Accident in itineri

Què és l’accident in itineri

L’article 156 de la Llei General de la Seguretat Social defineix l’accident de treball com tota lesió corporal que el treballador sofreixi amb ocasió o per conseqüència del treball que executi per compte d’altri, i en el seu apartat 2.a inclou expressament els que sofreixi el treballador en anar o en tornar del lloc de treball. L’expressió llatina in itineri (en el camí) designa aquesta modalitat, que amplia la protecció de la contingència professional al desplaçament entre el domicili i el centre de treball. En el règim de treballadors autònoms, l’article 316.2 de la mateixa llei reconeix l’accident in itineri per als qui tenen coberta la contingència professional, amb requisits propis.

La llei no detalla els requisits, que ha anat perfilant la jurisprudència del Tribunal Suprem. L’element teleològic exigeix que la finalitat principal i directa del viatge estigui determinada pel treball; el geogràfic, que l’accident es produeixi en el trajecte habitual i normal entre el domicili i el lloc de treball, admetent desviaments raonables; el cronològic, que ocorri en un temps prudencial pròxim a les hores d’entrada o sortida, sense interrupcions que trenquin el nexe; i el d’idoneïtat del mitjà, que el desplaçament es realitzi amb un mitjà de transport normal o habitual, inclosos els propis. La doctrina més recent interpreta aquests elements amb criteris adaptats a la realitat social, per exemple respecte al concepte de domicili o a l’ús de la bicicleta.

L’accident in itineri es distingeix de l’accident en missió, que ocorre durant els desplaçaments realitzats per ordre de l’empresa dins de la jornada (visites a clients, trasllats entre centres, viatges de treball), i que es considera accident de treball ordinari amb presumpció de caràcter laboral. També es diferencia de l’accident de trànsit laboral en general, que abasta tots dos i els dels qui condueixen com a tasca principal.

Efectes jurídics i particularitats

• Contingència professional. L’accident in itineri genera les prestacions d’accident de treball (assistència sanitària, incapacitat temporal, incapacitat permanent, mort i supervivència) amb les bases i percentatges propis de les contingències professionals, a càrrec de la mútua col·laboradora o de l’INSS.
• Sense presumpció de caràcter laboral. La presumpció de l’article 156.3, que considera accident de treball les lesions sofertes durant el temps i en el lloc de treball, no s’aplica a l’in itineri; correspon a la persona treballadora acreditar els elements que ho configuren, excepte en supòsits acceptats per la jurisprudència.
• Malalties. La jurisprudència exclou en general de l’in itineri les malalties comunes manifestades durant el trajecte (per exemple, un infart), al no operar la presumpció de caràcter laboral.
• Notificació. Ha de comunicar-se a través del sistema Delt@ com a accident de treball quan sigui baixa, amb la marca corresponent d’in itineri, i computa en les estadístiques oficials de sinistralitat de forma diferenciada.
• Recàrrec de prestacions i responsabilitat. En produir-se fora de l’àmbit de control de l’empresa, no sol derivar en recàrrec de prestacions ni en responsabilitat empresarial, tret que concorri incompliment d’obligacions preventives en els desplaçaments organitzats per l’empresa.
• Recerca. No és obligatòria la seva investigació conforme a l’article 16.3 de la Llei 31/1995 en els mateixos termes que l’accident en el centre, però la seva anàlisi aporta informació valuosa per a la seguretat viària laboral.

Prevenció dels accidents in itineri

• Pla de mobilitat i seguretat viària. Anàlisi dels desplaçaments de la plantilla, horaris, modes de transport i punts de risc, amb mesures de millora d’accessos, aparcament, transporti col·lectiu i horaris escalonats.
• Organització del temps de treball. Reducció de la fatiga i la somnolència en els desplaçaments, especialment després de torns nocturns o jornades prolongades, i flexibilitat horària per a evitar la pressió de temps.
• Informació i formació. Campanyes de seguretat viària, ús del cinturó i del casc, distraccions pel mòbil, alcohol i drogues, conducció amb condicions meteorològiques adverses i manteniment del vehicle.
• Mobilitat activa i segura. Foment del transport públic, la bicicleta i el desplaçament a peu amb infraestructures i equipament adequats.
• Indicadors. Registre i anàlisi dels accidents in itineri, amb i sense baixa, per a orientar el pla de mobilitat.

Aplicació organitzativa: com gestionar els accidents in itineri

1. Establir un procediment de comunicació interna de qualsevol accident en el trajecte, amb i sense baixa, amb les dades necessàries per a valorar els elements que el configuren.
2. Tramitar el comunicat d’accident de treball per Delt@ en els terminis establerts quan sigui baixa, identificant-ho com in itineri, i coordinar amb la mútua l’assistència i la qualificació.
3. Registrar l’accident en el sistema de gestió amb la informació de trajecte, hora, mitjà de transport i causes, i analitzar-ho encara que no sigui obligatòria la investigació formal.
4. Integrar les dades en els indicadors de sinistralitat de forma diferenciada respecte als accidents en jornada.
5. Elaborar i actualitzar un pla de mobilitat i seguretat viària amb mesures organitzatives, d’infraestructura i formatives.
6. Coordinar amb el servei de prevenció l’atenció a la fatiga i als torns, i amb recursos humans la flexibilitat horària.
7. Informar la plantilla sobre què és un accident in itineri, com comunicar-lo i quins drets genera.

Un programari de gestió preventiva permet registrar els accidents in itineri amb les seves circumstàncies, diferenciar-los en els indicadors, gestionar la documentació de la notificació i fer seguiment del pla de mobilitat.

Límits i errors freqüents

1. Considerar que qualsevol accident fora del centre de treball és in itineri, o confondre-ho amb l’accident en missió.
2. No comunicar l’accident a la mútua ni tramitar el comunicat, privant a la persona de les prestacions de contingència professional.
3. Suposar que la presumpció de caràcter laboral cobreix l’in itineri i ometre la recollida de dades que acrediten els seus elements.
4. Excloure els accidents in itineri dels indicadors i de l’anàlisi, perdent informació per a la seguretat viària.
5. No abordar la fatiga després de torns nocturns o jornades prolongades com a factor de risc en el desplaçament.
6. Mancar d’un pla de mobilitat i seguretat viària en empreses amb desplaçaments significatius.

La qualificació d’un accident com in itineri correspon a la mútua, a l’INSS i, si és el cas, als tribunals; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu a Espanya

• reial decret legislatiu 8/2015, Llei General de la Seguretat Social, articles 156 i 316. Concepte d’accident de treball, inclusió de l’accident in itineri i regulació per a treballadors autònoms.
• Llei 31/1995, articles 14, 16 i 23. Deure de protecció, recerca de danys a la salut i documentació.
• Ordre TAS/2926/2002, de 19 de novembre. Models de comunicat d’accident de treball i sistema Delt@ de notificació.
• reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre. Text refós de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Viària.
• ISO 39001. Sistemes de gestió de la seguretat viària, aplicable als desplaçaments laborals.

La consideració de l’accident in itineri varia entre països: a Colòmbia el Decret 1295 de 1994 i la Llei 1562 de 2012 el reconeixen quan el transport el subministra l’ocupador; a Xile la Llei 16.744 ho inclou com a accident de trajecte.