Què és la manipulació manual de càrregues
La definició legal és àmplia: no es limita a aixecar pesos, sinó que inclou subjectar, empènyer, arrossegar i traslladar, i comprèn tant objectes inerts com persones o animals. L’element determinant és que l’operació, per les característiques de la càrrega, l’esforç requerit, les condicions del mitjà o les exigències de l’activitat, pugui causar mal, sobretot en la zona dorsolumbar. Les lesions d’esquena associades a la manipulació són una de les primeres causes d’accident de treball amb baixa i de trastorns musculoesquelètics a Espanya i a la Unió Europea.
El Reial decret 487/1997 estableix una obligació en dos nivells. Primer, l’empresari ha d’adoptar les mesures tècniques o organitzatives necessàries per a evitar la manipulació manual de les càrregues, especialment mitjançant la utilització d’equips per al maneig mecànic. Segon, quan no pugui evitar-se, ha d’avaluar els riscos, prenent en consideració els factors de l’annex de la norma, i adoptar les mesures d’organització i els mitjans adequats per a reduir-los, a més de formar i informar les persones treballadores.
La norma no fixa un pes màxim legal. Els valors de referència que s’utilitzen en la pràctica procedeixen de la Guia tècnica de l’INSST per a l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a la manipulació manual de càrregues, que en la seva edició de 2024 va substituir el mètode únic anterior per diversos mètodes aplicables a diferents situacions i va incorporar un apèndix sobre mobilització de persones. Aquests valors són referències tècniques per a l’avaluació, no límits jurídics, i depenen de la posició de la càrrega, la freqüència, les condicions i la població protegida.
El empenta i arrossegament de càrregues necessita una avaluació específica: el pes transportat no descriu per si sol l’esforç requerit. També influeixen rodes, pendents, ferm, agarris, maniobres i freqüència dels desplaçaments.
La mobilització de persones requereix integrar necessitats assistencials, ajudes tècniques i organització. La col·laboració pot canviar durant l’activitat, per la qual cosa no ha de tractar-se com el maneig d’un objecte estable ni resoldre’s únicament amb formació postural.
Factors de risc
L’annex del Reial decret 487/1997 ordena els factors que ha de considerar l’avaluació:
- Característiques de la càrrega. Pes, volum, dificultat d’agafament, estabilitat, centre de gravetat desplaçat, distància respecte del tronc, risc de lesió per contacte.
- Esforç físic necessari. Esforç excessiu, amb torsió o flexió del tronc, amb moviment brusc, en posició inestable o amb canvis d’agafament.
- Característiques del mitjà de treball. Espai insuficient, sòl irregular o relliscós, desnivells, temperatura, humitat, il·luminació.
- Exigències de l’activitat. Esforços freqüents o prolongats, períodes de repòs insuficients, distàncies de transport llargues, ritme imposat.
- Factors individuals. Aptitud física, roba i equip inadequats, formació insuficient, i l’existència de persones especialment sensibles.
La combinació de diversos factors multiplica el risc: una càrrega moderada manipulada lluny del cos, amb gir de tronc i moltes vegades per hora pot ser més perillosa que una càrrega pesada aixecada de manera ocasional en bones condicions.
Com s’avalua
- Identificar les tasques amb manipulació manual i descartar primer les que poden eliminar-se mitjançant mecanització, redisseny del procés o canvi de format de la càrrega.
- Descriure cada tasca: pes i característiques de la càrrega, posicions d’origen i destinació, distàncies, freqüència, durada, condicions del mitjà i població que la realitza.
- Aplicar el mètode adequat de la Guia tècnica de l’INSST segons es tracti d’aixecament i dipòsit, transport, empenta i tracció, manipulació en equip o mobilització de persones, o mètodes reconeguts equivalents.
- Valorar el nivell de risc, identificant quins factors el determinen.
- Definir mesures per ordre de preferència: eliminació, ajudes mecàniques, reducció del pes i de les distàncies, millora de l’agafament i de l’entorn, organització i pauses, formació.
- Reavaluar després de les mesures i sempre que canviïn les condicions o es produeixin danys.
Aplicació organitzativa
La reducció del risc per manipulació manual depèn sobretot de decisions de disseny i organització:
- Disseny de processos i compres. Formats de càrrega més lleugers o amb anses, altures de treball entre el maluc i l’espatlla, carros, taules elevadores, manipuladors i transpalets elèctrics.
- Organització del treball. Reducció de freqüència i distàncies, rotació entre tasques de distinta exigència, pauses, manipulació en equip per a càrregues voluminoses.
- Formació i informació. Sobre els riscos de cada tasca, l’ús de les ajudes mecàniques i les tècniques de manipulació, que són un complement i no substitueixen a les mesures anteriors.
- Vigilància de la salut. Protocol específic de manipulació manual de càrregues i consideració de les persones especialment sensibles, inclosa la protecció de la maternitat.
- Participació. Consulta a les persones treballadores i als seus representants sobre l’avaluació i les mesures.
Límits i errors freqüents
- Creure que existeix un límit legal de pes i considerar acceptable qualsevol càrrega per sota d’una xifra, sense avaluar freqüència, posició i condicions.
- Reduir la prevenció a cursos de «aixecament correcte», quan la norma exigeix primer evitar la manipulació i després reduir el risc.
- Avaluar només l’aixecament i oblidar l’empenta, la tracció, el transport i la mobilització de persones.
- No considerar la manipulació acumulada al llarg de la jornada ni els pics d’activitat.
- Adquirir ajudes mecàniques sense adaptar l’espai ni formar en el seu ús, amb el que queden sense utilitzar.
- Ignorar a les persones especialment sensibles i la protecció de la maternitat en llocs amb manipulació.
Els valors de referència no són garantia d’absència de mal: persones amb menor capacitat física o amb lesions prèvies poden requerir mesures addicionals, i l’avaluació ha de considerar sempre la població real que fa la tasca.
Exemple pràctic
Situació: una empresa de distribució de begudes registra diverses baixes per lumbàlgia entre els repartidors que descarreguen caixes en establiments.
- Avaluació. Anàlisi de la tasca: caixes de dotze quilos manipulades des del sòl del vehicle fins al magatzem del client, amb transport de fins a vint metres i fins a dues-centes caixes per jornada; mètode d’aixecament i transport de la Guia tècnica de l’INSST; risc no tolerable per freqüència, posició inicial baixa i distància.
- Mesures. Vehicles amb plataforma elevadora i carretons de mà per al transport, reorganització del repartiment per a reduir el nombre de caixes per parada, canvi a un format de caixa amb anses, formació pràctica amb el nou equip.
- Seguiment. Reavaluació als sis mesos; descens de les baixes i de les molèsties declarades en la vigilància de la salut; incorporació del criteri de format de càrrega en les compres.
Marc normatiu a Espanya i Europa
- Reial decret 487/1997. Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporti riscos, en particular dorsolumbars.
- Llei 31/1995, articles 15.1.d, 16, 25 i 26. Adaptació del treball a la persona, avaluació, persones especialment sensibles i protecció de la maternitat.
- Guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a la manipulació manual de càrregues (INSST, edició 2024). Criteris i mètodes d’avaluació, inclosa la mobilització de persones.
- Directiva 90/269/CEE. Disposicions mínimes de seguretat i de salut relatives a la manipulació manual de càrregues.
La norma UNE-EN 1005-2 sobre seguretat de les màquines i la sèrii ISO 11228 sobre ergonomia i manipulació manual són referències tècniques voluntàries que la Guia tècnica de l’INSST presa en consideració.
