Protecció respiratòria

Tipus d’equips i criteris de selecció

Els equips filtrants no aporten oxigen. Només poden utilitzar-se quan es garanteix oxigen suficient durant tot el treball, el contaminant és conegut i la seva concentració és compatible amb la capacitat del filtre i el factor de protecció de l’equip. El criteri de selecció de l’INSST desaconsella utilitzar-los amb menys del 19,5 per cent d’oxigen en volum; aconseguir aquest valor no garanteix per si sol que l’atmosfera sigui segura. Davant deficiència d’oxigen, composició desconeguda o una atmosfera immediatament perillosa per a la vida o la salut, han de seleccionar-se equips aïllants adequats a la situació. Els filtres de partícules es classifiquen en P1, P2 i P3 per eficàcia creixent (les mascaretes autofiltrants en FFP1, FFP2 i FFP3), i els filtres de gasos i vapors per tipus: A per a gasos i vapors orgànics amb punt d’ebullició superior a 65 °C; AX per als de punt d’ebullició igual o inferior a 65 °C; B per a inorgànics, excepte monòxid de carboni; E per a diòxid de sofre i altres gasos àcids; K per a amoníac i derivats; SX per a gasos específics; NO-P3 per a òxids de nitrogen i Hg-P3 per a mercuri. Els tipus A, B, E i K tenen classes 1, 2 o 3 segons capacitat. Han de respectar-se les limitacions i instruccions del fabricant. Aquesta classificació no inclou un filtre d’ús general enfront del monòxid de carboni; un equip filtrant d’evacuació no substitueix a l’equip adequat per a fer el treball.

Els equips aïllants són obligatoris quan l’atmosfera és deficient en oxigen, quan el contaminant és desconegut, no té propietats d’avís adequades o la seva concentració supera el que un filtre pot tractar, i en espais confinats o emergències amb el risc d’atmosferes perilloses. Els equips de línia d’aire depenen d’una font externa d’aire respirable de qualitat controlada; els equips autònoms proporcionen autonomia limitada per la capacitat de l’ampolla i exigeixen formació i entrenament específics.

La selecció parteix de l’avaluació de riscos: identificació del contaminant i la seva forma física, concentració estimada o mesura, valor límit aplicable, oxigen present, durada de la tasca, esforç físic, condicions ambientals, compatibilitat amb uns altres EPI i característiques de l’usuari. La protecció seleccionada ha de reduir l’exposició per sota del valor límit amb marge, basant-se en un factor de protecció assignat justificat per a les condicions d’ús. El factor nominal procedeix d’assajos de laboratori i no ha de confondre’s amb la protecció esperable en el lloc; l’INSST aconsella emprar-lo només per a comparar tipus d’equips, i l’ajust facial és determinant en els equips que depenen de l’estanquitat amb la cara; el borrissol facial, les ulleres o una talla inadequada anul·len la protecció. L’apèndix 9 de la Guia tècnica de l’INSST sobre agents químics i les fitxes del portal de protecció respiratòria desenvolupen els criteris de selecció i ajust.

Obligacions de l’empresari i ús correcte

• Última mesura. El Reial decret 773/1997 exigeix que els EPI s’utilitzin quan els riscos no puguin evitar-se o limitar-se prou per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o per mesures, mètodes o procediments d’organització del treball.
• Selecció documentada. Anàlisi i avaluació dels riscos, definició de les característiques que ha de reunir l’equip, comparació amb les prestacions dels equips disponibles i elecció conforme a la normativa de comercialització, amb consulta als treballadors.
• Conformitat. Equips amb marcatge CE conforme al Reglament (UE) 2016/425 com EPI de categoria III, amb declaració de conformitat i fullet informatiu del fabricant, i filtres compatibles amb l’equip.
• Ajust i proves. L’article 5 del Reial decret 773/1997 exigeix adequar l’equip al seu portador. Com a criteri tècnic, l’INSST recomana comprovar el segellament abans de cada ús i realitzar assajos d’ajust en la selecció inicial i davant canvis facials rellevants.
• Formació i informació. Formació teòrica i pràctica sobre riscos, limitacions de l’equip, col·locació, comprovació, ús, manteniment, substitució de filtres i emmagatzematge, amb demostracions pràctiques.
• Manteniment i higiene. Neteja i desinfecció, substitució de filtres segons saturació, temps o instruccions del fabricant, revisió de vàlvules i arnesos, emmagatzematge protegit i control de caducitats; els equips autònoms i de línia d’aire exigeixen manteniment i comprovacions específiques.
• Ús individual. Els equips són d’ús personal tret que les circumstàncies exigeixin el seu ús compartit, i en aquest cas han d’adoptar-se mesures d’higiene i salut.
• Vigilància de la salut i aptitud. Consideració de l’aptitud per a l’ús d’equips que suposen càrrega fisiològica (resistència respiratòria, pes, estrès tèrmic), i seguiment de les persones exposades.

Situacions específiques

• Amiant i cancerígens. Equips amb factor de protecció elevat conforme a la normativa específica, proves d’ajust, temps d’ús limitats i descontaminació.
• Sílice i pols. La selecció depèn del contaminant i de l’exposició residual després de les mesures tècniques. Per a mecanitzar aglomerats de quars, la NTP 890 de l’INSST indica FFP3 o filtres P3, també amb treball humit; ha de comprovar-se que l’equip ofereix protecció suficient per a l’exposició real. No ha d’assumir-se que FFP2 o P2 siguin adequats per a sílice cristal·lina respirable pel mer fet de tractar-se de pols.
• Espais confinats. Mesurament previ d’oxigen i contaminants, ventilació forçada i, quan persisteixi el risc, equips aïllants de línia d’aire o autònoms, amb vigilància exterior i rescat.
• Agents biològics i sanitat. Màscares autofiltrants FFP2 o FFP3 enfront d’aerosols biològics, distintes de les màscares quirúrgiques, que són productes sanitaris i no EPI.
• Soldadura i fums metàl·lics. Equips amb filtres de partícules i, quan existeixin gasos, filtres combinats, o equips motoritzats integrats en la pantalla de soldadura.
• Emergències i incendis. Equips autònoms per a intervenció i equips de fuita de curta durada per a evacuació de zones amb el risc de gasos.

Aplicació organitzativa: com gestionar la protecció respiratòria

1. Identificar en l’avaluació de riscos les tasques i llocs amb exposició per inhalació que no ha pogut controlar-se prou i definir el tipus d’equip necessari per a cadascuna.
2. Seleccionar l’equip amb criteris documentats (contaminant, concentració, oxigen, factor de protecció, durada, compatibilitat, característiques de l’usuari) i consultar als treballadors.
3. Realitzar proves d’ajust per als equips que depenen de l’estanquitat facial i assignar a cada persona el seu model i talla.
4. Formar als usuaris amb demostracions pràctiques i registrar la formació; formar als responsables en la supervisió de l’ús.
5. Establir el programa de manteniment: neteja, substitució de filtres, revisions, emmagatzematge i caducitats, amb registres per equip.
6. Supervisar l’ús real en els llocs i corregir desviacions (ús sense ajust, filtres saturats, equips deteriorats).
7. Revisar la selecció davant canvis en l’exposició, en els productes o en els resultats dels mesuraments i de la vigilància de la salut.

Un programari de gestió preventiva permet associar a cada lloc i tasca l’equip de protecció respiratòria assignat, registrar lliuraments, proves d’ajust i formació, planificar la substitució de filtres i les revisions i mantenir la traçabilitat de cada equip.

Límits i errors freqüents

1. Recórrer a la protecció respiratòria en lloc d’eliminar o reduir l’exposició amb mesures tècniques i organitzatives.
2. Utilitzar equips filtrants en atmosferes amb deficiència d’oxigen, contaminants desconeguts o concentracions superiors a la capacitat del filtre.
3. Triar el tipus o la classe de filtre sense identificar el contaminant, o utilitzar filtres de partícules enfront de gasos i vapors.
4. Ignorar l’ajust facial: borrissol, ulleres, talles inadequades o absència de proves d’ajust.
5. Prolongar l’ús de filtres saturats o caducats i descurar la neteja i l’emmagatzematge.
6. Lliurar l’equip sense formació pràctica ni supervisió de l’ús.

El Reial decret 773/1997 estableix les obligacions de selecció, ús i manteniment; les guies tècniques sobre EPI i agents químics i el portal de protecció respiratòria de l’INSST aporten criteris tècnics. Aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Reial decret 773/1997, de 30 de maig. Utilització pels treballadors d’equips de protecció individual: selecció, ús, manteniment, formació i consulta.
• Reglament (UE) 2016/425 relatiu als equips de protecció individual. Requisits de comercialització i avaluació de la conformitat dels EPI, inclosos els de protecció respiratòria.
• Reial decret 374/2001, de 6 d’abril. Agents químics; jerarquia de mesures i ús d’EPI com a últim recurs.
• Guia tècnica per a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual (INSST, 2022). Criteris d’aplicació del Reial decret 773/1997.
• NTP 787: Equips de protecció respiratòria: identificació dels filtres segons els seus tipus i classes (INSST). Tipus, classes i codi de colors dels filtres.
• Protecció respiratòria (INSST). Portal temàtic amb criteris de selecció i ús, fitxes d’EPI, normes tècniques i documentació.

Les normes UNE-EN 149 (mascaretes autofiltrants), 140 (mitges màscares), 136 (màscares completes), 143 (filtres de partícules), 14387 (filtres de gasos i combinats), 12941 i 12942 (equips motoritzats) i 137 (equips autònoms) defineixen els requisits de cada tipus d’equip; el Reial decret 665/1997 i el Reial decret 396/2006 contenen exigències específiques per a cancerígens i amiant.