Principis i marc de referència
La Declaració de Luxemburg estableix els principis que distingeixen una promoció de la salut en el treball de qualitat: ha de basar-se en la participació de tota la plantilla, integrar-se en totes les decisions importants i en totes les àrees de l’organització, orientar-se a la resolució de problemes seguint un cicle d’anàlisi de necessitats, establiment de prioritats, planificació, execució, control continu i avaluació, i combinar mesures dirigides a la persona amb mesures dirigides a l’entorn de treball. La xarxa europea ha complementat la declaració amb criteris de qualitat i amb documents posteriors, com la Declaració d’Edimburg sobre la promoció de la salut mental en el treball.
La Organització Mundial de la Salut proposa un model d’entorns de treball saludables amb quatre àmbits d’actuació: l’ambient físic de treball, l’ambient psicosocial, els recursos personals de salut (informació, serveis i oportunitats per a adoptar hàbits saludables) i la participació de l’empresa en la comunitat, tot això sustentat en el compromís de la direcció, la participació dels treballadors i un procés de millora contínua. Aquest model situa la promoció de la salut com a part d’un sistema integrat amb la prevenció.
A Espanya, la Xarxa Espanyola d’Empreses Saludables de l’INSST reconeix a les organitzacions que s’adhereixen a la Declaració de Luxemburg i que acrediten bones pràctiques, i ofereix un marc de referència amb criteris de qualitat, un qüestionari d’autoavaluació i exemples de programes. La promoció de la salut és voluntària per a l’empresa i per a les persones, però ha de respectar la legislació de prevenció, d’igualtat i de protecció de dades, i les seves activitats de caràcter sanitari es realitzen amb garanties de confidencialitat.
Àmbits d’intervenció
- Condicions i organització del treball. Disseny ergonòmic, càrrega de treball, autonomia, suport, lideratge, conciliació i desconnexió, que són la base sobre la qual es construeixen els altres programes.
- Activitat física. Foment del moviment durant la jornada, pauses actives, accés a instal·lacions o programes esportius i promoció de desplaçaments actius.
- Alimentació. Oferta saludable en menjadors i màquines expenedores, informació nutricional i programes d’educació alimentària.
- Tabac, alcohol i altres substàncies. Programes de deshabituació, polítiques d’espais sense fum i protocols d’abordatge del consum amb enfocament de salut, no disciplinari.
- Salut mental i benestar emocional. Gestió dels riscos psicosocials, suport psicològic voluntari i confidencial, formació en gestió de l’estrès i prevenció de l’estigma.
- Prevenció de malalties cròniques. Detecció precoç de factors de risc cardiovascular, campanyes de vacunació i cribratges voluntaris en el marc de la vigilància de la salut.
- Son i descans. Educació en higiene del son i organització del temps de treball compatible amb el descans.
- Envelliment actiu. Programes de manteniment de la capacitat de treball al llarg de la vida laboral.
Requisits de qualitat d’un programa
- Compromís de la direcció. Política escrita, recursos assignats i participació visible dels directius.
- Diagnòstic de necessitats. Basat en l’avaluació de riscos, les dades agregades de vigilància de la salut i absentisme i la consulta a la plantilla.
- Participació. Implicació de les persones treballadores i dels seus representants en el disseny, l’execució i l’avaluació.
- Integració. Coordinació amb el servei de prevenció, la vigilància de la salut, recursos humans i els plans d’igualtat.
- Voluntarietat i confidencialitat. Participació voluntària, sense conseqüències laborals, i tractament confidencial de les dades de salut.
- Equitat. Abast a tota la plantilla, inclosos torns, contractistes, treball a distància i col·lectius vulnerables.
- Avaluació. Indicadors de procés i de resultat, revisió periòdica i millora contínua.
Aplicació organitzativa: com desenvolupar un programa de promoció de la salut
- Obtenir el compromís de la direcció i aprovar una política de promoció de la salut integrada en la política de prevenció.
- Realitzar un diagnòstic de necessitats amb l’avaluació de riscos, les dades agregades de vigilància de la salut i absentisme i una consulta a la plantilla.
- Constituir un grup de treball amb representació de la direcció, el servei de prevenció, recursos humans i les persones treballadores.
- Definir prioritats i planificar accions sobre les condicions de treball i sobre els hàbits de salut, amb objectius, responsables, recursos i indicadors.
- Garantir la voluntarietat, la confidencialitat i l’abast a tota la plantilla, i coordinar les activitats sanitàries amb la vigilància de la salut.
- Comunicar el programa, executar les accions i facilitar la participació en horari i condicions accessibles.
- Avaluar amb indicadors, revisar el programa periòdicament i, si és el cas, adherir-se a la Xarxa Espanyola d’Empreses Saludables.
Un programari de gestió preventiva permet integrar el programa de promoció de la salut amb l’avaluació de riscos, la vigilància de la salut i la formació, planificar i seguir les accions amb responsables i indicadors i analitzar els resultats agregats amb traçabilitat i separació de les dades de salut.
Límits i errors freqüents
- Presentar la promoció de la salut com a substitut de la prevenció de riscos laborals o utilitzar-la per a desviar l’atenció de condicions de treball deficients.
- Centrar el programa en hàbits individuals sense actuar sobre l’organització i les condicions de treball.
- Dissenyar accions sense diagnòstic ni participació de la plantilla.
- Vulnerar la voluntarietat o la confidencialitat, o utilitzar les dades de salut amb finalitats laborals.
- Excloure a col·lectius (torns, contractistes, treball a distància) o programar activitats fora de l’horari sense compensació.
- No avaluar els resultats ni revisar el programa.
Els criteris de qualitat i les eines es recullen en el portal de promoció de la salut de l’INSST i en els documents de la xarxa europea; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.
Exemple pràctic
Situació: una empresa de distribució amb 900 persones, amb magatzems a torns i una xarxa d’oficines, decideix impulsar la promoció de la salut després de detectar en la vigilància de la salut una alta prevalença de factors de risc cardiovascular i de sedentarisme en el personal d’oficines, i molèsties musculoesquelètiques en magatzems.
- Diagnòstic i compromís. La direcció aprova una política d’empresa saludable, constitueix un grup de treball amb el servei de prevenció, recursos humans i la representació legal, i realitza un diagnòstic amb dades agregades i una enquesta d’hàbits i necessitats.
- Accions sobre condicions de treball. Es milloren les ajudes mecàniques i la rotació en magatzems, es revisa l’organització de torns i s’aprova una política de desconnexió digital en oficines.
- Accions sobre hàbits. S’introdueixen pauses actives, s’ofereix un programa voluntari d’activitat física adaptat als torns, es millora l’oferta alimentària de menjadors i màquines i es posa en marxa un programa de deshabituació tabàquica i de suport psicològic confidencial.
- Seguiment. Es defineixen indicadors de participació i de resultats agregats; als dos anys, milloren els indicadors d’activitat física i de factors de risc, es redueixen les molèsties musculoesquelètiques en magatzems i l’empresa s’adhereix a la Xarxa Espanyola d’Empreses Saludables.
Marc normatiu i de referència
- Declaració de Luxemburg sobre promoció de la salut en el treball. Definició, principis i criteris de qualitat de la Xarxa Europea de Promoció de la Salut en el Treball.
- INSST. Promoció de la salut en el treball. Portal temàtic amb criteris, eines i la Xarxa Espanyola d’Empreses Saludables.
- Entorns de treball saludables: un model d’acció (OMS, 2010). Model d’entorns de treball saludables.
- Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; marc preventiu que la promoció de la salut complementa.
- Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball 2023-2027. Línies d’actuació sobre promoció de la salut, benestar i salut mental.
- Directrius de la OMS sobre salut mental en el treball (2022). Recomanacions sobre intervencions organitzatives i individuals.
La Llei orgànica 3/2018 i el Reglament General de Protecció de Dades regeixen el tractament de les dades de salut en els programes, i el Reial decret 39/1997 regula la vigilància de la salut amb la qual es coordinen les activitats sanitàries.
