En què consisteix aquesta modalitat
L’assumpció personal permet que l’empresari realitzi determinades activitats preventives sense encomanar íntegrament el seu desenvolupament a treballadors designats o a un servei de prevenció. La seva regulació principal es troba en l’article 11 del Reglament dels Serveis de Prevenció i en l’article 30 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. És una possibilitat condicionada, no una exempció per a petites empreses.
L’empresa segueix obligada a protegir les persones treballadores, avaluar els riscos, planificar les mesures i atendre les altres obligacions aplicables. El que canvia és qui desenvolupa una part de les activitats especialitzades. Ha d’existir una correspondència entre les funcions assumides, la capacitat personal de l’empresari i la complexitat real del treball, a més de complir-se els restants requisits reglamentaris.
L’eina pública Evalúa-t, de Prevencion10 pot secundar determinades activitats preventives. La seva utilització no elimina els requisits d’aquesta modalitat ni substitueix la vigilància sanitària o les avaluacions especialitzades necessàries.
Límits de plantilla i activitat
La modalitat pot utilitzar-se en empreses de fins a deu persones treballadores o en empreses de fins a vint-i-cinc quan disposin d’un únic centre de treball. També exigeix que les activitats desenvolupades no estiguin incloses en l’annex I del reglament. Aquests requisits han de comprovar-se conjuntament: complir el límit de plantilla no compensa desenvolupar una activitat exclosa.
La referència a un únic centre és especialment rellevant per al tram que permet arribar fins a vint-i-cinc persones. Obrir un altre establiment pot canviar la situació i obligar a revisar la modalitat. De la mateixa manera, introduir una nova activitat pot modificar l’encaix inicial. La decisió ha de basar-se en el que fa efectivament l’empresa i no sols en la seva descripció comercial o administrativa.
Presència habitual i capacitat necessària
L’empresari ha de desenvolupar habitualment la seva activitat professional en el centre de treball i disposar de la capacitat corresponent a les funcions preventives que assumeix. La presència habitual facilita conèixer les condicions reals, però no substitueix la formació i els requisits tècnics. Tampoc n’hi ha prou amb ser propietari o administrador si no es compleix la condició d’activitat habitual prevista per la norma.
La competència preventiva ha de relacionar-se amb les tasques concretes. Una formació bàsica no converteix qualsevol avaluació en una actuació de nivell bàsic ni habilita per a funcions sanitàries. Quan una situació requereix coneixements o mitjans que excedeixen la capacitat disponible, ha de recórrer-se al suport adequat. Reconèixer aquest límit forma part d’una gestió responsable i no invalida per si mateix les activitats que sí que poden assumir-se.
Quines activitats queden fora
La vigilància de la salut està expressament exclosa de l’assumpció personal. Ha de cobrir-se mitjançant una altra modalitat preventiva adequada, amb els professionals i requisits sanitaris aplicables. Tampoc poden deixar-se sense atenció altres activitats que l’empresari no assumeixi o per a les quals no disposi de capacitat. El repartiment ha de permetre identificar qui realitza cada actuació i com es coordinen els seus resultats.
Un servei de prevenció aliè pot desenvolupar les activitats concertades que completin l’organització. El contracte ha d’ajustar-se a aquestes necessitats reals i no limitar-se a una denominació genèrica. Per exemple, una avaluació especialitzada, un mesurament o una revisió de condicions noves poden requerir recursos addicionals encara que l’empresari continuï realitzant comprovacions preventives habituals dins de les seves funcions.
Com organitzar la prevenció quotidiana
La proximitat al treball permet detectar canvis i adoptar mesures amb rapidesa, però exigeix reservar temps i mètode. Han d’identificar-se les funcions assumides, la documentació necessària, els canals de consulta i la manera de sol·licitar suport extern. La avaluació de riscos i la planificació han de reflectir els llocs i condicions existents, sense substituir-se per formularis que no es corresponen amb l’activitat.
També ha d’informar-se i formar-se a les persones treballadores, atendre les seves comunicacions i revisar les mesures implantades. La simplificació documental que pugui resultar aplicable a una empresa petita no elimina el contingut de les seves obligacions. Un sistema senzill pot ser eficaç si permet saber quins riscos existeixen, quines mesures es requereixen, qui les aplica i com es comprova que funcionen.
Exemple pràctic
La titular d’una empresa de vuit persones treballa habitualment en el seu establiment i estudia assumir determinades activitats preventives. Comprova que l’activitat no està inclosa en l’annex I i adquireix la capacitat necessària per a les funcions previstes. Defineix quines actuacions realitzarà personalment i concerta les activitats sanitàries i tècniques que queden fora d’aquest abast.
Quan incorpora un nou procés, consulta les seves implicacions abans d’iniciar-lo i revisa si continua complint els requisits de la modalitat. Si el procés requereix una avaluació especialitzada, l’obté mitjançant els recursos corresponents. L’exemple no suposa que qualsevol empresa de vuit persones pugui aplicar el mateix repartiment: l’activitat, els riscos, la capacitat i la presència habitual han de verificar-se en cada cas.
Quan ha de revisar-se la decisió
L’obertura de centres, l’augment de plantilla, la modificació d’activitats o un canvi en la dedicació habitual de l’empresari poden afectar la modalitat. També poden aparèixer necessitats que no es cobreixin adequadament amb els mitjans inicials. La revisió ha de realitzar-se abans de consolidar una situació incompatible, i no esperar que un incident evidenciï que faltaven recursos preventius.
Convé comprovar periòdicament les activitats pendents, els resultats de les avaluacions i el funcionament de les mesures. Les obligacions d’auditoria o avaluació externa tenen el seu propi règim reglamentari, incloses les condicions de possibles excepcions; no ha de presumir-se una exempció pel només fet de ser una empresa petita o d’assumir personalment part de la prevenció.
Diferències i errors freqüents
L’assumpció per l’empresari és distinta de la figura del treballador designat, que atribueix funcions a una o diverses persones de la plantilla. També es diferencia de contractar un servei aliè per a desenvolupar activitats concertades. Poden existir combinacions de recursos, però han de respectar les condicions i límits de cada modalitat i deixar cobertes totes les necessitats preventives.
Entre els errors més freqüents estan fixar-se únicament en la plantilla, ignorar l’exigència de presència habitual o creure que un curs bàsic permet realitzar qualsevol avaluació. Un altre error és reduir la prevenció a conservar documentació. El criteri pràctic és que les funcions assumides puguin desenvolupar-se realment, que existeixi suport per a les restants i que les mesures arribin al treball quotidià.
