Qui va ser Oliver Sacks
Oliver Sacks va ser un neuròleg i escriptor britànic. Va combinar la pràctica clínica amb llibres sobre percepció, memòria, música i experiència de la malaltia. Les històries de persones amb condicions neurològiques van arribar al cinema i al teatre; entre les obres més conegudes hi ha Awakenings i The Man Who Mistook His Wife for a Hat.[1]
Orígens i formació mèdica
Va néixer a Londres el 9 de juliol de 1933. Va estudiar a Queen’s College, Oxford, i va fer la formació clínica al Middlesex Hospital. Va obtenir el grau el 1954 i la titulació mèdica el 1958. La trajectòria posterior el va portar d’Anglaterra a la pràctica neurològica als Estats Units.[3]
La memòria Uncle Tungsten descriu una infància marcada per la guerra i la curiositat científica. El seu oncle Dave fabricava bombetes amb filaments de tungstè i el va introduir en els metalls. El llibre vincula descobriments de química, llum i matèria amb records familiars i amb una mirada interessada pels fenòmens naturals.[14]
Pràctica clínica i carrera acadèmica
Va passar per Mount Zion, San Francisco, el 1961–1962 i per UCLA el 1962–1965. El 1965 va arribar a l’Albert Einstein College of Medicine de Nova York. Va ser neuròleg consultor de Beth Abraham entre 1966 i 2007, i després professor a Columbia de 2007 a 2012 i a NYU des de 2012.[5]
Columbia va crear per a ell el 2007 la posició de Columbia Artist. El nomenament va combinar neurologia i psiquiatria amb participació en escriptura creativa. La universitat ho va presentar com una manera de connectar disciplines científiques i artístiques: el treball de metge i narrador formava part d’una mateixa incorporació acadèmica.[6]
Migraine i Awakenings
Migraine va ser el seu primer llibre. Segons el seu relat, el va començar el 1967, a partir del treball en una clínica i de la lectura d’Edward Liveing. L’obra tracta diferents manifestacions de la migranya, incloses les experiències visuals, i presta atenció al lloc que ocupen en la vida de cada persona.[7]
Awakenings, publicat el 1973,[6] relata l’experiència amb supervivents d’encefalitis letàrgica als quals va administrar L-DOPA el 1969. El llibre segueix les històries i els canvis observats durant el tractament. Va inspirar A Kind of Alaska, de Harold Pinter, i la pel·lícula de 1990 protagonitzada per Robin Williams i Robert De Niro.[2]
Històries clíniques i vida quotidiana
The Man Who Mistook His Wife for a Hat, de 1985, va reunir relats breus sobre memòria, reconeixement, moviments i capacitats singulars. Sacks en va descriure la forma com més informal que en obres anteriors. El títol que va donar notorietat a la col·lecció també va arribar a l’òpera, amb música de Michael Nyman, estrenada a Londres el 1986.[8]
An Anthropologist on Mars va aprofundir en set històries, entre les quals les de Temple Grandin i un cirurgià amb síndrome de Tourette. La narració trasllada l’observació fora de la consulta als entorns on les persones viuen i treballen. Inclou adaptació, percepció i activitat professional a través de trajectòries individuals i de la interpretació de l’escriptor.[9]
Llenguatge, música i percepció
Seeing Voices va ampliar l’interès des de casos individuals cap a una comunitat. El llibre tracta la història de les persones sordes, les llengües de signes i la relació entre llenguatge i cultura. Inclou el seu testimoni de les protestes de Gallaudet de març de 1988, situant el reconeixement social al costat de la comunicació neurològica.[10]
Musicophilia explora experiències de pacients, músics i altres persones al voltant de la música. Sacks descriu memòria musical, dificultats per percebre música i al·lucinacions musicals, a més de la relació amb l’emoció. El llibre utilitza històries per mostrar aquesta diversitat, sense que cada relat es pugui interpretar com una mesura d’eficàcia terapèutica.[11]
The Mind’s Eye examina la lectura, el reconeixement de rostres i la visió espacial mitjançant històries d’adaptació. Sacks hi incorpora l’experiència pròpia amb un càncer ocular i la pèrdua de visió cap a un costat. El llibre connecta canvis perceptius amb maneres de mantenir la comunicació i activitats centrals per a cada protagonista.[12]
Hallucinations combina històries clíniques, referències històriques i experiències personals. Recorre contextos diversos, des de canvis sensorials fins a transicions del son, i analitza interpretacions culturals d’aquestes experiències. El propòsit narratiu és ampliar la comprensió del que les persones perceben, mostrant que una mateixa paraula pot reunir fenòmens molt diferents.[13]
El metge com a pacient i memorialista
A A Leg to Stand On es va convertir en protagonista: una lesió patida a Noruega el va portar a descriure l’estranyesa de sentir una cama com a aliena. El relat tracta la recuperació des de la perspectiva del pacient i la dificultat de comunicar una experiència corporal als metges. Aquesta inversió de papers travessa la reflexió sobre identitat i malaltia.[15]
On the Move recorre la vida adulta entre Califòrnia i Nova York, la pràctica clínica i l’escriptura. Inclou l’afició a motocicletes, natació i aixecament de pesos, i vincles intel·lectuals amb Alexander Luria, W. H. Auden i Francis Crick. L’autobiografia permet seguir la construcció de la identitat professional a través de relacions i canvis d’entorn.[16]
Viatges, botànica i història natural
A Oaxaca Journal va relatar un viatge a Mèxic amb aficionats a les falgueres. El diari reuneix observacions botàniques, trobades i aspectes de la cultura local. Sacks va explicar que va conservar bona part de les notes de viatge, mostrant una faceta d’escriptor de natura que coexistia amb l’activitat mèdica.[17]
The Island of the Colorblind connecta viatges i neurologia. A Pingelap descriu una comunitat amb acromatòpsia i, a Guam, acompanya John Steele en visites relacionades amb una malaltia neurodegenerativa. El relat també tracta les ciques i la història natural de les illes, unint observació de persones i paisatges.[18]
Reconeixements i darrers escrits
Va rebre el premi Lewis Thomas de 2001 de Rockefeller University, lliurat el març de 2002, per la contribució literària a la ciència. A la cerimònia va parlar sobre narració i ciència. El guardó reconeix precisament la combinació de totes dues activitats, central en la seva trajectòria pública.[4] Va morir el 30 d’agost de 2015.[3]
Gratitude reuneix quatre assaigs dels darrers mesos. Hi va reflexionar sobre el valor d’haver viscut, els vincles personals i la proximitat de la mort. L’obra adopta un to autobiogràfic breu, diferent de les col·leccions d’històries clíniques, i expressa la seva manera d’afrontar el final de la vida.[19]
Abans de morir va deixar organitzat The River of Consciousness. Els assaigs connecten evolució, creativitat, memòria i consciència amb figures com Darwin, Freud i William James. El volum mostra l’amplitud dels interessos i el costum de relacionar neurologia amb història científica, arts i preguntes sobre altres formes de vida.[20]
Arxiu i revisió del llegat
Letters, publicat el 2024 i editat per Kate Edgar, va reunir correspondència de dècades. Les cartes permeten seguir intercanvis amb científics, escriptors i amistats, i l’evolució de la pràctica i de la veu literària. Aporten una altra perspectiva sobre la trajectòria narrada retrospectivament a les memòries.[21]
El 2024 la fundació va anunciar que la New York Public Library havia adquirit l’arxiu. Inclou manuscrits, esborranys, quaderns, correspondència i fotografies. L’adquisició aporta una base documental per estudiar com notes i experiències es van transformar en textos publicats; l’anunci situava l’obertura a investigadors després de la catalogació.[22]
El 2025, Rachel Aviv va documentar a The New Yorker, mitjançant diaris i cartes facilitats per la fundació, dubtes del mateix Sacks sobre la fidelitat factual d’alguns relats.[23]
