Qui és Tu Youyou
Tu Youyou és una investigadora farmacèutica xinesa guardonada amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 2015 pel treball sobre l’artemisinina.[2] Va néixer a Ningbo el 30 de desembre de 1930.[6] La seva trajectòria s’ha centrat en substàncies naturals i la transformació en medicaments contra la malària.[2]
Formació i primers anys de laboratori
Va estudiar Farmàcia entre 1951 i 1955 a la institució que va passar a anomenar-se Beijing Medical College. La formació incloïa identificació de plantes medicinals, extracció de substàncies i determinació d’estructures químiques. La combinació de botànica i química li va proporcionar eines per investigar compostos que calia identificar experimentalment.[6]
Segons va explicar a Nature Medicine, es va incorporar a l’Acadèmia de Medicina Tradicional Xinesa el 1955, després de graduar-se. Entre 1959 i 1962 va fer un curs de dos anys i mig de medicina xinesa adreçat a professionals amb formació biomèdica. La recerca posterior va combinar aquest aprenentatge amb els mètodes farmacèutics.[8]
La primera publicació, de 1958 i signada amb Lou Zhicen, va estudiar Lobelia chinensis, planta emprada tradicionalment contra l’esquistosomiasi. Era un estudi farmacognòstic de la planta.[1]
El Projecte 523
El Projecte 523 va començar el 1967 per investigar tractaments antipalúdics. Tu va assumir el 1969 la direcció del grup del seu institut. La reconstrucció de Su i Miller analitza actes i presentacions d’aquell programa, desenvolupat per nombrosos equips, i situa la seva contribució en una recerca nacional coordinada.[7]
D’Artemisia annua a l’artemisinina
Una descripció de Ge Hong sobre l’ús de qinghao va portar Tu a reconsiderar la temperatura d’extracció. L’equip va emprar un procediment a baixa temperatura i va separar una fracció àcida d’una altra de neutra amb activitat antipalúdica. L’avenç va combinar lectura històrica, canvis de procediment i experimentació amb extractes.[9]
El 1972 l’equip va aïllar una substància cristal·lina activa, anomenada qinghaosu o artemisinina. Determinar-ne l’estructura va requerir col·laboració amb altres instituts; els resultats estructurals es van publicar el 1977 amb autoria col·lectiva. El compost pertany a les lactones sesquiterpèniques, una família química diferent dels antipalúdics coneguts aleshores.[10]
Assaigs, derivats i publicacions
La cronologia presentada per Tu a la conferència Nobel diferencia l’assaig de l’extracte neutre el 1972 de les proves d’artemisinina el 1973. També situa la troballa de dihidroartemisinina al setembre de 1973. Les autoritzacions de medicaments nous van arribar després: artemisinina el 1986 i dihidroartemisinina el 1992.[11]
La publicació Studies on the constituents of Artemisia annua L. II va aparèixer a Planta Medica el 1982. Al costat de Tu hi figuren Ni, Zhong, Li, Cui, Zhang, Wang, Ji i Liang. L’article documenta científicament els components de la planta i permet reconèixer els seus col·laboradors.[12]
Medicaments i control de la malària
Les teràpies combinades basades en artemisinina reuneixen un derivat d’aquest compost amb un altre medicament. L’OMS explica que tots dos components tenen funcions complementàries contra el paràsit. La resistència parcial es manifesta com una eliminació més lenta dels paràsits i exigeix vigilància continuada de l’eficàcia dels tractaments.[13]
La recerca de Tu va desembocar en medicaments definits i avaluats. L’OMS desaconsella emprar material vegetal d’Artemisia per prevenir o tractar la malària: la composició i preparació varien i no garanteixen dosis, qualitat ni eficàcia clínica. La distinció és essencial per entendre el pas d’una pista botànica a un producte farmacèutic.[14]
Treball institucional i llibre de referència
Al simposi de la Fundació Warren Alpert de 2015 va ser presentada com a professora i directora del Qinghaosu Research Center de l’Institute of Chinese Materia Medica. Havia exercit diverses responsabilitats de recerca i direcció química en la mateixa estructura acadèmica, posteriorment anomenada China Academy of Chinese Medical Sciences.[19]
El 2017 va publicar From Artemisia annua L. to Artemisinins, amb aportacions de membres de l’equip. El volum organitza la recerca al voltant de la planta, l’artemisinina, la dihidroartemisinina i altres derivats. Reuneix el recorregut des de l’origen vegetal fins al desenvolupament químic i farmacològic d’aquesta família d’agents antipalúdics.[15]
Nobel i altres reconeixements
Va rebre el premi Lasker–DeBakey de recerca mèdica clínica el 2011.[9] El 2015 va compartir el premi Warren Alpert amb Ruth S. Nussenzweig i Victor Nussenzweig. El guardó va reunir contribucions a la química, la parasitologia i el desenvolupament d’aproximacions farmacològiques i vacunals contra la malària.[16]
El Nobel de 2015 li va concedir la meitat del premi pel treball contra la malària; l’altra meitat va correspondre a William C. Campbell i Satoshi Ōmura.[2] La Xina li va atorgar el màxim premi estatal de ciència i tecnologia de 2016. La documentació ministerial també recorda els reconeixements a l’equip el 1978 i al nou fàrmac el 1979.[17]
La decisió oficial del 17 de setembre de 2019 va incloure Tu entre les persones distingides amb la Medalla de la República. El reconeixement es va afegir a una trajectòria de premis nacionals i internacionals vinculada a la recerca farmacèutica.[18]
Arxiu i projecció internacional
El Museu Nobel mostra un informe de la recerca de 1971–1978. Va desenvolupar la trajectòria científica sense doctorat ni formació a l’estranger. El 1981 va presentar els resultats en una reunió internacional vinculada a l’OMS, el Banc Mundial i les Nacions Unides, una etapa important en la difusió del treball fet a la Xina.[20]
Dissolvents i condicions de treball en recerca
Durant la preparació d’extractes, Tu Youyou va descriure exposició prolongada a dissolvents i mancances d’equips i ventilació, juntament amb problemes de salut en membres de l’equip.[1]
El cas permet estudiar un problema precís d’higiene industrial: què passa quan augmenta l’escala d’una extracció sense adaptar les condicions de treball.
Una lectura preventiva de l’episodi pot comparar tasques de transvasament, extracció i recuperació de dissolvents, identificant on s’alliberen vapors, qui hi roman a prop i com es controla l’exposició. Són preguntes d’anàlisi del procés, no instruccions per reproduir-lo.
La guia de l’HSE sobre dissolvents confirma que importen la quantitat utilitzada, la forma d’aplicació i la ventilació disponible.[5]
L’anàlisi d’aquestes condicions permet identificar els controls d’exposició que necessita cada etapa del procés i comprovar-ne l’adequació quan augmenta l’escala de treball.
