Risc laboral

Què és un risc laboral

La definició legal espanyola combina dues idees: la possibilitat de patir un dany i l’origen laboral d’aquest dany. Per danys derivats del treball, la Llei 31/1995 entén les malalties, patologies o lesions sofertes amb motiu o ocasió del treball.

Per a qualificar un risc es valoren conjuntament dues variables: la probabilitat que el mal es produeixi i la seva severitat. Un risc poc freqüent però de conseqüències greus pot exigir la mateixa atenció que un altre habitual i lleu.

En l’àmbit europeu, EU-OSHA descriu el risc com la probabilitat, alta o baixa, que algú resulti danyat per un perill. La idea és la mateixa: el risc mesura possibilitat i gravetat; no és l’objecte ni la situació que l’origina.

Diferències entre perill, risc i mal

Els tres termes es confonen sovint, i aquesta confusió afecta la qualitat de les avaluacions.

• Perill. Font, situació o acte amb potencial de causar mal: una màquina amb parts mòbils accessibles, un producte químic irritant o una plataforma sense barana.
• Risc. Combinació de la probabilitat que aquest perill causi mal i de la gravetat del mal. Un mateix perill genera riscos distints segons l’exposició, les proteccions i l’organització del treball.
• Mal. Conseqüència materialitzada: una lesió, una malaltia o una patologia soferta amb motiu o ocasió del treball.

Una regla senzilla: el perill existeix encara que ningú s’exposi; el risc apareix amb l’exposició; el mal és el que la prevenció vol evitar.

Com s’identifica i avalua

L’avaluació de riscos és el procés dirigit a estimar la magnitud dels riscos que no hagin pogut evitar-se, per a decidir si és necessari adoptar mesures preventives i de quin tipus. Així la defineix l’article 3 del Reglament dels Serveis de Prevenció.

En la pràctica, el procés segueix aquestes fases:

1. Identificar els perills presents en cada lloc, tasca o lloc de treball.
2. Determinar qui pot resultar danyat i com, incloses les persones especialment sensibles.
3. Estimar el risc combinant probabilitat i severitat.
4. Valorar si el risc és tolerable o exigeix mesures, i prioritzar.
5. Planificar les mesures, aplicar-les i comprovar la seva eficàcia.
6. Documentar el resultat i revisar l’avaluació quan canviïn les condicions, es produeixin danys o l’exigeixi la normativa.

L’INSST publica directrius bàsiques per a realitzar aquesta avaluació i mètodes de referència per a riscos concrets. Sigui el que sigui el mètode, el procediment ha d’oferir confiança sobre el seu resultat i, en cas de dubte, s’adopten les mesures més favorables per a la prevenció (Reglament dels Serveis de Prevenció, article 5).

Tipus freqüents de riscos laborals

Una classificació pràctica agrupa els riscos segons l’agent o la condició que els origina:

• Riscos de seguretat. Caigudes al mateix o a distint nivell, cops, talls, atrapaments, contactes elèctrics i incendis.
• Riscos higiènics. Exposició a agents químics, físics (soroll, vibracions, radiacions, temperatures extremes) i biològics.
• Riscos ergonòmics. Manipulació manual de càrregues, postures forçades, moviments repetitius i treball amb pantalles.
• Riscos psicosocials. Càrrega mental, ritme de treball, falta d’autonomia, conflictes, violència o assetjament.
• Riscos d’organització. Torns, treball nocturn, treball en solitari i coordinació d’activitats empresarials.

Un mateix lloc sol combinar diversos tipus, i les avaluacions específiques, com la psicosocial o l’ergonòmica, completen l’avaluació general.

Com es controla un risc laboral

La Llei 31/1995 fixa en el seu article 15 els principis de l’acció preventiva, que funcionen com a ordre de prioritat:

1. Evitar els riscos.
2. Avaluar els riscos que no es puguin evitar.
3. Combatre els riscos a l’origen.
4. Adaptar el treball a la persona.
5. Tenir en compte l’evolució de la tècnica.
6. Substituir el perillós pel que comporti poc o cap perill.
7. Planificar la prevenció de forma integrada.
8. Anteposar la protecció col·lectiva a la individual.
9. Donar les degudes instruccions a les persones treballadores.

Les mesures resultants es recullen en la planificació de l’activitat preventiva, amb terminis, responsables i recursos. La seva eficàcia es comprova i, si apareixen danys o canvien les condicions, l’avaluació es revisa.

Quan el risc és greu i imminent, la llei preveu que l’empresa informi, adopti mesures i, si és necessari, interrompi l’activitat; les persones treballadores poden interrompre la seva activitat i abandonar el lloc de treball (Llei 31/1995, article 21).

Marc normatiu a Espanya

• Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals. Defineix risc laboral i danys derivats del treball (article 4), reconeix el dret a la protecció (article 14), fixa els principis de l’acció preventiva (article 15) i obliga a comptar amb un pla de prevenció, avaluar els riscos i planificar l’activitat preventiva (article 16). Transposa la Directiva marc 89/391/CEE.
• Reial decret 39/1997, de 17 de gener, Reglament dels Serveis de Prevenció. Regula la definició, el contingut, el procediment, la revisió i la documentació de l’avaluació de riscos (articles 3 a 7).
• Normativa específica. Els reials decrets sobre llocs de treball, equips de treball, agents químics, soroll, manipulació manual de càrregues o pantalles de visualització concreten l’avaluació i el control de riscos concrets.
• Altres àmbits. A Amèrica Llatina els conceptes són equivalents, però la terminologia i les obligacions varien segons el país. Aquesta fitxa descriu el marc espanyol.

En 2026 s’ha presentat un avantprojecte de reforma de la Llei 31/1995. Mentre no s’aprovi i publiqui en el BOE, el marc aplicable és el text consolidat vigent.