Què és un equip de protecció individual
El Reial decret 773/1997 defineix el EPI per la seva finalitat i la seva forma d’ús: s’emporta o se subjecta per a protegir enfront de riscos que amenacen la seguretat o la salut. Són exemples els protectors auditius, guants de protecció, calçat de seguretat, equips de protecció respiratòria, ulleres, pantalles facials, cascos o sistemes personals contra caigudes, sempre que responguin al risc avaluat.
No tot el que es vesteix en el treball és un EPI. La roba ordinària o els uniformes que no protegeixen la seguretat i la salut queden fora. També existeixen exclusions específiques, com determinats equips de socors i salvament o material esportiu utilitzat com a tal. La classificació depèn de l’ús previst i de la funció protectora, no del nom comercial.
La selecció ha de concretar-se per zona corporal i risc: guants de protecció, calçat de seguretat i protecció ocular i facial necessiten prestacions i compatibilitats adequades a cada tasca.
Per què és l’última barrera i no la primera
La protecció individual no elimina el perill: interposa una barrera entre el risc i una persona. Per això la Llei 31/1995 i el Reial decret 773/1997 la situen després de les mesures que eviten el risc, el combaten en l’origen o protegeixen col·lectivament. Un sistema d’extracció, un tancament o una separació física protegeix sense dependre tant de l’ajust i conducta individual; un EPI pot fallar per selecció, col·locació, desgast o incompatibilitat.
«Usar EPI» no és una resposta completa a una avaluació. Ha d’explicar-se què risc residual roman, per què no pot controlar-se prou d’una altra manera i quines prestacions necessita l’equip. Si canvien el procés, el producte, el temps d’exposició o la persona usuària, la selecció ha de revisar-se.
Diferències amb protecció col·lectiva, roba de treball i equip de treball
La protecció col·lectiva actua sobre el focus, el mitjà o una zona i pot protegir simultàniament diverses persones: baranes, resguards o extracció localitzada. El EPI protegeix individualment i sol dependre d’ús, ajust i manteniment. La roba de treball només és EPI si té una finalitat protectora enfront d’un risc; un uniforme corporatiu sense aquesta funció no ho és.
Un equip de treball és una màquina, aparell, instrument o instal·lació utilitzat en el treball. Pot incorporar elements de seguretat i, alhora, requerir algun EPI residual. Tampoc han de confondre’s els EPI amb productes sanitaris: una màscara filtrant destinada a protegir a qui la porta i una màscara quirúrgica destinada principalment a limitar emissions responen a marcs i prestacions diferents.
Com se selecciona i gestiona
El procés parteix de l’avaluació i segueix una seqüència verificable:
- Identificar el risc residual, la seva via d’exposició, nivell, durada i condicions.
- Definir la prestació necessària sense triar encara una marca.
- Comprovar certificació, marcat i informació del fabricant aplicables.
- Valorar ergonomia, talla, ajust, salut, condicions ambientals i compatibilitat entre equips.
- Consultar i permetre una prova d’ús en la tasca real.
- Lliurar gratuïtament, formar i entrenar quan l’ús el requereixi.
- Establir neteja, emmagatzematge, inspecció, manteniment, substitució i retirada.
- Supervisar l’ús efectiu i revisar la selecció.
Un EPI compartit exigeix mesures que evitin problemes higiènics o de salut, i alguns equips han de ser estrictament personals.
Obligacions d’empresa i persones treballadores
L’empresa determina els llocs que necessiten EPI, precisa el risc i la part del cos que ha de protegir-se, tria equips adequats, els proporciona gratuïtament i vela per la seva utilització. També facilita informació comprensible i formació; quan sigui necessari, realitza sessions d’entrenament. Ha de seguir les instruccions del fabricant i garantir manteniment, reparació o substitució.
Les persones treballadores utilitzen i cuiden correctament els equips segons la formació rebuda, els col·loquen en el lloc indicat després d’usar-los i informen de defectes, danys o anomalies que redueixin la seva eficàcia. Aquestes obligacions no traslladen la responsabilitat empresarial ni justifiquen mantenir una mesura inadequada. Si un equip dificulta la tasca, no ajusta o crea un altre risc, la resposta és revisar selecció i organització, no normalitzar l’incompliment.
Exemple pràctic
En una operació de transvasament d’un producte corrosiu, l’empresa comença per reduir la manipulació manual, tancar connexions i disposar contenció i ventilació. L’avaluació identifica un risc residual d’esquitxada durant acoblament i desconnexió. A partir de la fitxa de dades de seguretat i de la tasca real se seleccionen protecció ocular i facial, guants de material compatible, roba i calçat de protecció quan escaigui.
Abans d’implantar, es prova que els equips poden utilitzar-se junts sense deixar buits ni limitar de manera perillosa la visió o destresa. Es defineix on es guarden, com es descontaminen, quan se substitueixen i què fer davant una esquitxada. Després s’observa la tasca i es revisen incidents i deterioracions. El EPI complementa, però no reemplaça, el control tècnic del transvasament.
Marcat i marc normatiu
A Espanya, l’article 17 de la Llei 31/1995 estableix el deure de proporcionar i assegurar l’ús d’EPI quan siguin necessaris. El Reial decret 773/1997 regula la seva utilització en el treball i va ser modificat pel Reial decret 1076/2021. La guia tècnica de l’INSST ofereix criteris no vinculants per a interpretar i aplicar aquestes obligacions.
El Reglament (UE) 2016/425 regula el disseny i la fabricació dels EPI posats en el mercat, els seus requisits essencials de salut i seguretat i els procediments de conformitat. No ha de confondre’s complir les regles de comercialització amb haver seleccionat correctament l’equip per a un lloc: el marcatge CE i la documentació són necessaris, però l’empresa encara ha de comprovar idoneïtat enfront del risc, ajust, compatibilitat, ús i manteniment.
