Incapacitat temporal

Règim jurídic i prestació

La incapacitat temporal s’inicia amb el comunicat mèdic de baixa, expedit pel facultatiu del servei públic de salut o, en les contingències professionals cobertes per una mútua, pels serveis mèdics d’aquesta. El comunicat de baixa incorpora la durada estimada del procés, i els comunicats de confirmació s’emeten amb una periodicitat que depèn d’aquesta durada: en processos de menys de cinc dies naturals es pot emetre baixa i alta en el mateix acte; entre cinc i trenta dies el primer part de confirmació s’expedeix en un termini màxim de set dies i els següents cada catorze com a màxim; entre trenta-un i seixanta dies el primer als set dies i els següents cada vint-i-vuit; i en processos de seixanta-un dies o més el primer als catorze dies i els següents cada trenta-cinc.

El subsidi per incapacitat temporal derivada de malaltia comuna s’abona des del quart dia de la baixa (els dies quart a quinzè a càrrec de l’empresa i a partir del setzè a càrrec de l’entitat gestora o la mútua) amb el 60 per cent de la base reguladora fins al vintè dia i el 75 per cent a partir del vint-i-unè, i exigeix un període mínim de cotització de 180 dies en els cinc anys anteriors. En la incapacitat temporal derivada de contingències professionals el subsidi s’abona des de l’endemà de la baixa amb el 75 per cent de la base reguladora, sense període de carència. Els convenis col·lectius poden establir complements a càrrec de l’empresa.

Esgotats els 365 dies, l’Institut Nacional de la Seguretat Social és l’únic competent per a reconèixer la pròrroga fins a 180 dies més, iniciar l’expedient d’incapacitat permanent o emetre l’alta. Durant els primers 365 dies, els serveis mèdics de l’entitat gestora i de les mútues poden realitzar reconeixements de control i, en les contingències comunes, la mútua pot formular propostes d’alta al servei públic de salut. La persona treballadora té obligació d’acudir als reconeixements als quals sigui citada.

Incapacitat temporal i prevenció de riscos laborals

• Indicador de danys a la salut. Els processos d’incapacitat temporal, especialment els derivats de contingències professionals, informen sobre els danys relacionats amb el treball i permeten detectar llocs i riscos prioritaris.
• Absentisme. La incapacitat temporal és el principal component de l’absentisme per salut; la seva anàlisi per causes, durada, llocs i grups permet orientar la prevenció.
• Contingència professional. Quan l’origen és laboral, l’empresa ha de notificar l’accident, investigar el mal i revisar l’avaluació de riscos, amb independència de la gestió de la prestació.
• Reincorporació. L’article 25 de la Llei 31/1995 i la vigilància de la salut rere absència prolongada per motius de salut (Reial decret 39/1997, article 37) obliguen a valorar l’aptitud i adaptar el lloc quan sigui necessari.
• Confidencialitat. El diagnòstic no consta en les dades que l’empresa rep; la informació de salut es gestiona pels serveis mèdics amb garanties de confidencialitat.
• Risc durant l’embaràs i la lactància. Són prestacions distintes de la incapacitat temporal, vinculades a la impossibilitat d’adaptar o canviar el lloc, i la seva gestió parteix de l’avaluació de riscos.
• Salut mental. Els processos per trastorns mentals representen una part creixent i de llarga durada de la incapacitat temporal; la seva prevenció connecta amb la avaluació de riscos psicosocials.

Gestió en l’empresa

• Recepció telemàtica dels comunicats. L’empresa rep les dades dels comunicats a través de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i els transmet al sistema XARXA en els terminis establerts.
• Comunicació interna. La persona treballadora comunica la situació de baixa a l’empresa conforme als procediments interns, sense necessitat de lliurar els comunicats en paper.
• Pagament delegat. L’empresa abona el subsidi en règim de pagament delegat en els supòsits previstos i el compensa en les cotitzacions, i assumeix directament el cost dels dies quart a quinzè en contingències comunes.
• Seguiment. Registre de processos, durades, causes (comuna o professional) i recaigudes, amb anàlisis per llocs i àrees.
• Coordinació amb la mútua. En contingències professionals i en la col·laboració en contingències comunes, la mútua realitza el seguiment, els reconeixements i les propostes d’alta.
• Retorn al treball. Procediment de reincorporació amb valoració d’aptitud, adaptació temporal o definitiva i comunicació amb el servei de prevenció.
• Protecció de dades. Tractament limitat a les dades administratives necessàries, sense accés al diagnòstic.

Aplicació organitzativa: com gestionar la incapacitat temporal amb enfocament preventiu

1. Definir el procediment intern de comunicació de la baixa i de recepció telemàtica dels comunicats, amb les responsabilitats de recursos humans, nòmines i prevenció.
2. Registrar cada procés amb la seva contingència, durada, lloc i àrea, i transmetre les dades al sistema XARXA en termini.
3. En contingències professionals, notificar l’accident o la malaltia professional, investigar el mal i revisar l’avaluació de riscos i la planificació.
4. Analitzar periòdicament les dades d’incapacitat temporal per causes, durada, llocs i grups, juntament amb els de sinistralitat i vigilància de la salut, per a orientar la prevenció.
5. Establir un procediment de retorn al treball després de baixes prolongades, amb reconeixement mèdic de reincorporació quan escaigui, valoració d’aptitud i adaptació del lloc.
6. Coordinar amb la mútua el seguiment dels processos i les propostes d’adaptació, respectant la confidencialitat de les dades de salut.
7. Informar el comitè de seguretat i salut dels indicadors agregats i de les mesures adoptades.

Un programari de gestió preventiva permet registrar els processos d’incapacitat temporal, relacionar-los amb llocs, riscos i contingències, calcular indicadors d’absentisme i gestionar el retorn al treball i les adaptacions amb traçabilitat i amb separació de les dades de salut.

Límits i errors freqüents

1. Exigir a la persona treballadora el lliurament dels comunicats en paper, obligació suprimida des del 1 d’abril de 2023.
2. Tractar la incapacitat temporal sol com un assumpte de nòmines, sense analitzar les seves causes ni relacionar-la amb la prevenció.
3. No investigar els danys d’origen laboral per ser ja gestionada la prestació.
4. Reincorporar a persones després de baixes prolongades sense valorar l’aptitud ni adaptar el lloc.
5. Accedir o pretendre accedir al diagnòstic, vulnerant la confidencialitat.
6. Ignorar el pes creixent dels processos per salut mental i no actuar sobre els riscos psicosocials.

Els requisits concrets de la prestació, els terminis i els procediments es detallen en la Llei General de la Seguretat Social i en el Reial decret 625/2014; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre. Text refós de la Llei General de la Seguretat Social; incapacitat temporal (articles 169 a 176).
• Reial decret 625/2014, de 18 de juliol. Gestió i control dels processos per incapacitat temporal en els primers 365 dies de la seva durada.
• Reial decret 1060/2022, de 27 de desembre. Modificació del Reial decret 625/2014; supressió del lliurament de parts per la persona treballadora i comunicació telemàtica a l’empresa.
• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; vigilància de la salut (article 22) i treballadors especialment sensibles (article 25).
• Reial decret 39/1997, de 17 de gener. Reglament dels Serveis de Prevenció; vigilància de la salut rere absència prolongada per motius de salut (article 37).
• Reial decret 1993/1995, de 7 de desembre. Reglament sobre col·laboració de les mútues en la gestió de la Seguretat Social.

Les ordres ministerials de desenvolupament del Reial decret 625/2014 regulen els models de parts i els terminis de transmissió, i els convenis col·lectius poden establir complements de la prestació.