Desconnexió digital

Fonament jurídic i contingut del dret

L’article 88 de la Llei orgànica 3/2018 reconeix el dret a la desconnexió digital als treballadors i empleats públics, remet a la negociació col·lectiva o, en defecte d’això, als acords entre l’empresa i els representants de les persones treballadores per a definir les seves modalitats d’exercici, i exigeix a l’ocupador una política interna dirigida a tota la plantilla, inclosos els llocs directius, que reculli les modalitats d’exercici del dret i les accions de formació i sensibilització. El precepte assenyala expressament que es preservarà el dret a la desconnexió en els supòsits de realització total o parcial del treball a distància i en el domicili de l’empleat vinculat a l’ús d’eines tecnològiques.

L’article 20 bis de l’Estatut dels Treballadors, introduït per la mateixa llei orgànica, reconeix a les persones treballadores el dret a la intimitat en l’ús dels dispositius digitals posats a la seva disposició per l’ocupador, a la desconnexió digital i a la intimitat enfront de l’ús de dispositius de videovigilància i geolocalització, en els termes establerts en la legislació de protecció de dades i garantia dels drets digitals. La Llei 10/2021 dedica el seu article 18 al dret a la desconnexió digital de les persones que treballen a distància, obliga l’empresa a garantir la limitació de l’ús dels mitjans tecnològics fora del temps de treball i estableix que la política interna inclogui les accions de formació i sensibilització, amb especial atenció als llocs directius.

En l’àmbit europeu, el Parlament Europeu va aprovar el 21 de gener de 2021 una resolució amb recomanacions destinades a la Comissió sobre el dret a la desconnexió, en la qual sol·licita una directiva que el garanteixi com a dret fonamental i ho vincula a la seguretat i salut en el treball i a l’ordenació del temps de treball. La Directiva 2003/88/CE sobre ordenació del temps de treball, amb els seus descansos diaris i setmanals mínims, constitueix la referència comunitària en la qual es recolza el dret.

La desconnexió també es relaciona amb la doble presència: les comunicacions fora de jornada poden intensificar la interferència entre treball i responsabilitats de cura. L’anàlisi ha d’incloure càrrega, horaris i previsibilitat.

Desconnexió digital i prevenció de riscos laborals

• Riscos psicosocials. La connectivitat permanent prolonga la jornada de manera informal, incrementa la càrrega mental, dificulta la recuperació i afavoreix el conflicte treball-vida personal; aquests factors han d’incloure’s en la avaluació de riscos psicosocials.
• Fatiga informàtica i tecnoestrès. La llei esmenta expressament el risc de fatiga informàtica; l’exposició continuada a dispositius, notificacions i multitasca digital pot derivar en fatiga, ansietat i alteracions del somni.
• Temps de treball. El registre horari obligatori de l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors permet detectar la prolongació de jornada associada a l’ús de dispositius fora d’horari.
• Treball a distància. En el teletreball, la desconnexió és més difícil per l’absència de separació física entre l’entorn laboral i el domèstic; l’acord de treball a distància ha de recollir les seves modalitats.
• Llocs directius i comandaments. Les persones amb responsabilitats de gestió són alhora les més exposades i les que condicionen amb el seu comportament la desconnexió dels seus equips.
• Excepcions. La política pot preveure suposats de força major o circumstàncies excepcionals que justifiquin una comunicació fora d’horari, definits de manera restrictiva i amb compensació quan escaigui.
• Igualtat. La desconnexió és una eina de conciliació i corresponsabilitat i sol integrar-se en els plans d’igualtat.

Contingut d’una política de desconnexió digital

• Àmbit i destinataris. Tota la plantilla, inclosos directius, personal a distància i persones amb jornada flexible o a torns, amb les adaptacions necessàries.
• Franges de desconnexió. Definició dels períodes en els quals no s’espera resposta a comunicacions (fora de jornada, descansos, vacances, permisos, incapacitat temporal).
• Regles de comunicació. Ús de l’enviament programat de correus, indicació que no s’espera resposta fora d’horari, prioritat de canals i criteris per a reunions.
• Excepcions i compensació. Supòsits excepcionals taxats, persones autoritzades a activar l’excepció i compensació del temps dedicat.
• Formació i sensibilització. Accions sobre ús raonable d’eines digitals, gestió de notificacions i prevenció de la fatiga informàtica, amb especial atenció als comandaments.
• Garanties. Prohibició de represàlies per exercir el dret, canal de consulta i reclamació i seguiment per la representació legal.
• Avaluació i revisió. Indicadors (correus i connexions fora d’horari, resultats de l’avaluació psicosocial, enquestes) i revisió periòdica de la política.

Aplicació organitzativa: com implantar la desconnexió digital

1. Analitzar la situació de partida: resultats de l’avaluació de riscos psicosocials, dades del registre horari, patrons de correus i connexions fora d’horari i consulta a la plantilla.
2. Negociar o consultar la política amb la representació legal de les persones treballadores, conforme a l’article 88 de la Llei orgànica 3/2018 i al que es preveu en el conveni col·lectiu.
3. Redactar la política amb àmbit, franges de desconnexió, regles de comunicació, excepcions taxades, compensacions, garanties i responsables.
4. Incorporar les modalitats de desconnexió en els acords de treball a distància i en els plans d’igualtat.
5. Formar i sensibilitzar a tota la plantilla, amb accions específiques per a directius i comandaments, i configurar eines (enviament programat, silenci de notificacions, avisos automàtics).
6. Integrar la desconnexió en l’avaluació de riscos psicosocials i en la planificació preventiva, amb mesures sobre càrrega de treball i organització quan la connexió fora d’horari respongui a excés de tasques.
7. Mesurar amb indicadors, revisar la política periòdicament i informar el comitè de seguretat i salut.

Un programari de gestió preventiva permet vincular la política de desconnexió a l’avaluació de riscos psicosocials, planificar i registrar la formació, documentar la consulta a la representació legal i seguir els indicadors amb traçabilitat.

Límits i errors freqüents

1. Aprovar una política sense audiència de la representació legal o limitar-la a una declaració genèrica sense modalitats concretes d’exercici.
2. Excloure als llocs directius o al personal a distància, quan la llei exigeix atenció especial a tots dos col·lectius.
3. Definir excepcions tan àmplies que buidin de contingut el dret.
4. Tractar la desconnexió només com a qüestió tecnològica sense actuar sobre la càrrega de treball que provoca la connexió fora d’horari.
5. No formar ni sensibilitzar, en particular als qui envien les comunicacions.
6. No integrar la desconnexió en l’avaluació de riscos psicosocials ni mesurar el seu compliment.

Les modalitats concretes d’exercici del dret depenen de la negociació col·lectiva i de la política interna de cada organització; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre. Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals; article 88, dret a la desconnexió digital en l’àmbit laboral.
• reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre. Text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors; articles 20 bis (drets digitals) i 34 (jornada i registre horari).
• Llei 10/2021, de 9 de juliol. Treball a distància; article 18, dret a la desconnexió digital.
• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; avaluació de riscos, inclosos els psicosocials, i planificació preventiva.
• Directiva 2003/88/CE. Ordenació del temps de treball; descansos diaris i setmanals mínims.
• Resolució del Parlament Europeu de 21 de gener de 2021. Recomanacions destinades a la Comissió sobre el dret a la desconnexió.

Els convenis col·lectius poden desenvolupar les modalitats d’exercici del dret, i l’INSST i la Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball publiquen materials sobre riscos psicosocials associats a la digitalització.