Qui és Vint Cerf
Vinton Gray Cerf és un informàtic nord-americà que va dissenyar amb Robert Kahn l’arquitectura de protocols TCP/IP. És vicepresident i chief Internet evangelist de Google. La trajectòria inclou recerca, desenvolupament comercial i coordinació d’organitzacions relacionades amb Internet, a més de propostes per conservar informació digital a llarg termini. [1]
Formació i primeres feines
Va néixer a New Haven el 23 de juny de 1943. Després d’estudiar Matemàtiques a Stanford, va treballar a IBM com a enginyer de sistemes entre 1965 i 1967. [4] Va continuar la formació a UCLA, on va obtenir el màster el 1970 i el doctorat el 1972. La recerca universitària el va situar en l’entorn que desenvolupava les primeres xarxes d’ordinadors. [3]
La col·laboració amb Robert Kahn
Kahn el va convidar a col·laborar el 1973 per connectar xarxes amb característiques diferents. La recerca posterior va incloure implementacions a Stanford, BBN i University College London. Aquests desenvolupaments van permetre contrastar el disseny entre equips independents, un procés essencial per convertir una proposta de comunicació en protocols utilitzables per sistemes diferents. [7]
L’article del 1974 i els primers protocols
El maig de 1974 van publicar A Protocol for Packet Network Intercommunication. L’article plantejava com intercanviar paquets entre xarxes heterogènies i recuperar una comunicació fiable davant de pèrdues o fallades. Situava funcions de control als extrems i descrivia mecanismes de seqüenciació, retransmissió i regulació del flux de dades. [5]
Cerf, Yogen Dalal i Carl Sunshine van signar el desembre de 1974 l’especificació RFC 675. Desenvolupava conceptes com ports, connexions i reconstrucció de missatges. És un document històric d’aquella primera arquitectura: els protocols van evolucionar després i els detalls no constitueixen una guia de configuració per a les xarxes actuals. [6]
La demostració entre tres xarxes
El 1977 una demostració va connectar xarxes de ràdio, satèl·lit i ARPANET. El recorregut incloïa una furgoneta de SRI a Califòrnia, un enllaç per Londres i una destinació a la Universitat del Sud de Califòrnia. Hi van participar diverses institucions i fabricants. La prova va mostrar que xarxes físicament diferents podien funcionar com un sistema de comunicació conjunt. [8]
Stanford, DARPA i la transició del 1983
Va ser professor a Stanford entre 1972 i 1976. Després va treballar a DARPA fins al 1982, primer dirigint programes i posteriorment com a científic principal a l’oficina de processament d’informació. Hi va participar en recerca sobre xarxes de paquets, seguretat i tecnologies necessàries per ampliar les comunicacions entre ordinadors. [10]
El disseny inicial es va separar en TCP i IP per admetre necessitats de comunicació diferents. Jon Postel va preparar el 1981 el pla de transició d’ARPANET, amb uns quatre-cents ordinadors. El canvi coordinat de l’1 de gener de 1983 va consolidar TCP/IP com a base comuna d’aquella xarxa i de la interconnexió amb altres. [9]
MCI, correu electrònic i infraestructura digital
Va treballar a MCI entre 1982 i 1986, on va dirigir l’enginyeria de MCI Mail. La seva activitat va ajudar a traslladar tecnologies de comunicació a serveis comercials. El 1986 va passar a Corporation for National Research Initiatives, una organització dedicada a desenvolupar infraestructura per a la recerca i l’intercanvi d’informació. [11]
A CNRI va treballar en biblioteques digitals i serveis d’informació. Va tornar a MCI el 1994, amb responsabilitats sobre arquitectura d’Internet, i hi va romandre fins al 2005. Aquell any es va incorporar a Google. La trajectòria reuneix recerca pública, iniciatives sense ànim de lucre i desenvolupament de xarxes en empreses. [12]
Internet Society, ICANN i ACM
Va ser cofundador d’Internet Society el 1992 i el primer president. [3] Va formar part del consell d’ICANN des del novembre de 1999 fins al novembre de 2007, i el va presidir des del novembre de 2000. Aquestes funcions corresponien a etapes concretes de la coordinació institucional d’Internet; no són càrrecs que continuï ocupant actualment. [13]
Va presidir l’Association for Computing Machinery entre juliol de 2012 i juny de 2014. A l’informe de mandat va destacar l’educació informàtica, l’abast internacional de l’associació i l’accés al coneixement publicat. Aquesta responsabilitat va ampliar l’activitat professional més enllà de les organitzacions centrades específicament en xarxes. [14]
Xarxes tolerants a retards i comunicació espacial
Va ser un dels vuit autors de RFC 4838, publicat el 2007. El document descriu xarxes capaces d’emmagatzemar missatges i reenviar-los quan apareix una connexió, davant d’interrupcions i retards prolongats. L’arquitectura va néixer vinculada a comunicacions interplanetàries, tot i que preveu altres entorns. El RFC és informatiu, no un estàndard d’Internet. [15]
L’octubre de 2008, NASA i JPL van provar aquesta tecnologia amb la nau EPOXI, situada a uns trenta-dos milions de quilòmetres de la Terra. Cerf va col·laborar en el projecte. La transmissió d’imatges va permetre assajar comunicacions que conservaven les dades durant les interrupcions fins a poder enviar-les al punt següent de la xarxa. [16]
Google, accessibilitat i evolució d’Internet
En una entrevista de Google del 2018 va destacar l’accessibilitat com una qüestió transversal: els serveis digitals han de poder ser utilitzats per persones amb capacitats diverses. També va assenyalar reptes de seguretat i privacitat en dispositius connectats. Són àmbits de la reflexió sobre el disseny d’Internet i les aplicacions. [17]
Entre les fites de l’expansió d’Internet ha destacat World IPv6 Launch del 2012. Proveïdors d’accés, fabricants i serveis web van habilitar IPv6 de manera permanent. El desplegament exigia coordinació entre organitzacions i productes diferents, mostrant que l’evolució de la xarxa depèn tant d’acords operatius com d’especificacions tècniques. [18]
Digital Vellum i la preservació del coneixement
Amb la proposta Digital Vellum va explicar que conservar arxius exigeix més que guardar-ne els bits. També pot caldre preservar programes, sistemes operatius, configuracions i metadades per interpretar-los en el futur. Les presentacions relacionen aquesta idea amb recerca en màquines virtuals i biblioteques digitals, atenent també els drets d’ús. [19]
Premis i reconeixements
Va compartir amb Kahn el premi ACM A. M. Turing del 2004 pel treball en interconnexió de xarxes. [3] El 2006 va ingressar al National Inventors Hall of Fame. [4] El Queen Elizabeth Prize for Engineering del 2013 va distingir conjuntament Cerf, Kahn, Louis Pouzin, Tim Berners-Lee i Marc Andreessen per contribucions a Internet i la web. [20]
Va rebre la IEEE Medal of Honor del 2023 per l’arquitectura d’Internet i el lideratge en el desenvolupament de la xarxa. [21] Als escrits ha defensat els estàndards oberts i la interoperabilitat com a condicions perquè participants diferents puguin crear serveis sense dependre d’una única plataforma propietària. [22]
