Seguretat en obres de construcció

Què regula el Reial decret 1627/1997

La construcció concentra riscos greus (caigudes d’altura, soterraments, atrapaments, caigudes d’objectes, contactes elèctrics, maquinària) i una organització complexa amb múltiples empreses que canvien al llarg de l’obra. El Reial decret 1627/1997 respon a aquesta realitat amb un model de prevenció des del projecte, amb responsabilitats escalonades i amb documents que acompanyen a l’obra des del seu disseny fins a la seva terminació. S’aplica a les obres de construcció o enginyeria civil enumerades en el seu annex I, tant d’edificació com d’obra civil.

El reial decret s’integra amb la Llei 32/2006, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció, i amb el seu reglament (Reial decret 1109/2007), que limiten els nivells de subcontractació, exigeixen el Llibre de Subcontractació i el Registre d’Empreses Acreditades, i amb el Reial decret 39/1997 i la Llei 31/1995 quant a recursos preventius, coordinació d’activitats i formació. El conveni general del sector de la construcció concreta la formació preventiva per ofici i la Targeta Professional de la Construcció.

L’INSST publica una guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a les obres de construcció que interpreta el reial decret i el seu annex IV de disposicions mínimes.

En el marc espanyol convé distingir el Registre d’Empreses Acreditades (REA), referit a l’empresa, i el llibre de subcontractació, que documenta la cadena d’intervinents d’una obra. Tots dos tenen requisits i finalitats propis.

Figures i responsabilitats

• Promotor. Persona física o jurídica per compte de la qual es realitza l’obra; designa als coordinadors, encarrega l’estudi o estudi bàsic de seguretat i salut, aprova el pla a través del coordinador i efectua l’avís previ integrat en la comunicació d’obertura.
• Projectista. Integra la prevenció en el projecte conforme als principis de l’article 15 de la Llei 31/1995 i a l’article 8 del reial decret.
• Coordinador de seguretat i salut en fase de projecte. Obligatori quan intervenen diversos projectistes; coordina l’aplicació dels principis preventius en el disseny i elabora o fa que s’elabori l’estudi de seguretat i salut.
• Coordinador de seguretat i salut en fase d’execució. Obligatori quan intervenen més d’una empresa, o una empresa i treballadors autònoms, o diversos autònoms; coordina l’aplicació dels principis de prevenció, aprova el pla de seguretat i salut, organitza la coordinació d’activitats, controla l’accés a l’obra i adopta les mesures necessàries, amb les facultats de l’article 9.
• Contractista i subcontractistes. Apliquen els principis de l’acció preventiva, compleixen el pla de seguretat i salut, informen i formen als treballadors, atenen les indicacions del coordinador i designen recursos preventius en els supòsits exigits.
• Treballadors autònoms. Compleixen les disposicions mínimes de l’annex IV, les obligacions de coordinació i el pla de seguretat i salut, i utilitzen equips conformes.
• Direcció facultativa. Tècnics designats pel promotor per a la direcció i control de l’execució; assumeix funcions del coordinador quan no és obligatòria la seva designació.

Documents de l’obra

• Estudi de seguretat i salut. Obligatori en obres amb pressupost d’execució per contracta igual o superior a 450.759,08 euros, durada estimada superior a 30 dies laborables amb més de 20 treballadors simultanis, volum de mà d’obra superior a 500 jornades o en túnels, galeries, conduccions subterrànies i preses; conté memòria, plec, plànols, mesuraments i pressupost.
• Estudi bàsic de seguretat i salut. Per a la resta d’obres, amb les mesures preventives i proteccions tècniques dels riscos previstos.
• Pla de seguretat i salut. Elaborat per cada contractista a partir de l’estudi, analitza, estudia, desenvolupa i complementa les seves previsions en funció del seu propi sistema d’execució; s’aprova abans de l’inici pel coordinador o, en obres públiques, per l’Administració; pot modificar-se durant l’obra.
• Llibre d’incidències. Amb finalitats de control i seguiment del pla; les anotacions es comuniquen al contractista afectat i als representants, i en cas de paralització o incompliment reiterat a la Inspecció de Treball.
• Comunicació d’obertura. Prèvia a l’inici dels treballs, dirigida a l’autoritat laboral, que integra l’avís previ i acompanya el pla de seguretat i salut.
• Llibre de Subcontractació. Exigit per la Llei 32/2006 per a reflectir la cadena de subcontractació i els seus límits.

Aplicació organitzativa: com gestionar la prevenció en obra

1. Designar al coordinador de seguretat i salut en projecte i en execució des de l’inici i documentar el seu nomenament.
2. Redactar l’estudi o estudi bàsic amb riscos reals de l’obra i del seu entorn, i exigir a cada contractista un pla de seguretat i salut específic, no genèric, aprovat abans de començar.
3. Formalitzar la coordinació d’activitats: reunions periòdiques, intercanvi d’informació, control d’accés i acreditació d’empreses i persones.
4. Verificar la cadena de subcontractació, el Llibre de Subcontractació i la inscripció en el Registre d’Empreses Acreditades.
5. Comprovar la formació preventiva per ofici i la informació de riscos a cada treballador, inclosos els autònoms.
6. Planificar les proteccions col·lectives (baranes, xarxes, bastides, apuntalaments) per fases i designar recursos preventius en treballs amb riscos especials.
7. Utilitzar el llibre d’incidències, investigar els incidents i actualitzar el pla quan canviï el procés constructiu.

Un programari de gestió preventiva permet gestionar la documentació de l’obra, l’acreditació d’empreses i treballadors, les inspeccions per fase i les incidències amb traçabilitat compartida entre promotor, coordinador i contractistes.

Límits i errors freqüents

1. Utilitzar estudis i plans de seguretat i salut genèrics, copiats d’altres obres, sense adaptar al procés constructiu real.
2. Iniciar els treballs sense aprovació del pla, sense comunicació d’obertura o sense coordinador designat.
3. Considerar que la designació del coordinador eximeix al promotor i als contractistes de les seves responsabilitats.
4. Tolerar la subcontractació més enllà dels nivells permesos o amb empreses no acreditades.
5. Confiar la protecció enfront de caigudes d’altura en equips individuals quan són possibles proteccions col·lectives.
6. No actualitzar el pla davant canvis de fase, de mitjans auxiliars o d’empreses intervinents.

Els llindars per a l’estudi de seguretat i salut, les figures i les obligacions han de verificar-se en el text consolidat del Reial decret 1627/1997 i en la guia tècnica de l’INSST.

Marc normatiu a Espanya

• Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre. Disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció.
• Llei 32/2006, de 18 d’octubre. Regulació de la subcontractació en el sector de la construcció.
• Reial decret 1109/2007, de 24 d’agost. Desenvolupament de la Llei 32/2006: Registre d’Empreses Acreditades i Llibre de Subcontractació.
• Guia tècnica de l’INSST sobre obres de construcció. Criteris d’aplicació del Reial decret 1627/1997.
• Directiva 92/57/CEE del Consell, de 24 de juny de 1992. Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció temporals o mòbils.

A Colòmbia la seguretat en construcció es regula, entre altres, per la Resolució 4272 de 2021 del Ministeri del Treball sobre treball en altures i pel SG-SST del Decret 1072 de 2015.