Addiccions en l’entorn laboral

Consums, factors laborals i efectes

• Substàncies i conductes. Alcohol, cànnabis, cocaïna i altres drogues, medicaments psicoactius (ansiolítics, hipnòtics, analgèsics opioides), tabac i addiccions sense substància com el joc o l’ús compulsiu de tecnologies.
• Factors de risc laborals. Estrès, càrrega excessiva o insuficient, torns i nocturnitat, precarietat i inseguretat, aïllament, conflictes i assetjament, cultura permissiva del consum i disponibilitat de substàncies en determinats sectors.
• Efectes sobre la seguretat. Disminució de l’atenció, la coordinació i els reflexos, conductes de risc i major probabilitat d’accidents, sobretot en tasques de seguretat crítica.
• Efectes sobre la salut. Malalties físiques i mentals associades al consum, agreujament de patologies prèvies i interacció amb altres riscos laborals.
• Efectes organitzatius. Absentisme, presentisme, baixes, rotació, conflictes, deterioració del clima i responsabilitats per danys a tercers.
• Col·lectius i sectors. Major prevalença descrita en sectors com la construcció, l’hostaleria, el transport, l’agricultura i determinats treballs amb torns, sense que cap sector estigui exempt.

Marc normatiu i límits d’actuació

La Llei 31/1995 obliga l’empresari a garantir la seguretat i la salut, a avaluar els riscos inclosos els psicosocials que poden afavorir el consum, a adaptar el treball a la persona i a protegir les persones especialment sensibles, i el seu article 22 configura la vigilància de la salut com a voluntària excepte excepcions legals, amb respecte a la intimitat i confidencialitat dels resultats, la qual cosa condiciona qualsevol prova de detecció de substàncies: només cap amb base legal o convencional, proporcionalitat, finalitat preventiva, informació prèvia i garanties, i mai com a instrument de control disciplinari encobert. L’Estatut dels Treballadors tipifica en el seu article 54 l’embriaguesa habitual o la toxicomania amb repercussió negativa en el treball com a incompliment que pot justificar l’acomiadament disciplinari, i la Llei orgànica 3/2018 i el Reglament General de Protecció de Dades protegeixen les dades de salut.

La Organització Internacional del Treball, en el seu repertori de recomanacions pràctiques sobre el tractament de les qüestions relacionades amb l’alcohol i les drogues en el lloc de treball, recomana polítiques d’empresa elaborades amb la participació dels treballadors, orientades a la prevenció i a l’assistència, amb confidencialitat, no discriminació i tractament dels problemes de consum com a problemes de salut. L’Agència de la Unió Europea sobre Drogues assenyala que les polítiques centrades en la salut i no en la sanció són les més eficaces, que l’evidència sobre l’eficàcia de les proves de detecció per a reduir accidents és limitada i que es reserven a activitats de seguretat crítica, i que l’ocupació és un factor clau de recuperació. L’Estratègia Nacional sobre Addiccions inclou l’àmbit laboral entre els entorns de prevenció.

Elements d’una política d’empresa sobre addiccions

• Compromís i participació. Política escrita, consensuada amb la representació dels treballadors, amb objectius preventius i assistencials i amb la implicació de la direcció.
• Prevenció. Informació i sensibilització, formació de comandaments per a detectar senyals, actuació sobre els factors psicosocials i promoció de la salut.
• Detecció precoç i orientació. Canals confidencials de consulta, protocol d’actuació davant sospites o situacions de risc i derivació al servei mèdic del servei de prevenció o a recursos externs.
• Assistència i tractament. Suport al tractament, adaptació temporal del lloc i coordinació amb els recursos sanitaris i socials, amb garantia de confidencialitat.
• Reincorporació. Acompanyament del retorn al treball, seguiment i prevenció de recaigudes.
• Seguretat crítica. Criteris clars per a les tasques de seguretat crítica, amb retirada temporal de la tasca i no de l’ocupació, i amb les garanties legals per a qualsevol prova.

Aplicació organitzativa: com abordar les addiccions en l’empresa

1. Acordar amb la representació dels treballadors una política d’empresa sobre addiccions amb enfocament preventiu i assistencial, objectius, responsabilitats i garanties de confidencialitat i no discriminació.
2. Integrar els factors psicosocials que afavoreixen el consum en l’avaluació de riscos i actuar sobre ells (càrrega, torns, suport, conflictes).
3. Identificar les tasques de seguretat crítica i definir criteris d’actuació proporcionats, amb retirada temporal de la tasca i derivació assistencial, i amb base legal o convencional per a qualsevol prova.
4. Formar a comandaments i persones de referència en la detecció de senyals, la comunicació i la derivació, i informar i sensibilitzar a tota la plantilla.
5. Establir el circuit d’orientació i assistència amb el servei mèdic del servei de prevenció i amb recursos externs, garantint la confidencialitat de les dades de salut.
6. Definir el procediment d’adaptació del lloc durant el tractament i de reincorporació amb seguiment.
7. Avaluar periòdicament la política amb indicadors agregats i anònims i revisar-la amb la participació dels treballadors.

Un programari de gestió preventiva permet documentar la política i els protocols, integrar els factors psicosocials en l’avaluació i la seva planificació, gestionar la formació de comandaments i la sensibilització, registrar de forma agregada i anònima els indicadors de seguiment i coordinar les adaptacions de lloc i les reincorporacions amb les garanties de confidencialitat exigides.

Límits i errors freqüents

1. Abordar el consum sol des de la disciplina, sense política preventiva ni via assistencial, la qual cosa oculta el problema i allunya a les persones de l’ajuda.
2. Realitzar proves de detecció sense base legal o convencional, sense proporcionalitat ni garanties, o utilitzar-les amb finalitats de control encobert.
3. Vulnerar la confidencialitat de les dades de salut o estigmatitzar a les persones afectades.
4. Ignorar els factors laborals que afavoreixen el consum i traslladar tota la responsabilitat a la persona.
5. No formar als comandaments, que són els qui detecten els senyals i han de saber com actuar.
6. Oblidar la reincorporació i el seguiment, que són claus per a evitar recaigudes.

L’actuació concreta ha de respectar la legislació laboral i de protecció de dades i comptar amb assessorament mèdic i jurídic; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; avaluació de riscos, adaptació del treball, vigilància de la salut i persones especialment sensibles.
• reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre. Estatut dels Treballadors; article 54, acomiadament disciplinari.
• Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre. Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals; dades de salut.
• OIT. Tractament de qüestions relacionades amb l’alcohol i les drogues en el lloc de treball. Repertori de recomanacions pràctiques. Orientacions internacionals per a les polítiques d’empresa.
• EUDA. Llocs de treball i drogues: respostes sanitàries i socials. Evidència sobre polítiques, proves de detecció, suport i reintegració.
• Pla Nacional sobre Drogues. Estratègia Nacional sobre Addiccions. Marc estratègic espanyol, amb l’àmbit laboral entre els entorns de prevenció.
• Reial decret 39/1997, de 17 de gener. Reglament dels Serveis de Prevenció; avaluació de riscos i vigilància de la salut.

L’Estratègia Nacional sobre Addiccions 2017-2024 és l’última publicada en el portal del Pla Nacional sobre Drogues en el moment d’aquesta revisió; els convenis col·lectius i els acords d’empresa poden regular les polítiques i els protocols sobre addiccions.