Treball en altura

Què és el treball en altura i per què és prioritari

Les caigudes d’altura són una de les primeres causes d’accident mortal a Espanya i a la Unió Europea, amb especial pes en la construcció, el manteniment industrial, la neteja de façanes i cobertes, les instal·lacions i la logística. A diferència d’altres riscos, la gravetat de la caiguda no depèn només de l’altura: caigudes des de menys de dos metres produeixen cada any lesions greus i morts, sobretot quan cau sobre vores, màquines o superfícies dures. Per això l’avaluació no pot limitar-se a comptar metres.

La normativa espanyola tracta el treball en altura des de diverses normes. El Reial decret 1215/1997, modificat pel Reial decret 2177/2004, regula la utilització d’equips de treball per a treballs temporals en altura: escales de mà, bastides i tècniques d’accés i posicionament mitjançant cordes. El Reial decret 486/1997 sobre llocs de treball exigeix protegir les obertures, desnivells i zones amb el risc de caiguda. El Reial decret 1627/1997 fixa disposicions específiques per a les obres de construcció. I el Reial decret 773/1997 regula els equips de protecció individual, inclosos els sistemes anticaigudes.

El principi comú a totes elles és el que estableix el Reial decret 2177/2004: els treballs temporals en altura només poden efectuar-se quan les condicions meteorològiques no posin en perill la salut i la seguretat, amb equips adequats, donant prioritat a les mesures de protecció col·lectiva enfront de les individuals, i amb una formació específica per als qui els realitzen.

Els treballs en cobertes fràgils requereixen comprovar la resistència i protegir també l’accés. Quan el sistema pugui deixar a una persona suspesa, ha de preparar-se un rescat en altura viable abans d’iniciar la tasca.

On apareix la referència dels dos metres

La xifra de dos metres no defineix el treball en altura, però sí que marca obligacions concretes en determinades normes:

• Llocs de treball. L’annex I del Reial decret 486/1997 exigeix protegir amb baranes o altres sistemes equivalents les obertures, desnivells i plataformes que suposin un risc de caiguda de més de dos metres, i fixa requisits d’altura i resistència de les baranes.
• Obres de construcció. L’annex IV del Reial decret 1627/1997 exigeix protegir contra les caigudes d’altura de més de dos metres mitjançant baranes o un altre sistema de protecció col·lectiva de seguretat equivalent, i estableix condicions per a bastides, plataformes i passarel·les.
• Escales de mà. El Reial decret 2177/2004 exigeix que els treballs a més de 3,5 metres d’altura des del punt d’operació al sòl, que requereixin moviments o esforços perillosos per a l’estabilitat, es realitzin amb sistema anticaigudes o amb altres mesures alternatives.

Fora d’aquests supòsits, l’obligació general d’avaluar el risc de caiguda i de protegir-lo s’aplica a qualsevol altura. Una plataforma de 1,5 metres al costat d’una cinta transportadora o una escala de mà en un magatzem requereixen avaluació i mesures encara que no aconsegueixin el llindar de les baranes.

Com s’avalua i es protegeix

1. Eliminar el treball en altura quan sigui possible: muntatge en el sòl, equips que permeten operar des de baix, disseny d’instal·lacions amb accés segur permanent.
2. Triar l’equip d’accés i de treball més segur per a la tasca, la seva durada i la seva freqüència: plataformes elevadores, bastides amb baranes, plataformes fixes, abans que escales de mà o tècniques de corda.
3. Aplicar protecció col·lectiva: baranes completes (passamans, llistó intermedi i entornpeu), xarxes de seguretat, cobertes de buits, línies de vida com a suport de la protecció individual només quan la col·lectiva no és possible.
4. Aplicar protecció individual com a últim recurs: sistema anticaigudes complet (arnès, element d’amarrament amb absorbidor o dispositiu retràctil, punt d’ancoratge adequat), amb verificació del factor de caiguda, de la distància lliure i del pla de rescat.
5. Planificar la tasca: condicions meteorològiques, senyalització i abalisament, coordinació amb altres activitats, presència de recurs preventiu quan l’avaluació ho exigeixi, i permís de treball quan el procediment l’estableixi.
6. Formar i capacitar: formació específica en l’equip utilitzat, en la col·locació i verificació de l’equip anticaigudes i en el rescat.

Aplicació organitzativa

• Procediment de treball en altura. Defineix quines tasques es consideren, quins equips s’autoritzen per a cada situació, qui pot realitzar-les i quan s’exigeix permís de treball i recurs preventiu.
• Equips. Inventari, revisió periòdica i registre de bastides, plataformes, escales, línies de vida i equips anticaigudes, amb retirada dels deteriorats o caducats.
• Contractistes. Coordinació d’activitats empresarials per a treballs en altura en instal·lacions alienes: informació de riscos, mitjans de protecció disponibles i control de la formació del personal extern.
• Rescat. Pla de rescat per a qualsevol treball amb sistema anticaigudes: una persona suspesa en un arnès necessita ser rescatada en minuts.
• Supervisió. Inspecció de les proteccions abans de cada ús i presència de recurs preventiu en els treballs amb el risc de caiguda d’altura que l’avaluació qualifiqui com d’especial risc.

Límits i errors freqüents

1. Considerar que per sota de dos metres no hi ha treball en altura i no avaluar el risc de caiguda en plataformes baixes, escales i molls.
2. Recórrer a l’arnès com a primera mesura, sense valorar plataformes o baranes, o usar-lo sense punt d’ancoratge adequat ni distància lliure suficient.
3. Utilitzar escales de mà com a lloc de treball per a tasques llargues o amb esforç, en lloc de com a mitjà d’accés.
4. Treballar sense pla de rescat; la suspensió prolongada en arnès causa danys greus en pocs minuts.
5. Muntar bastides sense pla de muntatge, sense personal format ni inspecció prèvia al seu ús.
6. Oblidar els treballs ocasionals de manteniment, neteja i instal·lacions en cobertes, que concentren una part important de les caigudes mortals, amb freqüència a través de materials fràgils.

Marc normatiu a Espanya

• Reial decret 1215/1997, annex II, apartat 4 (introduït pel Reial decret 2177/2004). Disposicions relatives a la utilització d’equips de treball per a la realització de treballs temporals en altura: escales de mà, bastides i tècniques d’accés mitjançant cordes.
• Reial decret 486/1997, annex I. Protecció d’obertures, desnivells i plataformes amb el risc de caiguda de més de dos metres; requisits de baranes.
• Reial decret 1627/1997, annex IV. Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, inclosa la protecció contra caigudes d’altura.
• Reial decret 773/1997. Utilització d’equips de protecció individual, inclosos els sistemes anticaigudes.
• Llei 31/1995, articles 15, 16 i 32 bis. Principis de l’acció preventiva, avaluació i presència de recursos preventius en activitats amb el risc de caiguda d’altura qualificades com d’especial risc.

La Directiva 2001/45/CE, que va modificar la Directiva 89/655/CEE, és l’origen europeu del Reial decret 2177/2004. Les normes UNE-EN d’equips anticaigudes (sèries EN 361, EN 354, EN 355, EN 360, EN 795) i de bastides (EN 12810 i EN 12811) defineixen els requisits tècnics dels equips.