Adaptació del lloc de treball

Què és l’adaptació del lloc de treball

Els llocs es dissenyen per a una persona tipus que no existeix. Cada persona real té una alçada, una força, una capacitat sensorial, una edat, una història de salut i unes circumstàncies que poden fer que un lloc correctament dissenyat per a la majoria sigui inadequat o perillós per a ella. Adaptar el lloc consisteix a modificar el treball, i no la persona, per a tancar aquesta distància: canviar un equip, reorganitzar tasques, ajustar la jornada, eliminar una exposició o afegir una ajuda tècnica.

L’adaptació és una mesura preventiva ordinària, no una excepció. La Llei 31/1995 la situa entre els principis de l’acció preventiva (article 15.1.d) i la concreta per a les persones especialment sensibles (article 25), per a la protecció de la maternitat i la lactància (article 26) i per a les persones menors d’edat (article 27). El Reglament dels Serveis de Prevenció exigeix que l’avaluació de riscos tingui en compte la possibilitat que la persona sigui especialment sensible, i la vigilància de la salut és l’instrument que aporta les limitacions i recomanacions d’adaptació.

En l’àmbit de la discapacitat, l’article 40 del reial decret legislatiu 1/2013 obliga els empresaris a adoptar les mesures adequades per a l’adaptació del lloc de treball i l’accessibilitat de l’empresa, en funció de les necessitats de cada situació concreta, tret que suposin una càrrega excessiva. És la transposició del concepte d’ajustos raonables de la Directiva 2000/78/CE.

Quan procedeix

• Especial sensibilitat. Quan les característiques personals o l’estat biològic conegut d’una persona, inclosa una discapacitat reconeguda, la fan més vulnerable a determinats riscos del lloc.
• Retorn després d’una absència per motius de salut. Quan la valoració d’aptitud després de l’absència estableix limitacions temporals o permanents.
• Embaràs, part recent i lactància. Quan l’avaluació de riscos revela una exposició que pot afectar la salut de la treballadora o del fetus o del lactant.
• Envelliment de la plantilla. Quan l’evolució de les capacitats amb l’edat exigeix ajustos en exigències físiques, sensorials o de ritme.
• Resultat de l’avaluació ergonòmica o psicosocial. Quan l’avaluació detecta desajustaments entre les exigències del lloc i les capacitats dels qui l’ocupen.
• Canvi en el lloc. Quan un nou equip, procés o distribució altera les exigències sobre la persona.

Tipus d’adaptació

Les mesures s’ordenen segons la mateixa jerarquia que la resta de la prevenció: primer eliminar o reduir l’exigència o l’exposició, després reorganitzar i, en últim terme, fer costat a la persona.

• Adaptacions tècniques. Mobiliari i equips regulables, ajudes mecàniques a la manipulació, eines de menor esforç o vibració, programari d’accessibilitat, senyalització visual i acústica redundant, il·luminació.
• Adaptacions organitzatives. Redistribució de tasques dins de l’equip, rotació, ritme i pauses, jornada i torns, teletreball quan sigui compatible, supervisió i suport.
• Adaptacions del contingut de la tasca. Eliminació de tasques incompatibles, substitució per altres equivalents, ajust de la càrrega física o mental.
• Adaptacions de l’entorn. Accessibilitat d’espais, vies d’evacuació i lavabos, control de soroll i temperatura.
• Canvi de lloc. Quan l’adaptació del lloc original no és possible o suficient, en els termes de la normativa laboral i, per a la maternitat, de l’article 26 de la Llei 31/1995.

Com es gestiona

1. Detecció: a partir de la vigilància de la salut, d’una comunicació de la persona, del retorn després d’absència o de l’avaluació de riscos.
2. Valoració: el servei de prevenció determina les limitacions i recomanacions rellevants per al lloc, comunicades a l’empresa en termes d’aptitud i sense dades clíniques; s’analitzen les exigències del lloc i les alternatives.
3. Disseny de l’adaptació: amb la persona afectada i el seu comandament, triant les mesures segons la jerarquia i fixant si són temporals o permanents.
4. Implantació: adquisició o modificació d’equips, canvis organitzatius, informació a l’equip en els termes que la persona autoritzi, formació si escau.
5. Actualització documental: revisió de l’avaluació de riscos del lloc adaptat i registre de la mesura en la planificació preventiva.
6. Seguiment: comprovació de l’eficàcia, revisió en la data prevista i ajust si canvien les circumstàncies.

La consulta als delegats de prevenció sobre els procediments d’adaptació forma part de les obligacions de consulta i participació de la Llei 31/1995; la decisió sobre cada cas concret s’adopta amb la persona interessada i respecta la confidencialitat de les seves dades de salut.

Límits i errors freqüents

1. Demanar a la persona que s’adapti al lloc (més esforç, més precaució) en lloc de modificar el lloc.
2. Recórrer directament al canvi de lloc sense analitzar si l’original pot adaptar-se.
3. Adaptar sense actualitzar l’avaluació de riscos, de manera que el lloc adaptat no queda documentat.
4. Comunicar el diagnòstic al comandament o a l’equip; només han de conèixer-se les limitacions funcionals rellevants.
5. Tractar les adaptacions temporals com a definitives, o les definitives com a temporals, sense data de revisió.
6. Invocar la càrrega excessiva sense haver valorat alternatives, ajudes públiques i el cost real de la mesura.

L’adaptació del lloc no substitueix els procediments d’incapacitat permanent ni les decisions de mobilitat funcional o extinció del contracte, que tenen la seva pròpia regulació i garanties en l’Estatut dels Treballadors i en la legislació de Seguretat Social.

Marc normatiu a Espanya

• Llei 31/1995, articles 15.1.d, 22, 25, 26 i 27. Adaptació del treball a la persona, vigilància de la salut i protecció de persones especialment sensibles, maternitat, lactància i menors.
• Reial decret 39/1997, articles 4.1 i 37. Consideració de l’especial sensibilitat en l’avaluació i contingut de la vigilància de la salut.
• reial decret legislatiu 1/2013, article 40. Adaptació del lloc i ajustos raonables per a persones amb discapacitat, excepte càrrega excessiva.
• reial decret legislatiu 2/2015, Estatut dels Treballadors, article 39. Mobilitat funcional quan l’adaptació exigeix canvi de funcions.
• Guia per a la gestió de la salut, del benestar i l’adaptació del lloc de treball en treballadors de major edat (INSST, 2019). Orientacions d’adaptació en el context de l’envelliment de la plantilla.

La Directiva 2000/78/CE estableix l’obligació d’ajustos raonables per a les persones amb discapacitat, i la Directiva 92/85/CEE la protecció de les treballadores embarassades, que hagin donat a llum o en període de lactància. La Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, ratificada per Espanya, reconeix el dret a ajustos raonables en l’ocupació.