Recurs preventiu

Què és el recurs preventiu

La figura la va introduir la Llei 54/2003 en l’article 32 bis de la Llei 31/1995 per a reforçar la vigilància en les situacions de major risc. El precepte estableix que la presència en el centre de treball dels recursos preventius, qualsevol que sigui la modalitat d’organització d’aquests recursos, serà necessària en tres supòsits: quan els riscos puguin veure’s agreujats o modificats en el desenvolupament del procés o l’activitat per la concurrència d’operacions diverses que es desenvolupen successiva o simultàniament; quan es realitzin activitats o processos que reglamentàriament siguin considerats com a perillosos o amb riscos especials; i quan la necessitat d’aquesta presència sigui requerida per la Inspecció de Treball i Seguretat Social a causa de les condicions de treball detectades.

Poden ser recursos preventius un o diversos treballadors designats de l’empresa, un o diversos membres del servei de prevenció propi o un o diversos membres del servei de prevenció aliè concertat. L’empresari pot també assignar la presència a treballadors de l’empresa que, sense formar part del servei de prevenció ni ser treballadors designats, reuneixin els coneixements, la qualificació i l’experiència necessaris i comptin amb la formació preventiva corresponent, com a mínim, a les funcions del nivell bàsic.

L’article 22 bis del Reial decret 39/1997 concreta les activitats perilloses que exigeixen la presència: treballs amb riscos especialment greus de caiguda des d’altura, treballs amb el risc de soterrament o enfonsament, activitats amb màquines que manquen de declaració CE de conformitat per ser la seva data de comercialització anterior a l’exigència de tal declaració i que impliquin risc d’atrapament, treballs en espais confinats i treballs amb el risc d’ofegament per immersió, a més dels quals es determinin en la normativa sectorial. En obres de construcció, la disposició addicional catorzena de la Llei 31/1995 afegeix l’aplicació de la figura al contractista.

Diferències entre recurs preventiu, treballador designat i coordinador

Tres figures distintes solen confondre’s en la pràctica de les obres i de les plantes industrials.

• Recurs preventiu. Persona present en el centre per a vigilar el compliment de les mesures en situacions de risc especial. La seva funció és de vigilància i comunicació, no de direcció dels treballs.
• Treballador designat. Modalitat d’organització preventiva: persona a la qual l’empresa encomana l’activitat preventiva de manera estable, amb els mitjans i la formació adequats. Pot actuar a més com a recurs preventiu quan la llei ho exigeixi.
• Coordinador d’activitats preventives o coordinador de seguretat i salut. Figures de la coordinació d’activitats empresarials i de les obres de construcció, encarregades d’organitzar la interacció entre empreses. No substitueixen la presència del recurs preventiu de cada contractista.

Regla pràctica: el recurs preventiu vigila una situació concreta i comunica; el treballador designat gestiona la prevenció de l’empresa; el coordinador ordena la concurrència entre empreses. Una mateixa persona pot acumular funcions només si té la capacitat, la formació i la disponibilitat per a exercir-les de manera efectiva.

Com es designa i com actua el recurs preventiu

La designació ha de ser prèvia, formal i coneguda. El Reglament exigeix que els recursos preventius tinguin la capacitat suficient, disposin dels mitjans necessaris i siguin suficients en número per a vigilar el compliment de les activitats preventives, havent de romandre en el centre durant el temps en què es mantingui la situació que determini la seva presència.

L’actuació habitual segueix aquests passos:

1. Identificar en l’avaluació de riscos i en la planificació les activitats i situacions que exigeixen presència de recurs preventiu, i el nombre de persones necessari.
2. Designar per escrit a les persones que actuaran com a recurs preventiu, comprovar la seva formació (almenys nivell bàsic) i facilitar-los els mitjans i la informació sobre la tasca.
3. Comunicar la designació a les persones treballadores afectades i, en obres o centres amb concurrència, a les altres empreses i al coordinador.
4. Durant l’activitat, vigilar el compliment de les mesures previstes, comprovar la seva eficàcia i donar les indicacions necessàries per al seu correcte i immediat compliment.
5. Si s’observa un deficient compliment o una absència, insuficiència o falta d’adequació de les mesures, posar-lo en coneixement de l’empresari perquè adopti les mesures necessàries i, si és el cas, modifiqui l’avaluació.
6. Registrar la presència, les comprovacions i les incidències, com a evidència davant la Inspecció de Treball i per a la millora de la planificació.

La presència del recurs preventiu no eximeix de les altres obligacions: l’avaluació, la planificació, la formació i la protecció col·lectiva continuen sent exigibles. Un recurs preventiu no pot convertir en acceptable un treball sense les mesures prèvies.

Supòsits que exigeixen la presència del recurs preventiu

Els tres supòsits legals es concreten en la pràctica en situacions com aquestes:

• Concurrència d’operacions. Tasques de diferents empreses o equips que es desenvolupen de manera simultània o successiva en un mateix espai i que, combinades, agreugen o modifiquen els riscos: muntatge i manteniment en la mateixa zona, treballs d’altura sobre zones de pas, ús de maquinària al costat d’operacions manuals.
• Activitats perilloses reglamentàries. Treballs amb risc especialment greu de caiguda d’altura, soterrament o enfonsament, màquines sense marcatge CE amb el risc d’atrapament, espais confinats, risc d’ofegament per immersió, i les activitats que la normativa sectorial afegeixi, com determinades fases d’obra o treballs amb exposició a agents perillosos.
• Requeriment de la Inspecció de Treball. Quan la Inspecció, a la vista de les condicions de treball detectades, exigeix la presència de recursos preventius durant determinades activitats.
• Obres de construcció. El pla de seguretat i salut ha d’identificar les fases que requereixen presència de recurs preventiu del contractista, i el coordinador de seguretat i salut ha de comprovar-lo.
• Normativa específica. Altres normes, com les d’espais confinats en determinats sectors o les d’atmosferes explosives, poden exigir vigilància externa contínua que s’articula també a través d’aquesta figura.

La determinació concreta de quan és necessària la presència correspon a l’avaluació de riscos i a la planificació preventiva, que han d’identificar les situacions i el nombre de recursos preventius requerit.

Errors freqüents i criteris d’eficàcia

Entre els incompliments més assenyalats per la Inspecció de Treball i per les auditories figuren:

1. Designar recursos preventius sense formació acreditada o sense coneixement de la tasca que han de vigilar.
2. Assignar la funció a persones que executen simultàniament el treball vigilat, sense capacitat real d’observar i detenir l’activitat.
3. Nomenar un sol recurs preventiu per a diverses situacions simultànies en llocs distints.
4. No documentar la designació ni la presència, la qual cosa impedeix acreditar el compliment.
5. Confondre la figura amb el coordinador de seguretat i salut de l’obra o amb el servei de prevenció aliè.
6. No comunicar les deficiències observades a l’empresari ni actualitzar l’avaluació quan el recurs preventiu detecta mesures insuficients.

El recurs preventiu és eficaç quan coneix la tasca i les mesures previstes, és present durant tota la situació de risc, disposa d’autoritat per a interrompre el treball davant un incompliment greu i deixa registre de la seva actuació.

Marc normatiu a Espanya

• Llei 31/1995, article 32 bis. Regula la presència dels recursos preventius: supòsits, qui poden ser-ho, formació mínima de nivell bàsic i aplicació en obres de construcció a través de la disposició addicional catorzena.
• Reial decret 39/1997, article 22 bis. Desenvolupa la figura: activitats perilloses que exigeixen presència, capacitat i mitjans dels recursos preventius, identificació en l’avaluació i la planificació, i obligació de comunicar les deficiències observades.
• Llei 54/2003. Reforma que va introduir l’article 32 bis en la Llei 31/1995 per a reforçar la vigilància en les situacions de major risc.
• Reial decret 1627/1997. En obres de construcció, el pla de seguretat i salut ha d’identificar les situacions que requereixen presència de recursos preventius del contractista i el coordinador ha de verificar-la.

La figura és específica de l’ordenament espanyol i no té equivalent exacte en la Directiva 89/391/CEE ni en la majoria de marcs iberoamericans, on funcions similars s’atribueixen a supervisors de seguretat o a guaites en espais confinats amb requisits propis de cada país.