Risc residual

Què és el risc residual

La prevenció no elimina tots els riscos: alguns perills són inherents a l’activitat (treballar en altura, manipular productes químics, conduir) i només poden reduir-se. La jerarquia de controls de l’article 15 de la Llei 31/1995 ordena evitar-los, avaluar els inevitables, combatre’ls a l’origen, adaptar el treball a la persona, substituir el perillós, planificar la prevenció, anteposar la protecció col·lectiva a la individual i instruir als treballadors. Quan s’ha recorregut aquesta seqüència, el que queda és el risc residual. Conèixer-ho amb precisió és el que permet decidir si és acceptable, quins controls cal mantenir i quina informació necessiten les persones exposades.

La distinció entre risc inicial (o inherent), risc residual i risc acceptable ordena l’avaluació. El risc inicial és el que existiria sense mesures; el residual, el que queda amb les mesures previstes; l’acceptable, el criteri amb el qual es compara. Un bon document d’avaluació mostra els tres: el nivell de risc abans de les mesures, les mesures existents i planificades, i el nivell resultant, amb la conclusió sobre si requereix o no accions addicionals.

En el disseny de màquines, la norma UNE-EN ISO 12100 formalitza el procés: el fabricant redueix el risc mitjançant disseny inherentment segur, protecció i mesures complementàries, i comunica en el manual d’instruccions els riscos residuals que l’usuari ha de controlar amb formació, procediments i equips de protecció. El Reial decret 1215/1997 trasllada aquesta lògica a l’empresari que utilitza l’equip.

Com s’estima i es gestiona

• Estimació. Aplicació del mateix mètode de valoració (matriu, mètode específic) a l’escenari amb les mesures implantades, considerant la seva fiabilitat real i no sols la seva existència sobre el paper.
• Comparació amb l’acceptabilitat. Si el risc residual supera el criteri acceptable, es planifiquen mesures addicionals; si no el supera, es defineixen els controls que han de mantenir-se i la seva verificació.
• Comunicació. La informació a les persones treballadores (article 18 de la Llei 31/1995) ha d’incloure els riscos residuals del lloc i les mesures que els controlen, inclosos els EPI obligatoris.
• Manteniment de controls. El risc residual estimat només és vàlid mentre les mesures funcionen: inspeccions, manteniment, formació vigent, supervisió i vigilància de la salut.
• Reavaluació. Canvis en equips, processos, organització o persones, així com incidents o fallades de les mesures, obliguen a reestimar el risc residual (Reial decret 39/1997, article 6).
• Registre. L’avaluació documenta el risc inicial, les mesures, el residual i la decisió, amb traçabilitat de les revisions.

Risc residual i protecció individual

• Última barrera. Els EPI s’utilitzen per al risc residual que no ha pogut evitar-se ni reduir-se prou amb mesures col·lectives (Reial decret 773/1997), mai com a primera opció.
• Eficàcia real. El risc residual amb EPI depèn de la seva adequació, ajust, ús continuat i manteniment; una estimació optimista sobre el paper pot ocultar un risc real elevat.
• Formació i informació. Les persones han de conèixer quin risc residual cobreix cada EPI i les conseqüències de no utilitzar-ho.
• Verificació. Observacions preventives i controls d’ús per a comprovar que el risc residual es manté en el nivell estimat.

Aplicació organitzativa: com gestionar el risc residual

1. Estructurar l’avaluació de riscos en tres columnes: risc inicial, mesures existents i planificades, i risc residual, amb el mateix mètode de valoració.
2. Estimar el risc residual considerant la fiabilitat real de les mesures (estat, manteniment, ús) i no sols la seva existència.
3. Comparar amb el criteri d’acceptabilitat i planificar mesures addicionals quan el superi, seguint la jerarquia de controls.
4. Incloure el risc residual i els seus controls en la informació i formació de cada lloc i en les instruccions de treball.
5. Definir un programa de verificació dels controls crítics (inspeccions, manteniment, EPI, formació vigent) i registrar el seu compliment.
6. Reavaluar el risc residual davant canvis, incidents o fallades de les mesures, i actualitzar l’avaluació.
7. Revisar en l’auditoria i en la revisió per la direcció que els riscos residuals es mantenen dins de l’acceptable.

Un programari de gestió preventiva permet registrar el risc inicial i el residual de cada perill, vincular cada control a la seva verificació periòdica i alertar quan un control venç o falla, de manera que el risc residual estimat es correspongui amb la realitat.

Límits i errors freqüents

1. Estimar el risc residual amb mesures planificades però no implantades, o amb controls deteriorats.
2. Confondre risc residual amb risc acceptable i ometre la comparació amb un criteri explícit.
3. Reduir el risc residual sobre el paper mitjançant EPI sense comprovar el seu ús i adequació reals.
4. No comunicar el risc residual a les persones exposades ni incloure’l en la formació del lloc.
5. Deixar de verificar els controls que sustenten l’estimació, amb el que el risc real creix sense que l’avaluació el reflecteixi.
6. No reavaluar després d’incidents que evidencien que el risc residual era major de l’estimat.

L’estimació del risc residual correspon a tècnics de prevenció amb l’especialitat adequada; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Llei 31/1995, articles 15, 16 i 18. Principis de l’acció preventiva, avaluació dels riscos que no es puguin evitar e informació als treballadors.
• Reial decret 39/1997, articles 3 a 6. Avaluació de riscos, mesures i revisió.
• Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol. Utilització d’equips de treball: mesures de l’empresari enfront dels riscos residuals dels equips.
• Reial decret 773/1997, de 30 de maig. Utilització d’equips de protecció individual enfront dels riscos que no hagin pogut evitar-se o limitar-se prou per mitjans col·lectius.
• ISO 12100:2010. Seguretat de les màquines: principis generals per al disseny, avaluació i reducció del risc, inclòs el concepte de risc residual.

La norma ISO 45001 incorpora l’avaluació de riscos i la determinació de controls en el seu apartat 6.1 i la jerarquia de controls en el 8.1.2; la norma ISO 31000 defineix el risc residual com el que roman després del tractament del risc.