Coordinador de seguretat i salut

Què és el coordinador de seguretat i salut

Les obres de construcció concentren riscos greus i una gran diversitat d’empreses i treballadors autònoms que se succeeixen i coincideixen en el temps. La Directiva 92/57/CEE va respondre a aquesta realitat creant una figura de coordinació amb responsabilitats definides en cada fase. A Espanya, el Reial decret 1627/1997 la va incorporar i la va integrar amb l’estructura d’agents de la construcció: promotor, projectista, direcció facultativa, contractista, subcontractistes i treballadors autònoms. El coordinador forma part de la direcció facultativa i actua per designació del promotor, encara que la seva funció és d’interès general i no de mera representació del promotor.

Existeixen dos coordinadors, que poden coincidir en la mateixa persona. El coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’elaboració del projecte es designa quan intervenen diversos projectistes i s’encarrega que el projecte integri els principis preventius i d’elaborar o fer que s’elabori l’estudi de seguretat i salut o l’estudi bàsic. El coordinador durant l’execució de l’obra es designa abans de l’inici dels treballs quan concorren diverses empreses o autònoms, i exerceix les funcions de l’article 9 del reial decret durant tota l’execució.

La titulació exigida per a ser coordinador és la d’arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic, segons les seves competències i especialitats, conforme a la disposició addicional quarta de la Llei 38/1999 d’Ordenació de l’Edificació; és habitual i recomanable disposar a més de formació específica en prevenció de riscos laborals en construcció. La Guia tècnica de l’INSST per a l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a les obres de construcció desenvolupa els criteris d’aplicació.

El llibre d’incidències en obra serveix per al control i seguiment del pla de seguretat i salut. Les seves anotacions requereixen les notificacions previstes i, en els supòsits reglamentaris, la remissió de còpia a la Inspecció de Treball.

Funcions del coordinador durant l’execució (article 9)

• Coordinar l’aplicació dels principis de prevenció. En prendre les decisions tècniques i d’organització per a planificar els treballs i en estimar la durada de les fases.
• Coordinar les activitats de l’obra. Garantir que contractistes, subcontractistes i autònoms apliquen de manera coherent els principis de l’article 15 de la Llei 31/1995 i les previsions del pla de seguretat i salut.
• Aprovar el pla de seguretat i salut. Aprovar el pla elaborat pel contractista i les seves modificacions abans de l’inici de l’obra; en obres de les Administracions públiques, l’aprovació correspon a l’Administració amb informe del coordinador.
• Organitzar la coordinació d’activitats empresarials. Conforme a l’article 24 de la Llei 31/1995 i al Reial decret 171/2004, amb reunions, intercanvi d’informació i mitjans de coordinació.
• Coordinar els mètodes de treball. Assegurar la correcta aplicació dels procediments i mètodes de treball previstos.
• Controlar l’accés. Adoptar les mesures necessàries perquè només les persones autoritzades accedeixin a l’obra; la direcció facultativa assumeix aquesta funció quan no és necessària la designació de coordinador.
• Llibre d’incidències. Disposar del llibre d’incidències en l’obra, anotar en ell les incidències relacionades amb el control i seguiment del pla i remetre les anotacions a la Inspecció de Treball quan corresponguin a riscos greus o a reiteració d’incompliments.
• Paralització. Disposar la paralització dels talls o de la totalitat de l’obra davant risc greu i imminent, comunicant-ho a la Inspecció, al contractista i als representants dels treballadors.

Relació amb altres agents

• Promotor. Designa als coordinadors, encarrega l’estudi de seguretat i salut i efectua l’avís previ o comunicació d’obertura del centre; la designació del coordinador no li eximeix de les seves responsabilitats.
• Projectista. Integra la prevenció en el projecte i elabora l’estudi de seguretat i salut o l’estudi bàsic juntament amb el coordinador en fase de projecte.
• Contractista. Elabora el pla de seguretat i salut, aplica els principis preventius, compleix i fa complir el pla, informa els subcontractistes i designa recursos preventius.
• Direcció facultativa. El coordinador s’integra en ella; quan no existeix coordinador, assumeix les seves funcions d’aprovació del pla i control d’accés.
• Recurs preventiu. Figura del contractista que vigila el compliment de les activitats preventives en l’obra, distinta del coordinador.
• Inspecció de Treball. Destinatària de les anotacions del llibre d’incidències sobre riscos greus i de les comunicacions de paralització.

Aplicació organitzativa: com integrar al coordinador en l’obra

1. Designar al coordinador en fase de projecte quan intervinguin diversos projectistes, i al d’execució abans de l’inici dels treballs quan concorrin diverses empreses o autònoms, formalitzant la designació per escrit.
2. Encarregar l’estudi o estudi bàsic de seguretat i salut i facilitar al coordinador la informació del projecte i de la planificació.
3. Exigir al contractista el pla de seguretat i salut amb antelació suficient per a la seva anàlisi i aprovació, i actualitzar-lo davant canvis.
4. Establir el sistema de coordinació d’activitats: reunions periòdiques, intercanvi d’informació, mitjans de coordinació i control de la subcontractació.
5. Implantar el control d’accés a l’obra amb identificació de persones i empreses autoritzades.
6. Mantenir el llibre d’incidències disponible i utilitzar-lo amb rigor, amb seguiment de les anotacions fins al seu tancament.
7. Documentar les visites, les comprovacions i les comunicacions del coordinador com a evidència de la seva actuació.

Un programari de gestió preventiva permet al coordinador i al promotor gestionar la documentació de les empreses concurrents, els plans i les seves modificacions, les actes de coordinació, el control d’accés i les incidències amb traçabilitat completa.

Límits i errors freqüents

1. Designar al coordinador després de l’inici de l’obra o només quan apareix la Inspecció.
2. Aprovar el pla de seguretat i salut sense analitzar-lo o aprovar plans genèrics que no es corresponen amb l’obra.
3. Confondre la funció del coordinador amb la del recurs preventiu del contractista o amb la d’un tècnic de prevenció de l’empresa.
4. Limitar la coordinació a la recollida de documentació sense presència en obra ni coordinació real d’activitats.
5. No utilitzar el llibre d’incidències o no fer seguiment de les anotacions.
6. Considerar que la designació del coordinador eximeix al promotor i al contractista de les seves responsabilitats.

Les funcions i responsabilitats es detallen en el Reial decret 1627/1997 i en la guia tècnica de l’INSST; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre. Disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció: designació i funcions dels coordinadors.
• Llei 31/1995, article 24. Coordinació d’activitats empresarials.
• Reial decret 171/2004, de 30 de gener. Desenvolupament de l’article 24 de la Llei 31/1995 en matèria de coordinació d’activitats empresarials.
• Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació, disposició addicional quarta. Titulacions habilitants per al coordinador de seguretat i salut.
• Guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a les obres de construcció (INSST). Criteris d’aplicació del Reial decret 1627/1997.

La Directiva 92/57/CEE del Consell estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció temporals o mòbils i és l’origen de la figura del coordinador; la Llei 32/2006 regula la subcontractació en el sector de la construcció.