Què són les mesures correctives
Una mesura correctiva modifica una condició tècnica, organitzativa o de gestió que ha permès una desviació. Pot originar-se després d’un mal, incident, inspecció, auditoria, incompliment o comunicació de les persones treballadores. El seu propòsit no és únicament reparar el visible, sinó impedir que la causa torni a produir el mateix resultat o un semblant.
Sol ser necessari combinar una resposta immediata per a controlar el perill amb una actuació de fons. Si persisteix un risc greu i imminent, la prioritat és detenir o limitar l’exposició; la recerca i el pla definitiu no justifiquen mantenir una situació insegura.
Quan la desviació incompleix un requisit identificable, convé registrar-la com no conformitat en SST. La descripció del requisit i de l’evidència ajuda a distingir la correcció immediata de l’acció dirigida a evitar la seva repetició.
Correcció, acció correctiva i prevenció
Els termes descriuen moments distints d’una mateixa resposta:
- Correcció o contenció: elimina la desviació detectada o controla les seves conseqüències immediates, com retirar un equip defectuós.
- Acció correctiva: elimina les causes de la no conformitat o de l’incident per a prevenir la seva repetició, com canviar el disseny que va fer possible la fallada.
- Mesura preventiva i de control: actua sobre un perill o risc abans que produeixi mal i pot sorgir de l’avaluació ordinària.
Una correcció ràpida pot ser indispensable, però rares vegades basta si la causa roman. Una mesura eficaç s’integra en els controls permanents i s’estén on existeixi la mateixa condició.
Quan ha d’obrir-se una acció
No cal esperar a un accident amb baixa. Són senyals d’activació els incidents, fallades de barreres, exposicions excessives, incompliments legals, controls ineficaços, resultats anòmals de vigilància de la salut i troballes d’auditoria. També ho són els successos lleus repetits i les tendències de deterioració.
La Llei 31/1995 obliga a investigar quan es produeix un mal per a la salut o apareixen indicis d’insuficiència preventiva. Tècnicament, investigar incidents permet aprendre abans que hi hagi lesió. El procediment ha de definir registre, prioritat, responsables i supòsits de resposta immediata o recerca especialitzada.
Investigar causes sense buscar culpables
La recerca comença preservant evidències i reconstruint fets: què va ocórrer, on, quan, amb quins equips, condicions i decisions. S’entrevista als qui coneixen la tasca i es comparen el treball prescrit i el real. Mètodes com l’arbre de causes o els cinc perquès ajuden, però no substitueixen dades rigoroses.
Convé distingir causes immediates de causes bàsiques. Una protecció anul·lada pot ser immediata; un disseny incompatible amb la protecció, un manteniment insuficient o una supervisió tolerant poden ser causes organitzatives. Culpar automàticament a qui era present deté l’anàlisi massa aviat. L’acció ha de dirigir-se a factors demostrats sobre els quals l’organització pot actuar.
Triar mesures eficaces i proporcionades
Les alternatives es valoren per la seva capacitat per a controlar la causa, abast, rapidesa i estabilitat. Han d’evitar desplaçar el risc i contemplar a les persones especialment sensibles. El cost pot comparar opcions igualment eficaces, però no justificar protecció insuficient.
La selecció segueix els principis preventius: evitar el risc, combatre’l en origen, substituir el perillós i anteposar la protecció col·lectiva a la individual. Redissenyar un punt d’atrapament sol ser més sòlid que afegir un advertiment. La formació, les instruccions o el EPI poden complementar, però no substituir, un control tècnic o organitzatiu viable de nivell superior. Abans del canvi s’avaluen riscos nous i efectes no desitjats.
Planificar, implantar i deixar traçabilitat
Cada acció necessita descripció, causa a la qual respon, responsable amb autoritat, recursos, prioritat i data límit. Si la solució definitiva es demora, es documenten controls provisionals i la seva durada. L’aprovació ha d’assegurar coordinació entre prevenció, producció, manteniment, compres i contractistes.
El registre vincula la troballa amb evidències, decisions, canvis i comunicacions. Pot incloure avaluació revisada, fotografies, ordres de treball, formació, consulta a representants i proves. L’article 16 de la Llei 31/1995 exigeix responsables, terminis i recursos en la planificació preventiva; el Reglament dels Serveis de Prevenció afegeix prioritats, seguiment i control periòdic.
Com verificar l’eficàcia i tancar
Implantar no equival a tancar. Es comprova que la mesura existeix, s’utilitza com estava previst i controla la causa. La verificació pot incloure inspecció tècnica, prova funcional, observació, entrevistes, mesuraments o una auditoria focalitzada. El termini ha de permetre observar l’acompliment sense prolongar una exposició insegura.
Els criteris es defineixen en planificar: per exemple, resguard impossible d’anul·lar durant l’ús normal o exposició per sota del valor aplicable. Si el problema reapareix, l’acció es reobre i es revisa l’anàlisi causal. També s’actualitzen la avaluació de riscos, els controls, la documentació i, quan correspongui, la formació i les comunicacions.
Exemple pràctic
En un magatzem, un carretó i una persona a peu gairebé col·lideixen en un encreuament sense visibilitat. La correcció immediata consisteix a detenir la circulació per l’encreuament i habilitar un pas provisional segur. La recerca confirma que les prestatgeries oculten la vista, les rutes se solapen i el procediment no fixa prioritats.
Com a mesures correctives, l’empresa separa físicament els itineraris, reubica la prestatgeria, controla la velocitat i revisa tots els encreuaments similars. Assigna responsables i dates, consulta als qui usen les rutes i actualitza l’avaluació. Després verifica distàncies de visió, funcionament de barreres i compliment real mitjançant observacions en diferents torns. Donar una xerrada de prudència sense modificar l’encreuament hauria tractat el comportament, no les causes principals.
Marc normatiu i valor de les guies tècniques
A Espanya, el deure de protecció i seguiment es recull en l’article 14 de la Llei 31/1995. Els articles 15 i 16 regulen principis preventius, revisió després de danys, recerca causal, planificació i control; l’article 23 exigeix documentació. La Inspecció pot requerir l’esmena i, davant risc greu i imminent, ordenar la paralització.
Les NTP de l’INSST aporten criteris tècnics, però són guies de bones pràctiques i no normes obligatòries excepte incorporació normativa. ISO 45001 afegeix un procés sistemàtic per a incidents, no conformitats i accions correctives. El seu ús voluntari no altera les obligacions legals ni la responsabilitat empresarial.
