Qui és Sidney Dekker
Sidney Dekker és un psicòleg de factors humans i seguretat de sistemes nascut prop d’Amsterdam. [2] És professor a Griffith University, a Brisbane, i fundador del seu Safety Science Innovation Lab, dedicat a estudiar la seguretat i el funcionament de les organitzacions. [4]
Formació i experiència com a pilot
Va completar estudis de Psicologia Industrial i Organitzacional a Nijmegen el 1991 i Psicologia Experimental a Leiden el 1992. El 1996 es va doctorar en Enginyeria de Sistemes Cognitius a Ohio State. Després va obtenir llicència comercial i habilitació de Boeing 737 el 2008, a més d’acreditacions en mediació i atenció pastoral. [2]
Carrera acadèmica i recerca
Abans de Griffith va ser professor de factors humans i seguretat de sistemes a Lund, Suècia. També va treballar a temps parcial com a pilot d’aerolínia des de Copenhaguen. La combinació de recerca i experiència operativa forma part de la trajectòria: estudia decisions preses sota pressions, restriccions i objectius que poden entrar en conflicte. [5]
La recerca universitària conviu amb responsabilitats institucionals. Griffith l’inclou al Comitè d’Ètica de Recerca Humana per al període entre setembre del 2022 i desembre del 2027, dins la categoria de membres amb una funció d’atenció pastoral a la comunitat. Aquesta participació documenta una vessant de l’activitat vinculada a la cura i l’ètica investigadora. [20]
Investigar decisions en el seu context
The Field Guide to Human Error Investigations va aparèixer per primera vegada el 2002. Dekker proposava començar una investigació allà on d’altres acabaven: en la identificació d’un error humà. La feina posterior consisteix a reconstruir com canviaven les circumstàncies, quina informació tenien les persones i per què les valoracions resultaven comprensibles mentre es desenvolupava la situació. [6]
A Drift into Failure, del 2011, va abordar com petites decisions poden acumular-se dins sistemes complexos fins a debilitar-ne els marges. L’argument segueix la cerca quotidiana de resultats, les limitacions de recursos i la coexistència d’objectius. L’explicació se centra en l’evolució de les interaccions, ampliant l’anàlisi més enllà d’una peça o decisió aïllada. [7]
Safety Differently i la feina quotidiana
Safety Differently, amb una segona edició publicada el 2015, va actualitzar Ten Questions About Human Error. Dekker examinava els canvis que l’automatització i la complexitat introdueixen en les funcions de les persones. La proposta presta atenció a capacitats, coneixements i adaptacions amb què els equips aconsegueixen fer la feina en condicions variables. [8]
L’article The Bureaucratization of Safety, publicat el 2014, reconeixia beneficis de la formalització, com estandardització, transparència i reducció del dany. També examinava efectes secundaris: indicadors manipulats, rigidesa i restriccions a la iniciativa. L’anàlisi relacionava l’expansió burocràtica amb regulació, assegurances, subcontractació i tecnologies de vigilància, plantejant un debat sobre els efectes combinats. [9]
The Safety Anarchist va desenvolupar la crítica a l’acumulació de controls interns i defensava més confiança en l’experiència de qui fa les tasques. L’edició del 2018 tractava mesurament, autonomia i innovació. És una intervenció argumentativa en el debat professional sobre com organitzar la seguretat, amb un èmfasi marcat en la capacitat de decisió dels treballadors. [10]
Cultura justa restaurativa
La quarta edició de Restorative Just Culture, publicada el 2025, situa confiança, aprenentatge i responsabilitat en la resposta als incidents. Dekker proposa atendre els danys i les necessitats de les persones afectades, a més d’examinar les decisions. El llibre aborda notificació, revelació d’errors, procediments disciplinaris i criminalització de l’error humà. [11]
Mersey Care NHS Foundation Trust documenta una col·laboració concreta: Dekker va visitar serveis i conversar amb professionals durant la transformació cultural. El 2022 va editar amb Joe Rafferty i Amanda Oates Restorative Just Culture in Practice. L’experiència connecta les idees amb canvis en polítiques, relacions laborals i respostes institucionals, descrits per la mateixa organització sanitària. [12]
Va ser coautor, amb Mannat Kaur, Robert de Boer, Oates i Rafferty, d’un estudi del 2019 sobre aquella experiència. L’equip va utilitzar entrevistes i dades organitzatives per examinar canvis percebuts i efectes econòmics. El disseny de cas aporta informació sobre una implantació concreta; no permet atribuir qualsevol resultat clínic o laboral a una intervenció aïllada. [13]
Segones víctimes, patiment i cura
Second Victim, del 2013, estudia l’experiència de professionals implicats en successos que causen dany. El llibre tracta culpa, vergonya, investigació, perdó i suport organitzatiu. Aquest interès amplia l’obra cap a les conseqüències humanes posteriors a un incident i cap a la manera com una organització tracta qui ha de conviure amb el que ha passat. [14]
The End of Heaven, publicat el 2017, abordava una pregunta diferent: com comprendre el patiment quan els desastres s’expliquen mitjançant decisions ordinàries i fallades tècniques. Dekker explorava la distància entre una explicació causal i l’experiència humana de la pèrdua. El llibre connecta responsabilitat i cura amb una reflexió filosòfica més àmplia. [15]
Història, economia i mesurament de la seguretat
Foundations of Safety Science, del 2019, organitzava per etapes històriques diferents escoles de pensament: Taylor, Heinrich, factors humans, seguretat de sistemes, accidents organitzatius i resiliència. El llibre inclou preguntes d’estudi i relacions entre enfocaments. El propòsit docent és que estudiants i professionals reconeguin els supòsits que acompanyen els mètodes de cada època. [16]
A Compliance Capitalism, del 2021, va examinar la tesi que la liberalització econòmica pot coexistir amb més exigències privades de compliment per als treballadors. L’anàlisi tracta auditories, supervisió, mercats i control organitzatiu. L’obra amplia les preguntes sobre burocràcia cap a les institucions econòmiques que influeixen en la manera de dirigir i documentar la feina. [17]
Amb Georgina Poole va publicar Random Noise el 2024. El llibre qüestiona la interpretació de taxes de lesions i xifres convertides en objectius, i examina quina informació ofereixen realment sobre el funcionament d’una organització. Els capítols inclouen subcontractació, indústries amb pocs accidents i clima de seguretat, mantenint el focus en com interpretar i utilitzar els indicadors. [18]
Documentals i reconeixement acadèmic
La divulgació audiovisual inclou Safety Differently, sobre tres organitzacions, Just Culture i Doing Safety Differently, que segueix una implantació amb Kym Bancroft. Els documentals traslladen les propostes a relats de persones i organitzacions. Les sinopsis presenten experiències de canvi; el valor narratiu és diferent del d’una avaluació comparativa de resultats. [19]
L’informe anual de Griffith del 2025 el va incloure entre els investigadors de la universitat reconeguts a la selecció dels 250 principals investigadors d’Austràlia per al 2026. El reconeixement correspon a l’activitat acadèmica en humanitats i ciències socials i s’afegeix a una trajectòria centrada en el debat professional sobre seguretat i responsabilitat. [21]
Relació amb la prevenció
La relació amb la prevenció és directa: estudia seguretat, error i aprenentatge organitzatiu. Les seves propostes ajuden a revisar investigacions i converses amb els equips, mantenint els controls que requereix cada activitat.
