Servei de prevenció

Què és un servei de prevenció

L’article 31 de la Llei 31/1995 defineix el servei de prevenció com el conjunt de mitjans humans i materials necessaris per a realitzar les activitats preventives a fi de garantir l’adequada protecció de la seguretat i la salut dels treballadors, assessorant i assistint per a això a l’empresari, als treballadors i als seus representants i als òrgans de representació especialitzats. El seu caràcter és interdisciplinari i ha d’estar en condicions de proporcionar a l’empresa l’assessorament i suport que precisi en el disseny i aplicació del pla de prevenció, l’avaluació de riscos, la planificació, la informació i formació, les mesures d’emergència i la vigilància de la salut.

El Reial decret 39/1997 organitza aquestes funcions en quatre especialitats o disciplines preventives: seguretat en el treball, higiene industrial, ergonomia i psicosociologia aplicada, i medicina del treball. Un servei de prevenció propi ha de comptar almenys amb dues d’elles; un servei aliè ha d’estar acreditat per a les quatre; un servei mancomunat ha de disposar almenys de tres. L’activitat sanitària (medicina del treball) es regula a més en el Reial decret 843/2011.

El servei de prevenció assessora i executa activitats tècniques, però no substitueix a l’empresari en les seves obligacions: la responsabilitat d’integrar la prevenció, adoptar les mesures i garantir la seguretat continua sent de l’empresa, amb independència de la modalitat triada. Contractar un servei aliè no trasllada la responsabilitat legal.

Les modalitats tenen requisits diferents: el servei de prevenció propi integra una unitat especialitzada en l’empresa; el servei de prevenció aliè desenvolupa activitats concertades; i el servei mancomunat comparteix recursos entre empreses en els supòsits reglamentaris. La assumpció per l’empresari i el treballador designat compten amb condicions i límits específics.

Diferències entre servei de prevenció propi, aliè i mancomunat

Les tres figures comparteixen funcions però difereixen en qui aporta els mitjans, en els requisits i en els supòsits en què són obligatòries o possibles.

• Servei de prevenció propi (SPP). Unitat organitzativa específica de l’empresa, amb personal dedicat en exclusiva i almenys dues especialitats. És obligatori en empreses de més de 500 treballadors, en les d’entre 250 i 500 que desenvolupin activitats de l’annex I del Reglament i quan el decideixi l’autoritat laboral per la perillositat de l’activitat o la sinistralitat. Ha de sotmetre’s a auditoria reglamentària.
• Servei de prevenció aliè (SPA). Entitat especialitzada acreditada per l’autoritat laboral que presta el servei mitjançant concert escrit. Es recorre a ell quan la designació de treballadors és insuficient i no concorren les circumstàncies que obliguen a un servei propi, o per a cobrir les especialitats que el servei propi no assumeix.
• Servei de prevenció mancomunat. Servei propi compartit per empreses que desenvolupen les seves activitats en un mateix centre, edifici o polígon, o que pertanyen a un mateix sector o grup empresarial. Requereix almenys tres especialitats, recursos equivalents als d’un servei aliè i comunicació prèvia a l’autoritat laboral.

Regla pràctica: l’empresa tria entre les modalitats que la llei li permet, no entre totes. Com més gran és la grandària o la perillositat, més obligada està a disposar de recursos propis i a sotmetre’ls a auditoria.

Com es tria i s’organitza la modalitat preventiva

El capítol III del Reial decret 39/1997 regula les modalitats d’organització dels recursos preventius: assumpció personal per l’empresari, designació d’un o diversos treballadors, servei de prevenció propi i servei de prevenció aliè, que poden combinar-se. L’assumpció personal només cap en empreses de fins a 10 treballadors, o de fins a 25 si tenen un únic centre, sense activitats de l’annex I i amb capacitat acreditada de l’empresari.

La decisió es documenta en el pla de prevenció i segueix una seqüència:

1. Determinar el nombre de treballadors, els centres i si l’activitat està inclosa en l’annex I del Reglament.
2. Comprovar si concorre algun dels supòsits que obliguen a constituir un servei de prevenció propi.
3. Si no és obligatori, valorar la designació de treballadors amb la formació i els mitjans necessaris, i decidir quines especialitats es cobreixen amb recursos propis i quins es concerten.
4. En cas de concert amb un servei aliè, formalitzar-lo per escrit amb el contingut mínim que exigeix el Reglament i consultar-lo amb els representants dels treballadors.
5. Garantir l’activitat sanitària de vigilància de la salut amb recursos propis o aliens que compleixin el Reial decret 843/2011.
6. Programar l’auditoria reglamentària quan la modalitat inclogui recursos propis i revisar l’organització davant canvis de plantilla, activitat o sinistralitat.

Els delegats de prevenció tenen dret a ser consultats sobre la modalitat organitzativa i sobre el concert amb el servei aliè, i a rebre la memòria i la programació anual del servei.

Funcions i recursos del servei de prevenció

Amb independència de la modalitat, el servei de prevenció ha d’estar en condicions de proporcionar a l’empresa:

• Disseny i aplicació del sistema. Assessorament en el pla de prevenció i en la integració de la prevenció en la gestió.
• Avaluació i planificació. Avaluació dels factors de risc, proposta de mesures i suport a la planificació de l’activitat preventiva, amb verificació de la seva eficàcia.
• Informació i formació. Continguts i accions formatives adequades als riscos de cada lloc.
• Emergències i primers auxilis. Suport en el disseny de les mesures d’emergència i en la seva implantació.
• Vigilància de la salut. Activitat sanitària realitzada per personal amb competència tècnica, formació i capacitat acreditada, en els termes del Reial decret 843/2011.
• Memòria i programació anual. Documents que el servei elabora i que han d’estar a la disposició de l’autoritat laboral i dels representants dels treballadors.

Els serveis aliens deuen a més complir els requisits d’acreditació, instal·lacions, personal i ràtios que desenvolupa l’Ordre TIN/2504/2010, i mantenir l’acreditació mitjançant la memòria anual d’activitats.

Criteris de qualitat i errors freqüents

L’experiència d’auditories i inspeccions assenyala algunes fallades recurrents en l’organització preventiva:

1. Concertar amb un servei aliè i considerar que la prevenció queda externalitzada, sense integrar-la en la gestió ni assignar funcions internes.
2. Triar la modalitat per cost sense comprovar si la llei obliga a un servei propi o a auditoria.
3. Concerts genèrics que no concreten les activitats, els centres i els llocs coberts.
4. Cobrir la vigilància de la salut amb recursos que no compleixen els requisits sanitaris.
5. No consultar als representants dels treballadors ni facilitar-los la memòria i la programació anual.
6. No revisar la modalitat quan l’empresa creix, canvia d’activitat o incorpora tasques de l’annex I.

Un servei de prevenció eficaç es reconeix perquè les seves recomanacions arriben a la planificació, els seus tècnics coneixen els llocs reals i l’empresa disposa d’interlocutors interns amb funcions preventives definides.

Marc normatiu a Espanya

• Llei 31/1995, articles 30 i 31. Regulen la protecció i prevenció de riscos a través de treballadors designats o serveis de prevenció, defineixen el servei de prevenció i fixen les seves funcions i el seu caràcter interdisciplinari.
• Reial decret 39/1997, capítol III (articles 10 a 22). Modalitats d’organització dels recursos preventius, suposats d’obligatorietat del servei propi, requisits dels serveis propis, aliens i mancomunats, concerts i funcions.
• Ordre TIN/2504/2010. Desenvolupa l’acreditació d’entitats especialitzades com a serveis de prevenció aliens, la memòria d’activitats preventives i l’autorització per a realitzar auditories.
• Reial decret 843/2011. Criteris bàsics sobre l’organització de recursos per a desenvolupar l’activitat sanitària dels serveis de prevenció, inclosa la vigilància de la salut.

En altres països la figura equivalent varia: a Colòmbia el SG-SST exigeix un responsable amb llicència en SST; al Perú, la Llei 29783 regula els serveis de seguretat i salut en el treball; a la Unió Europea, la Directiva 89/391/CEE permet recórrer a serveis externs quan l’empresa no disposa de competències internes. Les condicions concretes són pròpies de cada marc nacional.