Vigència i abast
La NOM-013-STPS-1993 figura com a vigent en el catàleg oficial mexicà. Estableix mesures preventives i de control en centres de treball on es generen radiacions electromagnètiques no ionitzants. Inclou famílies distintes de fonts i no ha de confondre’s amb la regulació de radiacions ionitzants.
La radiació òptica artificial és una part d’aquest àmbit. El conjunt de radiacions no ionitzants no té una única magnitud ni un únic mode d’avaluació. El tipus de font, les seves emissions i l’exposició de les persones condicionen l’estudi. Que un equip no produeixi radioactivitat no demostra que resulti innocu per a ulls, pell o altres parts del cos en qualsevol condició d’ús.
Reconèixer fonts i zones
El reconeixement ha d’identificar i assenyalar fonts, delimitar zones de risc i conèixer el tipus, magnitud i distribució de la radiació. Convé incloure tasques normals i situacions on canvien les proteccions, com a ajustos o manteniment previstos.
Per exemple, una carcassa tancada pot limitar l’exposició durant producció, mentre que una tasca tècnica requereix analitzar una altra configuració. L’inventari no hauria de descriure totes dues situacions com si anessin idèntiques. Ha de constar qui pot accedir i baix quines condicions es conserva el control.
Mesurar amb mètodes adequats
La norma exigeix instruments i mètodes adequats als riscos específics. Un equip de mesura dissenyat per a una banda o magnitud no permet avaluar automàticament totes les fonts. L’informe ha de deixar clar què es va mesurar, amb quin mètode i en quines condicions de funcionament.
Les taules del text han d’interpretar-se pel seu àmbit i magnitud, sense barrejar irradiància, densitat de potència o altres unitats. Les recomanacions tècniques complementàries no substitueixen per si mateixes les obligacions mexicanes. L’avaluació correspon a personal amb competència per a seleccionar i interpretar els criteris aplicables.
Controls i formació
La prevenció contempla dispositius de seguretat mantinguts, control de temps i freqüències d’exposició, senyalització i protecció personal específica. La formació ha d’explicar el perill de la font concreta i les limitacions dels controls. Unes ulleres genèriques no justifiquen protecció per a qualsevol emissió.
El seguiment ha de revisar canvis d’equip, ajustos i deterioració de barreres, a més de la valoració de salut relacionada amb l’exposició. Aquesta fitxa no proporciona una taula simplificada de límits ni instruccions per a accedir a emissions perilloses: el seu propòsit és orientar l’organització d’una avaluació adequada.
