Avantprojecte de reforma de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals 2026: canvis proposats, estat de tramitació i com preparar-se
Per Pablo Rodríguez
Última actualització: 22 d’agost de 2026. Estat: avantprojecte aprovat pel Consell de Ministres el 28 d’abril de 2026, en fase prelegislativa i encara no remès a les Talls. L’audiència i informació pública es va desenvolupar del 17 de març al 8 d’abril de 2026. El Consell Econòmic i Social va aprovar el Dictamen 11/2026 el 27 de juliol de 2026. No existeix una data oficial per a la seva segona aprovació, remissió a les Talls, publicació o entrada en vigor. La Llei 31/1995 continua sent la norma aplicable.
La nova llei de prevenció de riscos laborals no és una llei distinta: és la reforma més àmplia de la Llei 31/1995 des de la seva aprovació fa tres dècades, i encara és un avantprojecte. El text proposa esmentar expressament els riscos psicosocials, els riscos climàtics, la perspectiva de gènere i edat, la violència i l’assetjament i l’impacte de la intel·ligència artificial i la gestió algorítmica, i revisa peces de l’organització preventiva que portaven anys sense tocar-se: el recurs preventiu, el servei de prevenció propi, la coordinació d’activitats empresarials i la formació.
Aquesta guia explica en quina fase està la reforma, què canvia exactament, a qui afecta i què convé fer ara, amb una llista de comprovació per grandària d’empresa. S’actualitzarà amb cada fita de la tramitació: Congrés, Senat i publicació en el BOE.
En quina fase està la reforma (dates clau i què continua vigent)
Acordo Govern-sindicats, audiència pública i avantprojecte aprovat en primera volta
- Febrer de 2026: el Ministeri de Treball i Economia Social tanca amb UGT i CCOO l’acord sobre el contingut de la reforma, en el marc de 2026 com a Any de la Seguretat i Salut en el Treball.
- Del 17 de març al 8 d’abril de 2026: tràmit d’audiència i informació pública de l’avantprojecte de llei pel qual es modifica la Llei 31/1995.
- 28 d’abril de 2026, Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball: el Consell de Ministres aprova l’avantprojecte en primera volta (referència del Consell de Ministres).
Tramitació parlamentària i entrada en vigor: la Llei 31/1995 continua sent la norma aplicable
Després de la primera volta, el text ha de rebre els dictàmens preceptius, entre ells el del Consell d’Estat, tornar al Consell de Ministres com a projecte de llei i tramitar-se en el Congrés i al Senat abans de la seva publicació en el BOE. El Consell Econòmic i Social va aprovar el Dictamen 11/2026 el 27 de juliol de 2026. No existeix una data oficial d’aprovació definitiva, publicació o entrada en vigor, i el text pot canviar durant la tramitació; per això aquesta guia porta data d’última actualització.
L’avantprojecte no produeix efectes jurídics mentre no s’aprovi i publiqui. La Llei 31/1995, el Reglament dels Serveis de Prevenció (Reial decret 39/1997) i la resta de la normativa de prevenció de riscos laborals continuen plenament vigents, i la Inspecció de Treball i Seguretat Social continua actuant sobre ells. Si necessita un repàs del marc actual, consulti la nostra guia sobre la normativa PRL a Espanya.
Els canvis clau, explicats un a un
Riscos psicosocials i salut mental: esment exprés i reglament en el termini d’un any
L’avaluació dels factors psicosocials ja forma part de l’obligació general d’avaluar els riscos. L’avantprojecte proposa esmentar-la expressament i preveu que, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la futura llei, s’aprovi un reglament que abordi, entre altres matèries, els entorns de treball saludables i la prevenció de la conducta suïcida. Els seus mètodes i continguts definitius encara no estan aprovats.
En la pràctica afecta a la avaluació de riscos (identificació de factors com a càrrega mental, ritme de treball, autonomia, suport social o conflicte de rol), a la planificació de mesures i a les evidències que hauran de poder mostrar-se davant la Inspecció de Treball. Aprofundim en això en el nostre article sobre salut mental en el treball.
Riscos climàtics i fenòmens meteorològics adversos en l’avaluació de riscos
L’avantprojecte proposa esmentar expressament en la LPRL els riscos climàtics i els fenòmens meteorològics adversos (calor extrema, fred, tempestes, incendis, inundacions) com a contingut de l’avaluació de riscos. El Reial decret llei 4/2023 ja va modificar el Reial decret 486/1997 per a regular les mesures aplicables al treball a l’aire lliure i en llocs que no puguin tancar-se, inclosa l’adaptació de la jornada davant els avisos d’AEMET. Les empreses amb treball en exterior, agricultura, construcció, logística o indústria han de comptar amb procediments d’actuació i criteris d’adaptació o reducció de la jornada. Ho desenvolupem en treballar amb calor extrema.
Perspectiva de gènere i edat
L’avaluació de riscos i la planificació hauran de tenir en compte les diferències de gènere i d’edat: exposicions distintes, embaràs i lactància, envelliment de les plantilles i llocs dissenyats històricament sobre un únic patró. No es tracta d’avaluacions separades, sinó d’incorporar aquestes variables en les existents i de documentar com s’han considerat.
Violència, assetjament i ciberassetjament com a riscos laborals
La violència en el treball, l’assetjament i el ciberassetjament es reconeixen de manera expressa com a riscos laborals que han d’avaluar-se i prevenir-se, en línia amb el Conveni 190 de l’OIT. Això connecta els protocols d’assetjament que ja exigeix la legislació d’igualtat amb l’avaluació psicosocial i amb la vigilància de la salut, que fins ara solien gestionar-se per separat.
Intel·ligència artificial i gestió algorítmica: què exigeix la reforma i què exigeix el Reglament europeu d’IA
L’avantprojecte exigeix considerar en l’avaluació de riscos l’impacte dels sistemes d’intel·ligència artificial i de la gestió algorítmica sobre les condicions de treball: intensificació de ritmes, monitoratge, decisions automatitzades. El Reglament (UE) 2024/1689 classifica com d’alt risc determinats sistemes d’IA destinats a la selecció de personal i a decisions, assignació de tasques, supervisió o avaluació en les relacions laborals, amb les excepcions de l’article 6.3. Per als sistemes d’alt risc exigeix mesures proporcionades de supervisió humana i registre; l’avaluació d’impacte sobre drets fonamentals de l’article 27 no s’imposa de manera general a tota empresa usuària. La revisió humana i la traçabilitat han d’ajustar-se al risc i a la normativa aplicable.
Vigilància de la salut: salut mental i dimensió col·lectiva
L’avantprojecte preveu que la vigilància de la salut tingui en compte la salut física i mental i reforci les seves dimensions individual i col·lectiva; no estableix proves clíniques universals. La vigilància col·lectiva és l’anàlisi agregada i anònim dels resultats per a detectar patrons per lloc, centre o activitat i retroalimentar l’avaluació de riscos. El mòdul de vigilància de la salut de Sabentis està dissenyat precisament per a tancar aquest cicle entre reconeixement, resultat col·lectiu i mesura preventiva.
Formació pràctica presencial, excepte causes justificades i acreditades
La formació pràctica sobre els riscos del lloc haurà de realitzar-se presencialment, excepte causes justificades i degudament acreditades. El text no fixa una proporció general entre formació presencial i en línia. Afecta als plans de formació i a la gestió d’evidències: assistència, continguts, avaluació i caducitat.
Recurs preventiu amb presència real i dedicació exclusiva
El recurs preventiu, figura clau en obres i en activitats perilloses, haurà de tenir presència efectiva en el lloc de treball i dedicació exclusiva a les seves funcions durant l’activitat que vigila, en lloc de compatibilitzar-les amb tasques productives. Per a les empreses que nomenen recursos preventius sobre el paper és un dels canvis amb major impacte operatiu i de cost.
Servei de prevenció propi: més de 300 treballadors (150 a 300 en activitats de l’Annex I)
L’esborrany sotmès a audiència proposa exigir servei de prevenció propi a les empreses amb més de 300 persones treballadores i a les quals tinguin entre 150 i 300 quan desenvolupin activitats de l’Annex I del Reial decret 39/1997, les de major perillositat. Els llindars vigents continuen sent més de 500 i entre 250 i 500 en activitats de l’Annex I. Les empreses en aquesta franja hauran de planificar la constitució d’un servei propi o mancomunat, amb personal tècnic, especialitats, instal·lacions i auditoria reglamentària.
Coordinació d’activitats empresarials: major participació dels autònoms
L’avantprojecte proposa reforçar la participació de les persones treballadores autònomes en la coordinació d’activitats empresarials (article 24 de la Llei 31/1995 i Reial decret 171/2004); l’abast definitiu dependrà de la llei aprovada. Per a les empreses amb contractistes i subcontractes, convé preveure que la gestió documental dels autònoms formi part del sistema CAE. Més context en el nostre article sobre coordinació d’activitats empresarials.
Agent territorial de prevenció per a pimes i crèdit horari de delegats
Es preveuen agents territorials de prevenció d’àmbit autonòmic per a les empreses de menys de deu persones treballadores, designats per les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de cada sector. La referència oficial no permet afirmar facultats concretes de visita ni un sistema de finançament. S’amplia també el crèdit horari dels delegats de prevenció per a l’exercici de les seves funcions.
Calendari d’obligacions i terminis previsibles
- 28 d’abril de 2026: aprovació de l’avantprojecte en primera volta.
- 27 de juliol de 2026: el Consell Econòmic i Social aprova el Dictamen 11/2026. No hi ha data oficial per als restants tràmits ni per a la segona aprovació en el Consell de Ministres.
- Entrada en vigor més un any: termini per a aprovar el reglament de riscos psicosocials.
- Qualsevol règim transitori dependrà del text finalment aprovat; no existeix un règim nou vigent.
Què han de fer les empreses ara (llista de comprovació per grandària d’empresa)
Pimes: suport de l’agent territorial i servei de prevenció aliè
- Revisar amb el servei de prevenció aliè si l’avaluació de riscos inclou ja els factors psicosocials i els riscos climàtics.
- Documentar la informació i la formació de la plantilla amb evidències verificables, no sols amb certificats.
- Preparar un protocol bàsic enfront de la violència i l’assetjament, articulat amb l’avaluació psicosocial.
- Identificar quins llocs requeriran formació pràctica presencial i planificar-la.
- Aprofitar recursos formatius gratuïts com Sabentis Academy per a actualitzar al personal amb funcions preventives.
Empreses de 150 a 500 treballadors: preparar el servei de prevenció propi o mancomunat
- Comprovar si l’activitat està inclosa en l’Annex I del Reial decret 39/1997 (franja de 150 a 300 persones treballadores en l’esborrany).
- Dimensionar recursos tècnics, especialitats i pressupost del servei propi o mancomunat.
- Planificar l’auditoria reglamentària i el sistema documental que la suporta.
- Revisar la vigilància de la salut per a incorporar la salut mental i la vigilància col·lectiva.
Empreses amb contractistes: revisar la CAE i la documentació d’autònoms
- Inventariar contractistes, subcontractes i autònoms presents en cada centre.
- Definir quina documentació s’exigirà als autònoms i com es controlarà el seu accés.
- Verificar que els recursos preventius nomenats tenen presència real i dedicació exclusiva.
- Integrar la coordinació d’activitats empresarials en el sistema de gestió perquè l’evidència quedi traçada.
Com un sistema de gestió PRL facilita el compliment
La reforma no afegeix tant obligacions noves de fons com evidències noves: que l’avaluació psicosocial existeix i es revisa, que els riscos climàtics estan avaluats i els procediments s’activen, que la formació pràctica consta, que el recurs preventiu era present, que els autònoms estaven coordinats i que la vigilància col·lectiva retroalimenta l’avaluació de riscos.
Un programari PRL com Sabentis aporta exactament aquesta traçabilitat: avaluació de riscos per lloc amb factors psicosocials i climàtics, planificació de mesures amb responsables i terminis, estudis psicosocials, vigilància de la salut integrada, gestió de contractistes i autònoms, formació amb evidències i quadres de comandament per a la direcció. Amb revisió humana i traçabilitat ajustades al risc i un registre de qui va fer què i quan, que és el que una inspecció demanarà veure.
Preguntes freqüents
Quan entra en vigor la nova llei de prevenció de riscos laborals?
No existeix data oficial. L’avantprojecte es va aprovar el 28 d’abril de 2026, no ha estat remès a les Talls i ha de completar la tramitació. L’esborrany sotmès a audiència proposava el 2 de gener de 2027, però aquesta data no produeix efectes i pot canviar. Fins llavors regeix íntegrament la Llei 31/1995.
La reforma substitueix a la Llei 31/1995 o la modifica?
La modifica. Es tracta d’una llei de modificació que introdueix articles nous i canvia uns altres, però l’estructura, els principis i la major part de l’articulat de la Llei 31/1995 es mantenen.
Serà obligatori avaluar els riscos psicosocials en totes les empreses?
Ja ho és, com a part de l’obligació general d’avaluar els riscos. L’avantprojecte proposa esmentar-lo expressament i preveu un reglament en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la futura llei; els seus mètodes i continguts definitius encara no estan aprovats.
Què canvia en la formació en PRL en línia?
La formació pràctica sobre els riscos del lloc haurà de ser presencial, excepte causes justificades i acreditades. El text no fixa una proporció general presencial-en línia ni confirma una regla general per a la formació teòrica.
Què és l’agent territorial de prevenció i a quines empreses afecta?
És una figura nova d’àmbit autonòmic per a les empreses de menys de deu persones treballadores, designada per les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de cada sector. Les seves facultats concretes i el seu finançament no estan confirmades.
Què canvia per als autònoms en la coordinació d’activitats empresarials?
L’avantprojecte proposa reforçar la seva participació en la coordinació d’activitats empresarials; els supòsits i les obligacions concretes dependran de la llei aprovada.
A partir de quants treballadors serà obligatori el servei de prevenció propi?
Segons l’esborrany, en les empreses amb més de 300 persones treballadores i en les quals tinguin entre 150 i 300 quan desenvolupin activitats de l’Annex I del Reial decret 39/1997. Els llindars vigents continuen sent més de 500 i entre 250 i 500 en l’Annex I.
Com afecta la reforma al teletreball i a la desconnexió digital?
L’avaluació del treball a distància ja ha de considerar els riscos psicosocials, ergonòmics, organitzatius i d’accessibilitat, així com la distribució de la jornada, la disponibilitat, els descansos i la desconnexió, conforme a l’article 16 de la Llei 10/2021. L’avantprojecte aborda a més la desconnexió digital i els efectes de la digitalització, però la seva redacció final pot canviar.
Fonts oficials i enllaços
- La Moncloa: referència del Consell de Ministres del 28 d’abril de 2026. Ministeri de Treball i Economia Social: text de l’avantprojecte en el portal de participació pública.
- Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals (text consolidat, BOE).
- Reial decret 39/1997, Reglament dels Serveis de Prevenció (BOE).
- Reial decret 171/2004 de coordinació d’activitats empresarials, Reial decret llei 4/2023 i Reglament (UE) 2024/1689 d’intel·ligència artificial.
