Pla de seguretat i salut en obra

De l’estudi al pla: com encaixa en el sistema preventiu de l’obra

El Reial decret 1627/1997 organitza la prevenció en les obres de construcció en una cadena documental amb responsables definits. En la fase de projecte, el promotor ha d’encarregar l’elaboració d’un estudi de seguretat i salut (obligatori quan el pressupost d’execució per contracta sigui igual o superior a 450.759,08 euros, la durada estimada superi els 30 dies laborables amb més de 20 treballadors simultanis, el volum de mà d’obra superi els 500 dies de treball, o es tracti de túnels, galeries, conduccions subterrànies i preses) o, en els altres casos, d’un estudi bàsic. Aquest estudi identifica els riscos evitables i no evitables de l’obra projectada i les mesures preventives i proteccions associades.

En la fase d’execució, cada contractista trasllada aquestes previsions a la seva realitat: els seus mitjans, el seu mètode constructiu, la seva maquinària, els seus subcontractistes i el seu calendari. El resultat és el pla de seguretat i salut, que pot proposar alternatives a les mesures de l’estudi sempre que estiguin justificades tècnicament i no redueixin els nivells de protecció. Quan l’estudi inclou una valoració econòmica, les alternatives no poden implicar una disminució d’aquest import. El pla no és un document del projectista ni del promotor, sinó del contractista, que assumeix el seu contingut i la seva aplicació.

El coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’execució aprova el pla i, quan hi ha diversos contractistes, coordina els seus plans de manera que siguin coherents entre si. Els subcontractistes i treballadors autònoms no elaboren pla propi: s’integren en el pla del contractista que els contracta, que ha d’incorporar les seves activitats i els seus riscos. La Llei 32/2006 i el Reial decret 1109/2007 completen aquest marc amb el Llibre de Subcontractació i els límits a la cadena de subcontractació.

El estudi i l’estudi bàsic de seguretat i salut corresponen a la fase de projecte i es diferencien del pla del contractista. Aquest ha de desenvolupar les previsions aplicables conforme al sistema real d’execució, amb l’aprovació que correspongui.

Contingut del pla de seguretat i salut

• Memòria descriptiva. Dades de l’obra i dels intervinents, descripció dels procediments, equips tècnics i mitjans auxiliars que el contractista utilitzarà, i anàlisi dels riscos de cada fase i unitat d’obra.
• Identificació i avaluació de riscos. Riscos que poden evitar-se i mesures per a evitar-los, i riscos que no poden eliminar-se amb les mesures preventives i proteccions tècniques per a controlar-los, incloent-hi els riscos especials de l’annex II del Reial decret 1627/1997.
• Planificació de l’activitat preventiva. Proteccions col·lectives i individuals, senyalització, instal·lacions provisionals, serveis higiènics i de benestar, primers auxilis i mesures d’emergència i evacuació.
• Organització preventiva. Recursos preventius quan escaigui, modalitat d’organització del contractista, responsables de seguretat en obra, formació i informació dels treballadors i coordinació amb subcontractistes i autònoms.
• Plànols, plec i pressupost. Plànols amb la ubicació de proteccions i accessos, plec de condicions amb les normes i prescripcions aplicables a equips i proteccions, i valoració econòmica quan l’estudi la inclogui.
• Procediments i annexos. Procediments de treball segur per a activitats crítiques (treballs en altura, excavacions, muntatge d’estructures, ús de grues i plataformes), fitxes de maquinària i model d’actes i registres.

Aprovació, modificació i seguiment

• Aprovació prèvia. Abans de l’inici de l’obra, pel coordinador de seguretat i salut en fase d’execució o per la direcció facultativa; en obres públiques, per l’Administració amb informe del coordinador. Ha de constar per escrit.
• Comunicació d’obertura. La comunicació d’obertura del centre de treball, prèvia a l’inici, s’acompanya del pla de seguretat i salut aprovat, conforme al Reial decret 337/2010 i a l’Ordre TIN/1071/2010.
• Modificacions. Qualsevol canvi de mètode, d’equips o de fases, i qualsevol incidència que alteri els riscos previstos, es trasllada al pla mitjançant annexos o revisions que segueixen el mateix tràmit d’aprovació.
• Disponibilitat i consulta. Exemplar permanent en l’obra a la disposició de la direcció facultativa, del coordinador, dels contractistes i subcontractistes, dels treballadors i els seus representants, i de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
• Llibre d’incidències. El pla es controla mitjançant el llibre d’incidències, amb fulles per duplicat, en el qual el coordinador, la direcció facultativa, els contractistes, els tècnics de l’Administració i els representants dels treballadors poden efectuar anotacions sobre el seu compliment.
• Paralització. El coordinador o la direcció facultativa poden disposar la paralització de talls o de l’obra sencera davant risc greu i imminent, deixant constància en el llibre d’incidències i comunicant-lo a la Inspecció.

Aplicació organitzativa: com elaborar i gestionar el pla de seguretat i salut

1. Analitzar l’estudi o estudi bàsic de seguretat i salut del projecte i contrastar-lo amb el sistema d’execució previst: mètodes, maquinària, mitjans auxiliars, subcontractació i terminis.
2. Redactar el pla amb la participació dels responsables de producció i del servei de prevenció, incorporant les activitats de subcontractistes i autònoms i els procediments de treball segur per a les activitats amb riscos especials.
3. Justificar tècnicament qualsevol alternativa a les mesures de l’estudi i comprovar que no redueix els nivells de protecció ni, si és el cas, la valoració econòmica.
4. Presentar el pla al coordinador de seguretat i salut o a la direcció facultativa amb antelació suficient i obtenir l’acta d’aprovació abans d’iniciar els treballs.
5. Adjuntar el pla aprovat a la comunicació d’obertura del centre de treball i mantenir un exemplar en l’obra.
6. Difondre el pla als comandaments, treballadors, subcontractistes i autònoms mitjançant formació i informació documentades i reunions de coordinació.
7. Revisar el pla davant canvis de fase, de mètode o d’equips, davant incidents i arran de les anotacions del llibre d’incidències, tramitant els annexos pel mateix procediment d’aprovació.
8. Verificar el seu compliment amb inspeccions periòdiques i amb la presència dels recursos preventius en les activitats que el requereixin.

Un programari de gestió preventiva permet mantenir el pla i els seus annexos versionats, registrar l’aprovació i la difusió, vincular els procediments a cada tall i controlar la documentació de subcontractistes i autònoms integrada en el pla.

Límits i errors freqüents

1. Copiar l’estudi de seguretat i salut sense adaptar-lo al sistema d’execució real del contractista, convertint el pla en un document genèric.
2. Iniciar els treballs sense acta d’aprovació del pla, o aprovar-lo amb posterioritat al començament de l’obra.
3. Proposar alternatives a l’estudi que redueixen els nivells de protecció o la valoració econòmica.
4. No integrar les activitats de subcontractistes i treballadors autònoms, ni difondre’ls el contingut del pla.
5. No actualitzar el pla davant canvis de mètode, noves fases, incidents o anotacions del llibre d’incidències.
6. Confondre el pla de seguretat i salut amb l’avaluació de riscos de l’empresa o amb el pla de prevenció, documents distints encara que relacionats.

Les obligacions detallades de promotor, projectista, coordinadors, contractistes i subcontractistes es recullen en el Reial decret 1627/1997 i en la guia tècnica de l’INSST; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre. Disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció; articles 4 a 7 sobre estudio i pla de seguretat i salut, article 13 sobre llibre d’incidències.
• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; deure de protecció, avaluació i planificació i coordinació d’activitats empresarials.
• Llei 32/2006, de 18 d’octubre. Regulació de la subcontractació en el sector de la construcció.
• Reial decret 1109/2007, de 24 d’agost. Desenvolupament de la Llei 32/2006: Registre d’Empreses Acreditades i Llibre de Subcontractació.
• Guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a les obres de construcció (INSST). Criteris d’aplicació del Reial decret 1627/1997, inclòs el contingut i tràmit del pla.

El Reial decret 337/2010 va modificar el Reial decret 1627/1997 en matèria de comunicació d’obertura i llibre d’incidències, i la Directiva 92/57/CEE constitueix l’origen europeu de la regulació de les obres temporals o mòbils.