Qui és Sundar Pichai
Sundar Pichai és CEO de Google i Alphabet i membre del consell d’Alphabet. Des d’aquests càrrecs dirigeix l’estratègia de productes, serveis i infraestructura del grup.[1]
Formació i trajectòria internacional
Va créixer a Chennai, Índia, i va estudiar enginyeria a l’Indian Institute of Technology Kharagpur, on va rebre la medalla de plata de l’institut. Va obtenir un màster en Ciència i Enginyeria de Materials a Stanford el 1995. Aquesta formació va precedir la carrera en productes i direcció tecnològica. [8]
El 2002 va completar un MBA a Wharton i va ser reconegut com a Siebel Scholar i Palmer Scholar. [2]
Abans de Google va treballar en enginyeria i gestió de producte a Applied Materials, empresa d’equips per a semiconductors, i en consultoria de gestió a McKinsey. Aquestes funcions connectaven coneixement de materials, processos industrials i decisions empresarials. [9]
Google Toolbar, Chrome i plataformes web
Va entrar a Google el 2004 i va treballar inicialment a Toolbar. El 2011 dirigia Chrome i aplicacions, i el 2014 va ampliar la responsabilitat a productes com cerca, mapes i publicitat. [2]
Chrome es va presentar el setembre de 2008, quan Pichai era vicepresident de gestió de producte. Google el va plantejar com una eina per accedir a llocs i aplicacions sense que el navegador entorpís l’experiència. La seva responsabilitat era coordinar el producte dins d’un projecte col·lectiu d’enginyeria. [10]
El juliol de 2009 Pichai i Linus Upson van anunciar Chrome OS. La proposta traslladava el protagonisme del navegador a un sistema operatiu orientat a la web, amb èmfasi en senzillesa, rapidesa i seguretat. Era un pas des d’una aplicació cap a una plataforma completa per a ordinadors. [11]
Android i accés mòbil
El setembre de 2014 va presentar els primers telèfons Android One a l’Índia. El programa combinava dissenys de referència, fabricants associats i actualitzacions de Google per abordar barreres de preu, programari i connectivitat. Pichai va relacionar l’accés a telèfons amb l’accés a informació i oportunitats. [12]
A I/O 2015 va descriure l’expansió d’Android i noves formes d’assistència contextual mitjançant Google Now. L’objectiu era oferir ajuda dins l’activitat que l’usuari ja estava fent, anticipant una línia de productes centrada a interpretar context a més de respondre cerques. [26]
De la direcció de Google a Alphabet
El 2015 va ser elegit CEO de Google dins la reorganització que va crear Alphabet. [13]
El desembre de 2019 va assumir també com a CEO d’Alphabet, després de la retirada de Larry Page i Sergey Brin dels càrrecs executius. [14]
El gener de 2023 va anunciar una reducció d’aproximadament 12.000 llocs de treball. Va explicar que la contractació prèvia responia a una realitat econòmica diferent i va assumir responsabilitat per les decisions que havien portat a aquella situació. La mesura afectava diverses àrees, nivells i regions de l’organització. [20]
Estratègia d’IA: Assistant, Bard i Gemini
El 2016 va defensar el pas d’una informàtica centrada en mòbils a una altra centrada en IA. Google Assistant, Pixel i Google Home il·lustraven la proposta: integrar conversa i serveis de Google en diferents dispositius, connectant recerca, programari i maquinari. [15]
El febrer de 2023 va anunciar Bard com a servei conversacional experimental basat en LaMDA. La primera fase es va obrir a avaluadors de confiança abans d’una disponibilitat més àmplia. La presentació mostrava l’esforç de Google per convertir models de llenguatge en productes d’ús públic. [16]
El desembre de 2023 va presentar Gemini, una família de models multimodals desenvolupada per equips de Google, inclòs Google DeepMind. El seu paper era de direcció corporativa, no autoria individual del model. [4]
A I/O 2026 va presentar una estratègia centrada en agents i integració de Gemini. Entre les demostracions figurava Docs Live per crear i editar documents mitjançant veu. També va explicar la inversió en infraestructura i xips propis. La presentació distingia funcions en prova i desplegaments previstos, a més de capacitats ja disponibles. [17]
Principis i govern de la intel·ligència artificial
Pichai va publicar els principis d’IA de Google el juny de 2018. Incloïen responsabilitat davant les persones i criteris sobre usos, seguretat i privacitat. El text assenyala una revisió el febrer de 2025, de manera que la versió històrica no s’ha de confondre amb una política immutable. [18]
L’informe de responsabilitat de 2026 descriu controls al llarg del cicle de vida dels models, des de recerca i avaluació fins a seguiment i correcció després del llançament. El signen responsables de seguretat i confiança de Google i DeepMind, mostrant una estructura de responsabilitat que va més enllà del CEO. [19]
Competència i controvèrsies reguladores
La direcció de Pichai ha coincidit amb importants procediments de competència sobre Google. El setembre de 2025 el tribunal federal estatunidenc va rebutjar ordenar la venda de Chrome en el cas de cerca, però va disposar mesures de conducta sobre distribució i accés a determinades dades. La resolució s’adreçava a l’empresa. [21]
En la resposta d’abril de 2025 a les propostes del Departament de Justícia, Google va sostenir que les mesures sol·licitades perjudicarien productes i usuaris i va reiterar la intenció de recórrer la decisió sobre responsabilitat. Aquesta declaració expressa la posició de la companyia, no la conclusió del tribunal. [22]
Educació, sostenibilitat i visió pública
El 2020 va anunciar l’objectiu d’operar amb energia lliure de carboni a tot arreu i a tota hora per al 2030. La proposta exigia ajustar el subministrament energètic a l’operació contínua, un criteri diferent de compensar emissions o igualar consum i renovables en un balanç anual. [23]
En el marc de les Nacions Unides de 2024 va presentar un fons global de 120 milions de dòlars per a educació i formació en IA. La iniciativa preveia treballar amb organitzacions locals i ampliar capacitats en comunitats que podrien quedar al marge de la transformació tecnològica. [24]
La intervenció en la graduació de Stanford de juny de 2026 va prendre com a referència el recorregut des de Chennai fins a Silicon Valley. Va animar els graduats a reconsiderar obstacles i abordar problemes difícils, vinculant trajectòria personal, aprenentatge i decisions de futur. [3]
Reconeixements
L’Índia li va concedir el Padma Bhushan el 2022 en la categoria de comerç i indústria. El reconeixement figura en la notificació oficial dels premis d’aquell any. [25]
El juliol de 2024 una delegació d’IIT Kharagpur li va lliurar un doctorat honoris causa en Ciències a la seu de Google. La fundació d’antics alumnes l’identifica com a graduat de 1993, vinculant el reconeixement a la trajectòria posterior en tecnologia. [7]
Decisions de protecció durant la pandèmia
Pichai va signar el juliol de 2021 una comunicació al personal de Google sobre la tornada a les oficines. Va explicar decisions de treball des de casa, suport a persones amb responsabilitats de cura i adaptació del retorn a condicions locals. És una actuació directiva documentada sobre organització del treball durant una emergència sanitària. [5]
En una altra comunicació de maig de 2021 va detallar mesures de suport com permisos de cura, un ajut per treballar des de casa i dies addicionals de recuperació. Aquestes fonts descriuen decisions empresarials concretes, datades en el context de la pandèmia. [6]
Aplicació a canvis d’organització del treball
El cas permet examinar com es comunica un canvi que afecta simultàniament salut, presencialitat i responsabilitats personals. Les preguntes útils són qui necessita una adaptació, com es coordina entre centres i quina informació rep el personal abans de canviar la manera de treballar.
El valor preventiu és en la decisió i la comunicació, no a deduir una reducció de malaltia a partir de l’anunci. Per valorar una mesura empresarial convé distingir-ne el disseny, l’aplicació efectiva i els resultats observats. Els documents de 2021 són un cas històric de gestió, no instruccions sanitàries vigents.
