Què és i per a què s’utilitza
L’article 13 del Reial decret 1627/1997 preveu un llibre d’incidències per al control i seguiment del pla de seguretat i salut. La seva finalitat es vincula a la prevenció durant l’execució. No és un diari general de producció ni un registre de qualsevol qüestió comercial de l’obra.
Les anotacions han de relacionar-se amb aquesta finalitat i permetre comprendre la situació observada. La seva utilitat depèn del fet que connectin fets, mesures i informació als qui han d’actuar. Escriure en el llibre no elimina per si sol el risc ni substitueix la comprovació que la mesura correctora s’ha implantat.
Subministrament i custòdia
El reial decret estableix qui facilita el llibre: el col·legi professional al qual pertany el tècnic que hagi aprovat el pla o l’oficina de supervisió de projectes o òrgan equivalent en obres de les administracions públiques, segons correspongui. Ha de seguir-se el procediment aplicable al cas.
El llibre ha de mantenir-se sempre en l’obra i estar en poder del coordinador de seguretat i salut durant l’execució o, quan no sigui necessària la seva designació, de la direcció facultativa. La seva disponibilitat és important perquè els subjectes facultats puguin exercir les seves funcions; no ha de quedar inaccessible en una oficina aliena a l’activitat.
Qui pot accedir i anotar
La norma reconeix accés a la direcció facultativa, contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms, així com a persones o òrgans amb responsabilitats preventives de les empreses intervinents. També inclou a representants dels treballadors i tècnics d’òrgans especialitzats de les administracions competents, en els termes de l’article 13.
Les anotacions han de guardar relació amb el control i seguiment del pla. El fet que diferents persones puguin intervenir exigeix claredat en la identificació de l’autor i del contingut. No ha de confondre’s la facultat d’anotar amb la titularitat de qualsevol decisió de direcció o amb una modificació automàtica del pla aprovat.
Com redactar una anotació útil
Una anotació ha de descriure fets concrets: lloc, activitat, condició observada i relació amb les mesures preventives. Convé evitar expressions vagues que impedeixin identificar el problema o comprovar la seva correcció. La indicació de responsables i actuacions ha de ser coherent amb les funcions de cada intervinent.
El reial decret exigeix especificar si es tracta d’una nova observació o d’una reiteració d’un advertiment o observació anterior. Aquesta distinció té conseqüències per a les comunicacions. El seguiment ha de conservar la relació entre l’anotació inicial, les actuacions realitzades i la comprovació posterior de les condicions de treball.
Notificacions i remissió a la Inspecció
Efectuada una anotació, el coordinador o, quan correspongui, la direcció facultativa ha de notificar-la al contractista afectat i als seus representants dels treballadors. La norma no estableix que qualsevol primera observació es remeti automàticament a la Inspecció pel només fet d’anotar-se.
La còpia ha de remetre’s a la Inspecció de Treball i Seguretat Social en vint-i-quatre hores quan l’anotació es refereixi a l’incompliment d’advertiments o observacions prèviament anotades, i en el supòsit de paralització regulat en l’article 14. Han de verificar-se el supòsit concret i el canal de comunicació aplicable, conservant evidència del realitzat.
Relació amb la paralització de treballs
Davant circumstàncies de risc greu i imminent, el coordinador durant l’execució o una persona integrada en la direcció facultativa pot disposar la paralització del tall o de la totalitat de l’obra conforme a l’article 14. L’actuació protectora no ha de demorar-se fins a completar una formalitat documental.
La paralització té comunicacions específiques a la Inspecció, contractistes i, si és el cas, subcontractistes afectats i representants dels treballadors. Ha de distingir-se aquesta facultat d’altres drets i potestats de paralització prevists en la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. La represa requereix resoldre les condicions que van motivar l’actuació conforme a les responsabilitats aplicables.
Exemple pràctic
Durant una visita s’observa una condició contrària al pla i s’anota amb identificació del lloc i de les mesures requerides. Es notifica als destinataris previstos i es comprova posteriorment si la correcció s’ha executat. La visita següent detecta l’incompliment de l’advertiment ja documentat.
La nova anotació identifica expressament la reiteració i activa la remissió de còpia a la Inspecció en el termini reglamentari, a més de les actuacions preventives necessàries. Si la situació constitueix risc greu i imminent, s’actua també conforme al règim de paralització. L’exemple mostra que seguiment i comunicacions depenen dels fets, no d’una rutina administrativa única.
Diferències i errors freqüents
El llibre de subcontractació documenta la cadena d’empreses; el llibre d’incidències es vincula al seguiment del pla. Un informe de visita o un registre digital intern pot aportar evidència complementària, però no ha d’assumir-se que substitueix l’instrument reglamentari i les seves comunicacions.
Els errors habituals són redactar observacions imprecises, no notificar, oblidar la distinció entre nova observació i reiteració i donar per tancat el risc amb l’anotació. La gestió correcta manté el llibre accessible, realitza les comunicacions exigibles i comprova l’eficàcia de les mesures en l’obra real.
