Contingències professionals

Accident de treball i malaltia professional

L’accident de treball comprèn, a més de la lesió soferta en el lloc, els supòsits que l’article 156 de la Llei General de la Seguretat Social assimila: el accident in itineri (en anar o tornar del lloc de treball), els soferts en l’acompliment de càrrecs electius sindicals, els ocorreguts en tasques distintes de la categoria professional realitzades per ordre de l’empresari o en interès del bon funcionament de l’empresa, els esdevinguts en actes de salvament relacionats amb el treball, les malalties no incloses en el quadre de malalties professionals quan es provi que van tenir per causa exclusiva l’execució del treball, i les malalties o defectes previs que s’agreugin a conseqüència de la lesió constitutiva de l’accident. Queden exclosos els deguts a força major estranya al treball i els provocats per dol o imprudència temerària del treballador, mentre que la imprudència professional i la concurrència de culpa d’un tercer no impedeixen la qualificació.

La malaltia professional requereix que la patologia i l’activitat o l’agent causant figurin en el quadre del Reial decret 1299/2006, organitzat en sis grups: agents químics, agents físics, agents biològics, inhalació de substàncies, malalties de la pell i agents carcinògens. El sistema és de llista, amb presumpció d’origen laboral quan concorren els elements del quadre, la qual cosa facilita el reconeixement; les malalties causades pel treball que no estan en la llista poden qualificar-se com a accident de treball si es prova la relació causal exclusiva.

Les contingències professionals també inclouen els períodes d’observació per malaltia professional i les situacions de risc durant l’embaràs i la lactància natural, que la llei tracta com a contingències derivades del treball a l’efecte de prestacions. Els treballadors autònoms poden tenir cobertes les contingències professionals amb especialitats pròpies.

A Colòmbia, la administradora de riscos laborals (ARL) intervé en assegurament, prestacions i prevenció. La seva assessoria no substitueix les obligacions de l’ocupador sobre organització i control de riscos.

Efectes de la qualificació com a contingència professional

• Sense període de carència. Les prestacions per contingències professionals no exigeixen cotització prèvia mínima, a diferència de la incapacitat temporal per malaltia comuna.
• Prestació des de l’endemà. La incapacitat temporal derivada de contingències professionals s’abona des de l’endemà de la baixa, amb una base reguladora que inclou hores extraordinàries i una quantia superior a la de contingències comunes.
• Assistència sanitària i recuperació. La mútua o l’entitat gestora presta l’assistència sanitària, la rehabilitació i, si és el cas, la readaptació professional.
• Prestacions per incapacitat permanent i mort. Les quanties i les indemnitzacions a tant alçat tenen regles específiques i més favorables quan deriven de contingències professionals.
• Recàrrec de prestacions. Si la contingència es produeix per falta de mesures de seguretat i salut, l’article 164 de la Llei General de la Seguretat Social preveu un recàrrec d’entre el 30 i el 50 per cent de les prestacions, a càrrec exclusiu de l’empresari i no assegurable.
• Responsabilitats. La qualificació pot comportar responsabilitat administrativa, civil i penal de l’empresari quan concorre incompliment de la normativa preventiva.
• Cotització. La cotització per contingències professionals es realitza segons la tarifa de primes per activitat econòmica (CNAE) recollida en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, a càrrec exclusiu de l’empresa.

Notificació, registre i gestió

• Comunicat d’accident de treball. L’Ordre TAS/2926/2002 estableix els models de comunicat d’accident amb baixa, relació d’accidents sense baixa i relació d’altes o defuncions, i la seva transmissió electrònica a través del sistema Delt@; conforme a l’Ordre de 16 de desembre de 1987, el comunicat amb baixa es presenta en el termini màxim de cinc dies hàbils, comptats des de la data de l’accident o des de la data de la baixa mèdica (article 3.a), i els accidents greus, molt greus, mortals o que afectin més de quatre treballadors es comuniquen a l’autoritat laboral en vint-i-quatre hores (article 6).
• Part de malaltia professional. L’Ordre TAS/1/2007 estableix el model de part de malaltia professional, emplenat per la mútua o l’entitat gestora amb la col·laboració de l’empresa, a través del sistema CEPROSS.
• Mútues col·laboradores. El Reial decret 1993/1995 regula la col·laboració de les mútues en la gestió de les contingències professionals, incloses l’assistència sanitària, les prestacions econòmiques i les activitats preventives.
• Recerca. L’article 16.3 de la Llei 31/1995 obliga l’empresari a investigar els danys per a la salut quan es produeixin, amb independència de la qualificació per la Seguretat Social.
• Registre i documentació. La relació d’accidents i malalties professionals amb baixa superior a un dia forma part de la documentació que l’empresa ha de conservar i posar a la disposició de l’autoritat laboral.
• Determinació de la contingència. Quan existeix discrepància sobre l’origen comú o professional, l’Institut Nacional de la Seguretat Social resol el procediment de determinació de contingència, amb possible revisió judicial.

Aplicació organitzativa: com gestionar les contingències professionals

1. Definir el procediment intern de comunicació d’accidents i incidents, amb responsables, terminis i canal d’avís a la mútua o entitat gestora.
2. Emetre el comunicat d’accident amb baixa en Delt@ dins dels cinc dies hàbils i comunicar en vint-i-quatre hores els accidents greus, molt greus, mortals o múltiples; presentar mensualment la relació d’accidents sense baixa.
3. Col·laborar amb la mútua en l’emplenament del comunicat de malaltia professional i en el seguiment dels períodes d’observació.
4. Investigar cada mal per a la salut conforme a l’article 16.3 de la Llei 31/1995, identificar causes i adoptar mesures correctores, amb independència de la qualificació de la contingència.
5. Registrar i conservar la documentació d’accidents i malalties professionals i mantenir actualitzats els índexs de sinistralitat.
6. Revisar l’avaluació de riscos i la planificació preventiva a partir de les dades de contingències, i analitzar la relació amb l’absentisme i la vigilància de la salut.
7. Comunicar als delegats de prevenció i al comitè de seguretat i salut els danys produïts i les mesures adoptades.

Un programari de gestió preventiva permet registrar accidents i incidents, generar les dades necessàries per als comunicats, gestionar la investigació i les mesures correctores, calcular índexs de sinistralitat i relacionar les contingències amb l’avaluació de riscos i la vigilància de la salut amb traçabilitat.

Límits i errors freqüents

1. Confondre la qualificació de la contingència per la Seguretat Social amb l’obligació preventiva d’investigar: aquesta última existeix sempre que es produeixi un mal.
2. No notificar en termini els accidents amb baixa o els accidents greus, la qual cosa constitueix infracció administrativa.
3. Qualificar com a contingència comuna malalties amb origen laboral, privant a la persona de les prestacions que li corresponen.
4. Ignorar les malalties professionals per falta de sospita diagnòstica i de coordinació amb la vigilància de la salut.
5. No analitzar les dades de contingències per a revisar l’avaluació de riscos i la planificació.
6. Desconèixer el recàrrec de prestacions i les responsabilitats derivades de la falta de mesures de seguretat.

Els requisits concrets de prestacions, cotització i notificació es detallen en la Llei General de la Seguretat Social i en la seva normativa de desenvolupament; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre. Text refós de la Llei General de la Seguretat Social; articles 156 (accident de treball), 157 (malaltia professional) i 164 (recàrrec de prestacions).
• Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre. Quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i criteris per a la seva notificació i registre.
• Ordre TAS/2926/2002, de 19 de novembre. Models per a la notificació d’accidents de treball i transmissió electrònica (sistema Delt@).
• Ordre TAS/1/2007, de 2 de gener. Model de part de malaltia professional i normes per a la seva elaboració i transmissió (sistema CEPROSS).
• Reial decret 1993/1995, de 7 de desembre. Reglament sobre col·laboració de les mútues en la gestió de la Seguretat Social.
• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; recerca de danys (article 16.3) i documentació (article 23).

La tarifa de primes per contingències professionals es recull en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat i la determinació de contingència es tramita davant l’Institut Nacional de la Seguretat Social.