions. [22]
Reconeixements i presència pública
Va cofundar el Breakthrough Prize in Life Sciences el 2013. [23] Harvard li va concedir un doctorat honorífic en Lleis el 2017. [24] Al discurs de graduació va destacar el propòsit compartit i la contribució social com a qüestions que acompanyen el desenvolupament tecnològic. [25]
Privacitat, regulació i moderació
El 2018 va anunciar mesures de protecció de dades arran del cas Cambridge Analytica. [26] El 2019 Facebook va acordar pagar 5.000 milions de dòlars i acceptar restriccions de privacitat per resoldre càrrecs de la FTC per incomplir una ordre del 2012. L’acord va incloure un comitè independent de privacitat; l’obligació econòmica corresponia a l’empresa. [27]
El gener del 2025 Meta va anunciar que substituiria la verificació externa per Community Notes, començant als Estats Units, i que modificaria els criteris de moderació. Les decisions formen part de la responsabilitat com a operador de plataformes. La dimensió laboral inclou les condicions de qui revisa continguts, tractades a l’apartat específic de SST. [28]
Exposició de qui revisa continguts
Facebook, l’empresa fundada per Zuckerberg, va descriure el 2018 el treball de persones que revisen contingut violent o pertorbador. Va explicar que la formació incloïa informació sobre recursos de benestar i accés a suport psicològic. Aquí la relació amb salut laboral neix d’una tasca concreta dins de l’operació de la plataforma. [5]
Mesures comunicades per als equips de revisió
El 2019 l’empresa va anunciar requisits contractuals de pauses de benestar i suport per als revisors dels proveïdors. També va descriure visites i converses amb treballadors per conèixer com s’aplicaven. Són actuacions comunicades pels responsables d’operacions; la font no n’avalua l’eficàcia clínica. [6]
Aplicació a la gestió de riscos psicosocials
El cas permet analitzar factors psicosocials: exposició a contingut pertorbador, organització de pauses i accés efectiu a suport en treball subcontractat. Una revisió preventiva pot preguntar com es detecten dificultats, quines vies té el personal per comunicar-les i com es verifica la resposta del proveïdor. L’interès és en les condicions d’execució de la tasca, a més de les decisions sobre quin contingut admet una plataforma.
