Qui és Mustafa Suleyman
Mustafa Suleyman és un empresari britànic especialitzat en intel·ligència artificial i CEO de Microsoft AI. Va cofundar DeepMind i Inflection i ha dirigit recerca aplicada, desenvolupament de productes i comercialització de tecnologia. La seva trajectòria connecta la creació de laboratoris d’IA amb el debat sobre com controlar sistemes cada vegada més capaços. [4]
Formació i primers projectes socials
Nascut l’agost de 1984, consta al registre britànic com a director de Muslim Youth Helpline entre 2004 i 2008. Posteriorment va ser membre de Reos Partners LLP entre 2008 i 2010 i director de Reos Partners CIC entre 2009 i 2010. Aquesta etapa d’organitzacions socials i consultoria va precedir DeepMind. [5]
Va ingressar a Mansfield College, Oxford, el 2002. Anys després, la universitat el va incloure entre els antics alumnes distingits per la seva contribució a la tecnologia britànica. [6]
Va deixar Oxford als 19 anys per ajudar a crear un servei telefònic d’orientació sense ànim de lucre. La seva formació universitària va quedar incompleta. [3]
DeepMind: de la fundació a la recerca aplicada
El 2010 va cofundar DeepMind amb Demis Hassabis i Shane Legg. L’empresa va néixer amb el propòsit d’investigar sistemes d’aprenentatge més generals i combinar disciplines científiques diferents. [7]
En el balanç de 2016 que va signar amb els altres fundadors, va descriure avenços com AlphaGo, la síntesi de veu WaveNet i l’aplicació de l’aprenentatge automàtic a centres de dades. Són projectes col·lectius que mostren l’amplitud del laboratori, des de jocs i percepció fins a operacions industrials. [8]
La refrigeració de centres de dades va evolucionar de recomanacions als operadors cap a control autònom el 2018. El sistema comprovava les accions proposades amb límits locals i permetia retornar el control a l’operador. Aquest desenvolupament pertany a l’equip tècnic de DeepMind; no s’atribueix a Suleyman la invenció individual de l’algoritme. [9]
DeepMind Health, participació i dades clíniques
Amb Dominic King va impulsar la participació de pacients a DeepMind Health. El setembre de 2016 van presentar un fòrum amb pacients i públic per discutir prioritats, confiança i disseny. El plantejament buscava incorporar els qui rebien l’atenció, a més de treballar amb els professionals que utilitzaven les eines. [10]
El 2017 tots dos van reconèixer deficiències de comunicació i participació després de la investigació de l’ICO sobre l’ús de dades del Royal Free per provar Streams. Van explicar que havien subestimat la complexitat del sistema sanitari i la necessitat de retre comptes als pacients. La investigació es referia al tractament fet per l’hospital. [11]
El 2019 van presentar una recerca amb dades històriques de Veterans Affairs sobre predicció de lesió renal aguda fins a 48 hores abans. Era una avaluació retrospectiva d’un model, diferent de l’aplicació Streams d’alertes clíniques. L’estudi i el servei no s’han de confondre com una mateixa intervenció assistencial. [12]
La integració de l’equip de Streams a Google Health es va anunciar el novembre de 2018 i es va completar el setembre de 2019. La decisió pretenia aprofitar la infraestructura i l’experiència de Google per ampliar l’eina. La comunicació va ser signada per Hassabis, Suleyman i King. [13]
Google, Inflection i l’assistent Pi
El 2019 va passar a Google com a vicepresident responsable de productes i política d’IA. El seu perfil al Belfer Center de Harvard documenta aquesta etapa i la seva condició de Senior Fellow, vinculada a l’estudi de les conseqüències públiques de les tecnologies emergents. [14]
El 2022 va fundar Inflection AI amb Reid Hoffman i Karén Simonyan. La companyia va presentar Pi el 2 de maig de 2023 com una IA personal per conversar, aprendre i explorar idees. Suleyman en va ser CEO; la proposta combinava models propis amb una interfície orientada al diàleg quotidià. [15]
Inflection defensava que un assistent havia de donar suport a les intencions i els objectius de la persona, en comptes d’optimitzar només el temps d’atenció. El document de presentació contraposava aquesta aspiració a models digitals basats a captar atenció. Descriu la filosofia del producte, no una mesura independent dels seus efectes sobre els usuaris. [16]
L’empresa es va constituir com a Public Benefit Corporation. En l’explicació d’aquest model vinculava l’objectiu comercial amb una finalitat de benefici públic i la consideració de comunitats afectades. Aquesta forma societària expressava un marc de govern; per si sola no acreditava que cada ús de Pi produís un benefici. [17]
Microsoft AI i el canvi de responsabilitats
Microsoft el va incorporar el març de 2024 com a vicepresident executiu i CEO de Microsoft AI, amb responsabilitat inicial sobre Copilot, Bing i Edge. Simonyan s’hi va incorporar com a científic en cap i altres integrants d’Inflection van passar al nou equip. Suleyman va quedar sota la direcció de Satya Nadella. [2]
L’autoritat britànica de competència va examinar la contractació i els acords associats entre Microsoft i Inflection. El 4 de setembre de 2024 va autoritzar l’operació sense remetre-la a una investigació de segona fase. L’expedient tractava aquests acords concrets, no la compra completa d’Inflection com a societat. [18]
El març de 2026 el seu focus va passar a models i superintel·ligència; Jacob Andreou va assumir la direcció unificada de Copilot. Suleyman va continuar com a CEO de Microsoft AI. [1]
Models propis i programa de superintel·ligència
L’agost de 2025 Microsoft AI va anunciar MAI-Voice-1 i MAI-1-preview. El primer s’utilitzava en experiències de veu de Copilot; el segon es va obrir a proves públiques. Els llançaments ampliaven la capacitat de desenvolupar models interns al costat de les col·laboracions de Microsoft amb altres proveïdors d’IA. [19]
El novembre de 2025 Suleyman va presentar un equip dedicat al que va anomenar superintel·ligència humanista. Defensava sistemes orientats a àmbits concrets, sotmesos a control humà i dissenyats per beneficiar les persones. Era una direcció de recerca i producte, no la declaració d’haver aconseguit ja una intel·ligència superior general. [20]
El juny de 2026 va anunciar set models MAI nous per a imatge, veu, transcripció, programació i raonament. La seva explicació va destacar la iteració entre entrenament, avaluació i ús, acompanyada d’informes tècnics i de seguretat. La família reunia capacitats diferents, sense reduir-les a una sola puntuació de rendiment. [21]
L’esborrany de codi de conducta de MAI, publicat el setembre de 2026 per a consulta, va proposar que els models acceptessin correccions i interrupcions humanes i no ampliessin per si mateixos els seus objectius. El document definia comportaments desitjats i criteris de desenvolupament; comprovar-los requereix avaluacions dels sistemes concrets. [22]
The Coming Wave i el debat tecnològic
El 2023 va publicar The Coming Wave amb Michael Bhaskar. El llibre examina la difusió de la IA i la biologia sintètica i la dificultat de contenir tecnologies poderoses sense renunciar als seus beneficis. [3]
Reconeixements i responsabilitats institucionals
Va rebre el títol de Commander of the Order of the British Empire el 2019 pels seus serveis a la indústria tecnològica del Regne Unit. [6]
És conseller no executiu de The Economist Group des del juny de 2019 i participa en el seu comitè d’inversió tecnològica. Aquesta responsabilitat de supervisió se suma a la seva activitat executiva en IA i a les seves intervencions públiques sobre les conseqüències econòmiques i socials de la tecnologia. [23]
