Escales de mà

Les escales de mà són equips de treball portàtils, de suport o de tisora, simples, extensibles o transformables, utilitzats per a accedir a llocs elevats i, de manera limitada, per a fer treballs de curta durada i baix risc en altura. La seva utilització està regulada en l’annex II del Reial decret 1215/1997 sobre equips de treball, en la redacció donada pel Reial decret 2177/2004 sobre treballs temporals en altura, que estableix que només s’utilitzaran com a lloc de treball en altura quan l’ús d’altres equips més segurs no estigui justificat pel baix nivell de risc i per les característiques de l’emplaçament; que han de col·locar-se de manera estable, amb suports antilliscants i subjectes en la seva part superior quan sigui necessari; que les escales de suport han de formar un angle aproximat de 75 graus amb l’horitzontal i sobrepassar en almenys un metre el punt d’accés; que l’ascens, descens i treball es faran d’enfront de l’escala; que no s’utilitzaran per dues o més persones alhora ni per a transportar càrregues pesades; i que els treballs a més de 3,5 metres d’altura que requereixin moviments o esforços perillosos per a l’estabilitat exigeixen equip de protecció individual anticaigudes. Les escales de mà són una font freqüent d’accidents greus per caiguda.

En poques paraules

Equips portàtils d’accés i, de manera limitada, de treball en altura. L’annex II del Reial decret 1215/1997 només admet el seu ús com a lloc de treball quan altres equips més segurs no estiguin justificats, i exigeix estabilitat i suports antilliscants, angle aproximat de 75 graus, sortint d’un metre en accessos, ús de front i per una sola persona, càrregues lleugeres, protecció anticaigudes en treballs a més de 3,5 metres amb esforços perillosos, i inspecció periòdica. Són una font freqüent de caigudes greus.

Contingut
  1. Què són i per què són un risc rellevant
  2. Requisits d’utilització (annex II del Reial decret 1215/1997)
  3. Bones pràctiques de selecció i ús
  4. Aplicació organitzativa: com gestionar l’ús d’escales de mà
  5. Límits i errors freqüents
  6. Exemple pràctic
  7. Marc normatiu i de referència
  8. Conceptes relacionats
  9. Referències

Diccionari A-Z →

Què són i per què són un risc rellevant

L’escala de mà és un equip aparentment senzill la freqüència d’ús del qual, en manteniment, instal·lacions, comerç, magatzems, neteja i construcció, la converteix en l’origen de nombroses caigudes d’altura amb lesions greus i mortals. Les causes es repeteixen: ús de l’escala com a lloc de treball prolongat quan hauria d’utilitzar-se un altre equip, suports inestables o angle incorrecte, escales defectuoses o improvisades, treballs amb les mans ocupades o amb esforços laterals, i ascens amb càrregues o d’esquena.

La Directiva 2001/45/CE, incorporada al Reial decret 1215/1997 pel Reial decret 2177/2004, va establir la jerarquia d’elecció d’equips per a treballs temporals en altura: prioritat de les proteccions col·lectives i dels equips que ofereixin millor protecció, i ús de l’escala de mà únicament quan estigui justificat pel baix risc, la curta durada o les característiques del lloc que no permetin un altre equip. Aquesta regla és la clau preventiva: abans de pujar a una escala cal preguntar-se si el treball ha de fer-se des d’una plataforma, una bastida o una plataforma elevadora.

Les escales comercialitzades han de complir la norma UNE-EN 131 en les seves diferents parts (termes, requisits i assajos, marcat i instruccions, escales amb articulacions, escales telescòpiques), que des de 2018 distingeix entre ús professional i no professional; la NTP 239 de l’INSST sobre escales manuals i el fullet de l’INSST sobre ús segur de les escales de mà recullen les regles de selecció, inspecció i ús.

Requisits d’utilització (annex II del Reial decret 1215/1997)

  • Elecció. Ús com a lloc de treball en altura només quan altres equips més segurs no estiguin justificats pel baix nivell de risc i per les característiques de l’emplaçament; escales amb resistència i elements de suport i subjecció adequats.
  • Estabilitat. Col·locació sobre superfície ferma, resistent i estable, amb suports antilliscants; escales de tisora amb dispositiu que limiti la seva obertura; prohibició d’escales de fabricació improvisada.
  • Angle i sortint. Les escales de suport formen un angle aproximat de 75 graus amb l’horitzontal i, quan s’usen per a accés, sobrepassen en almenys un metre el nivell d’arribada o disposen d’agafador de seguretat.
  • Escales compostes i extensibles. Immobilització dels trams i acoblament conforme a les instruccions del fabricant.
  • Ús. Ascens, descens i treball d’enfront de l’escala; transport de càrregues lleugeres que permetin mantenir subjecció segura; prohibició d’ús simultani per dues o més persones; no utilitzar escales de més de cinc metres de longitud sense garanties de resistència.
  • Protecció anticaigudes. Els treballs a més de 3,5 metres que requereixin moviments o esforços perillosos per a l’estabilitat només es realitzen amb equip de protecció individual anticaigudes o mesures alternatives.
  • Inspecció i manteniment. Revisió periòdica de travessers, esglaons, sabates, articulacions i dispositius d’obertura; retirada de les escales defectuoses; prohibició d’escales de fusta pintades que ocultin defectes.

Bones pràctiques de selecció i ús

  • Tipus adequat. Escala de suport per a accés, de tisora per a treballs curts sense suport disponible, amb altura suficient per a no treballar en els últims esglaons ni en la part superior de la tisora.
  • Classe professional. Escales conformes a UNE-EN 131 d’ús professional en l’àmbit laboral, amb marcat i càrrega màxima.
  • Entorn. Evitar superfícies relliscoses, desnivells, portes que puguin obrir-se, zones de pas de vehicles i proximitat a línies elèctriques; amb escales aïllants en treballs elèctrics.
  • Subjecció. Fixar l’escala per la part superior o disposar d’una segona persona que la subjecti quan no sigui possible fixar-la, i evitar esforços laterals.
  • Tres punts de suport. Mantenir sempre dues mans i un peu o dos peus i una mà en contacte amb l’escala; usar cinturons portaeines.
  • Formació. Instrucció pràctica sobre elecció, col·locació, ús i inspecció, i criteris clars per a decidir quan usar un altre equip.

Aplicació organitzativa: com gestionar l’ús d’escales de mà

  1. Identificar les tasques en altura i decidir, amb l’avaluació de riscos, quins poden realitzar-se amb escala i quins exigeixen plataforma, bastida o plataforma elevadora.
  2. Adquirir escales conformes a UNE-EN 131 d’ús professional, amb l’altura i el tipus adequats a cada tasca, i retirar les improvisades o no conformes.
  3. Inventariar les escales, identificar-les i establir inspeccions periòdiques amb llista de comprovació i retirada immediata de les defectuoses.
  4. Redactar una instrucció d’ús breu: col·locació, angle, subjecció, tres punts de suport, prohibicions i actuació en treballs elèctrics.
  5. Formar a la plantilla de manera pràctica i reforçar els criteris d’elecció d’equip.
  6. Definir l’ús obligatori d’EPI anticaigudes o mesures alternatives en treballs a més de 3,5 metres amb esforços perillosos.
  7. Analitzar els incidents amb escales i revisar l’assignació d’equips en les tasques on es repeteixen.

Un programari de gestió preventiva permet registrar l’inventari d’escales, les seves inspeccions i baixes, les instruccions i la formació del personal, i vincular els incidents a la revisió de les tasques en altura.

Límits i errors freqüents

  1. Utilitzar l’escala com a lloc de treball prolongat quan el treball exigeix una plataforma o una bastida.
  2. Col·locar-la amb un angle incorrecte, sobre superfícies inestables o sense sobrepassar un metre el punt d’accés.
  3. Pujar d’esquena, amb càrregues pesades o amb les dues mans ocupades, i treballar en els últims esglaons.
  4. Usar escales de tisora obertes parcialment o com a escales de suport.
  5. Mantenir en servei escales danyades, improvisades o de fusta pintada.
  6. Treballar prop de línies elèctriques amb escales metàl·liques.

Els requisits es detallen en l’annex II del Reial decret 1215/1997 i en la NTP 239 de l’INSST; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Exemple pràctic

Situació: una empresa de manteniment d’instal·lacions amb 60 tècnics registra dos accidents greus per caiguda des d’escales de mà en un any.

  • Anàlisi. La recerca mostra que tots dos treballs (substitució de lluminàries i revisió de conductes) es realitzaven des d’escales de suport durant més d’una hora, amb eines en totes dues mans i sense subjecció.
  • Mesures. Reassignació d’aquestes tasques a plataformes elevadores o bastides mòbils, adquisició d’escales UNE-EN 131 professionals amb plataforma i barana per a treballs curts, i instrucció d’ús amb criteris d’elecció.
  • Organització. Inventari i inspecció trimestral d’escales, formació pràctica dels tècnics i obligació de subjecció o segona persona en accessos sense fixació.
  • Seguiment. Registre d’incidents amb escales en el sistema de gestió i revisió anual de les tasques assignades a cada equip.

Marc normatiu i de referència

Les normes de la sèrie UNE-EN 131 (escales) s’adquireixen a través de l’Associació Espanyola de Normalització; l’INSST disposa d’una aplicació i d’un fullet sobre ús segur de les escales de mà.

Conceptes relacionats

Referències

  1. Butlletí Oficial de l’Estat. Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball. 1997, text consolidat vigent. Font oficial
  2. Butlletí Oficial de l’Estat. Reial decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel qual es modifica el Reial decret 1215/1997 en matèria de treballs temporals en altura. 2004. Font oficial
  3. Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo. NTP 239: Escales manuals. 1990. Font oficial
  4. Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo. Guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització dels equips de treball. 2021. Font oficial
  5. Butlletí Oficial de l’Estat. Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals. 1995, text consolidat vigent. Font oficial

Informació editorial

Data de publicació: 30 d’agost de 2026.

Responsable editorial: Equip editorial de Sabentis.

Revisió editorial per Pablo RodríguezLinkedIn

Vicepresident Executiu de la Fundació Internacional ORP i director financer de Sabentis.

Sol·licita una demo

Descobreix tot el que Sabentis pot fer per la teva organització.

Prova Sabentis

Sol·licita una demo
Estrelles 5
GetApp Software Advice Capterra