Risc acceptable

Què és el risc acceptable

Cap activitat té risc zero. L’avaluació de riscos estima per a cada perill una probabilitat i una gravetat, i l’organització ha de decidir, amb criteris explícits, quines combinacions exigeixen actuar, amb quina urgència, i quins poden mantenir-se sota control i vigilància. Aquesta frontera és el risc acceptable o tolerable. El document d’avaluació de riscos de l’INSST utilitza una matriu de probabilitat i conseqüències que classifica el risc en trivial, tolerable, moderat, important i intolerable, i associa a cada nivell una acció: des de no requerir acció específica fins a prohibir el treball fins a reduir el risc.

L’acceptabilitat té tres fonts de criteri. La legal, que fixa mínims indisponibles: valors límit d’exposició, requisits de seguretat d’equips i llocs, prohibicions i distàncies; cap risc que incompleixi la normativa és acceptable. La tècnica, que aporta mètodes, normes i bones pràctiques per a estimar i comparar riscos, com el principi de reducció al nivell més baix raonablement possible. I l’organitzativa i social, que reflecteix la política de l’empresa, la consulta amb els representants i la percepció de les persones exposades, que pot exigir nivells més estrictes que els legals.

El concepte és pròxim al de risc residual (el que roman després d’aplicar les mesures), però no coincideix amb ell: el risc residual és un fet que s’estima; el risc acceptable és un criteri que es decideix i amb el qual es compara el residual. Un risc residual pot ser acceptable o no segons aquest criteri.

Criteris i mètodes

• Compliment legal. Condició prèvia: valors límit (soroll, vibracions, agents químics), disposicions mínimes de llocs i equips, normativa específica; la seva superació fa inacceptable el risc amb independència d’altres criteris.
• Matrius de risc. Combinació de probabilitat i gravetat amb nivells i accions associades, com la matriu de l’INSST o les de les normes de gestió; requereixen criteris documentats i coherents.
• Reducció raonable. Principi de reduir el risc fins on sigui raonablement practicable, sospesant el benefici en seguretat enfront de l’esforç, sense admetre que el cost justifiqui mantenir riscos importants.
• Mètodes quantitatius. En instal·lacions de procés, anàlisi de capes de protecció, arbres de fallades i criteris de risc individual i social que defineixen llindars numèrics, utilitzats en accidents greus.
• Participació. Consulta als delegats de prevenció sobre els criteris i sobre la valoració de riscos concrets, conforme a l’article 33 de la Llei 31/1995.
• Revisió. Els criteris es revisen amb l’evolució del coneixement, de la normativa i de l’experiència de l’organització (incidents, auditories).

Aplicació en la gestió

• Priorització. La comparació del risc avaluat amb el criteri d’acceptabilitat determina la urgència i l’ordre de les mesures en la planificació preventiva.
• Manteniment de controls. Un risc acceptable ho és mentre les mesures que el fan acceptable estiguin operatives: manteniment, formació, supervisió i vigilància de la salut.
• Gestió del canvi. Qualsevol canvi en equips, processos, organització o persones obliga a reavaluar si el risc continua sent acceptable.
• Comunicació. Les persones exposades han de conèixer el risc residual, les mesures que el controlen i el seu paper a mantenir-les.
• Registre. Els criteris utilitzats i les decisions d’acceptació es documenten en l’avaluació de riscos per a garantir la traçabilitat.

Aplicació organitzativa: com definir i aplicar l’acceptabilitat

1. Documentar en el pla de prevenció els criteris d’acceptabilitat: compliment legal com a condició prèvia, matriu o mètode de valoració i accions associades a cada nivell.
2. Consultar els criteris amb els delegats de prevenció i aprovar-los per la direcció.
3. Aplicar els criteris de manera homogènia en l’avaluació de riscos, registrant per a cada risc el seu nivell, les mesures existents i la decisió.
4. Planificar mesures per als riscos no acceptables per ordre de prioritat, amb responsables i terminis, i mesures de manteniment per als acceptables.
5. Verificar periòdicament que els controls que sustenten l’acceptabilitat continuen operatius (inspeccions, manteniment, formació vigent).
6. Reavaluar davant canvis, incidents o nova informació tècnica o normativa.
7. Revisar els criteris en la revisió anual del sistema i en les auditories.

Un programari de gestió preventiva permet parametritzar la matriu de valoració, aplicar els mateixos criteris en totes les avaluacions, prioritzar automàticament la planificació i alertar quan un control associat a un risc acceptable deixa d’estar vigent.

Límits i errors freqüents

1. Considerar acceptable un risc que incompleix valors límit o requisits mínims legals.
2. Acceptar riscos per cost sense haver aplicat la jerarquia de controls ni justificat la decisió.
3. Utilitzar matrius sense criteris documentats o aplicar-les de manera distinta segons l’avaluador.
4. Oblidar que l’acceptabilitat depèn del fet que els controls es mantinguin, i no verificar la seva vigència.
5. No reavaluar després de canvis o incidents que alteren la probabilitat o la gravetat.
6. Decidir l’acceptabilitat sense consultar als representants ni informar les persones exposades.

La decisió sobre l’acceptabilitat correspon a l’organització amb l’assessorament tècnic del servei de prevenció; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Llei 31/1995, articles 15, 16 i 33. Principis de l’acció preventiva, avaluació de riscos i consulta als treballadors.
• Reial decret 39/1997, articles 3 a 6. Avaluació de riscos: criteris, procediment i revisió.
• Directrius bàsiques per a l’avaluació de riscos laborals, INSST (2021). Mètode general de valoració amb nivells de risc i accions associades.
• ISO 45001. Determinació dels riscos que requereixen mesures conforme als criteris de l’organització.
• Reial decret 840/2015, de 21 de setembre. Anàlisi de riscos i criteris d’acceptabilitat en establiments afectats per accidents greus.

La norma ISO 31000 defineix el criteri de risc com els termes de referència enfront dels quals s’avalua la importància del risc; en l’àmbit de la seguretat funcional, les seriïs IEC 61508 i IEC 61511 fixen criteris de risc tolerable per als sistemes de seguretat.