Exposició laboral

Què és l’exposició i com es caracteritza

L’exposició és la baula entre el perill i el mal: un agent perillós només produeix un efecte sobre la salut si arriba a la persona amb una intensitat i durant un temps suficients. Per això la higiene industrial i la medicina del treball distingeixen entre el perill (la propietat intrínseca de l’agent), l’exposició (el contacte real) i la dosi (la quantitat que penetra en l’organisme i actua sobre ell). Dues persones exposades al mateix agent poden rebre dosis molt distintes segons la tasca, la ventilació, els equips de protecció, la càrrega de treball o la susceptibilitat individual.

Caracteritzar l’exposició exigeix identificar l’agent i la seva forma de presentació, les vies d’entrada, les tasques i operacions que la generen, la intensitat (concentració ambiental, nivell de soroll, acceleració de vibració, dosi de radiació) i la seva variació en el temps, la durada diària i setmanal, la freqüència i el nombre de persones afectades. A partir d’aquestes dades s’estima l’exposició diària i es compara amb els valors límit ambientals (VLA) o amb els criteris legals o tècnics aplicables, amb mètodes de mostreig i anàlisis normalitzades i amb estratègies de mesurament que garanteixin la representativitat.

La legislació espanyola concreta aquesta obligació general de la Llei 31/1995 en normes específiques: el Reial decret 374/2001 per a agents químics, el Reial decret 665/1997 per a cancerígens i mutàgens, el Reial decret 664/1997 per a agents biològics, el Reial decret 286/2006 per al soroll, el Reial decret 1311/2005 per a vibracions mecàniques, el Reial decret 486/2010 per a radiacions òptiques artificials, el Reial decret 299/2016 per a camps electromagnètics i el Reial decret 1029/2022 per a radiacions ionitzants. Cadascuna defineix com avaluar, quins límits o valors d’acció aplicar, quines mesures adoptar i com organitzar la vigilància de la salut i els registres.

La identificació de les vies d’entrada de contaminants permet incloure contactes que un mesurament d’aire no descriu. Per a organitzar l’avaluació per inhalació poden definir-se grups d’exposició similar, sempre a partir de tasques i condicions reals.

Valors límit i criteris de referència

• Límits d’exposició professional (LEP). L’INSST publica cada any el document Límits d’exposició professional per a agents químics a Espanya, amb els valors límit ambientals d’exposició diària (VLA-ED) i de curta durada (VLA-EC) i els valors límit biològics (VLB), referència tècnica reconeguda pel Reial decret 374/2001.
• Valors límit vinculants. Determinats agents tenen valors límit d’obligat compliment fixats per la normativa (cancerígens i mutàgens del Reial decret 665/1997, amiant, plom, benzè i altres), transposats de les directives europees.
• Soroll. El Reial decret 286/2006 fixa valors límit d’exposició (87 decibels A de nivell diari equivalent i 140 decibels C de pic) i valors d’acció inferior i superior (80 i 85 decibels A) que activen mesures escalonades.
• Vibracions. El Reial decret 1311/2005 estableix valors d’acció i límit per a vibracions transmeses al sistema mà-braç i al cos sencer, referits a vuit hores.
• Radiacions. Límits de dosis per a radiacions ionitzants (Reial decret 1029/2022), valors límit d’exposició per a radiacions òptiques artificials (Reial decret 486/2010) i camps electromagnètics (Reial decret 299/2016).
• Agents biològics. Sense valors límit; el Reial decret 664/1997 classifica els agents en quatre grups de risc i exigeix mesures de contenció proporcionals.
• Factors ergonòmics i psicosocials. Avaluació mitjançant mètodes reconeguts (INSST, normes UNE-EN i ISO, mètodes d’avaluació psicosocial) sense valors límit legals, amb criteris de referència tècnica.
• Principi de minimització. Amb independència dels límits, l’exposició ha de reduir-se al nivell més baix tècnicament possible, especialment per a cancerígens, mutàgens i tòxics per a la reproducció, per als quals no existeix llindar segur.

Control de l’exposició i vigilància de la salut

• Jerarquia de control. Eliminació o substitució de l’agent, mesures tècniques en el focus (tancament, extracció localitzada, aïllament de vibracions), mesures organitzatives (reducció del temps d’exposició, rotació, procediments) i, en últim terme, equips de protecció individual.
• Mesurament i estratègia. Mesuraments representatius per personal competent, amb equips calibrats, mètodes normalitzats i estratègies de mostreig que considerin la variabilitat de l’exposició; periodicitat segons la normativa i el resultat.
• Control biològic. Determinació d’agents o els seus metabòlits en mostres biològiques (plom en sang, metabòlits de dissolvents en orina) com a complement del mesurament ambiental, integrada en la vigilància de la salut.
• Vigilància de la salut específica. Protocols de vigilància sanitària específica per agent, amb la periodicitat i els continguts que fixa cada norma, i conservació dels historials durant els terminis exigits (fins a 40 anys per a cancerígens i biològics del grup 3 i 4).
• Informació i formació. Els treballadors exposats han de conèixer els agents, els resultats de les avaluacions i les mesures, i rebre formació sobre el seu ús.
• Registre. Llistes de treballadors exposats, resultats de mesuraments i historials mèdics conforme a cada norma, amb conservació prolongada i transferència a l’autoritat sanitària en cas de cessament de l’empresa.

Aplicació organitzativa: com gestionar les exposicions laborals

1. Inventariar els agents i condicions presents per lloc i tasca: productes químics i les seves fitxes de dades de seguretat, fonts de soroll i vibracions, agents biològics, radiacions, factors ergonòmics i psicosocials.
2. Identificar a les persones exposades i agrupar per grups d’exposició similar per a dissenyar l’estratègia d’avaluació.
3. Avaluar l’exposició amb els mètodes de cada normativa i comparar-la amb els LEP i els valors límit o d’acció aplicables, documentant la incertesa i les condicions del mesurament.
4. Prioritzar i aplicar mesures seguint la jerarquia de control, amb especial atenció a la substitució de cancerígens i a les mesures en el focus.
5. Establir la periodicitat dels mesuraments i de la vigilància de la salut segons els resultats i les normes, i coordinar el control biològic.
6. Informar i formar als treballadors exposats i consultar als seus representants.
7. Mantenir els registres d’exposició, mesuraments i vigilància de la salut durant els terminis exigits i revisar l’avaluació davant canvis de procés, productes o resultats de la vigilància.

Un programari de gestió preventiva permet associar a cada lloc els agents i les exposicions avaluades, comparar els resultats amb els LEP actualitzats, planificar mesuraments i reconeixements mèdics específics, gestionar les llistes d’exposats i conservar els registres de llarga durada amb traçabilitat.

Límits i errors freqüents

1. Avaluar per estimació qualitativa exposicions que exigeixen mesurament, o mesurar sense estratègia representativa.
2. Considerar que complir el valor límit equival a absència de risc, especialment amb cancerígens i mutàgens.
3. Oblidar la via dèrmica i l’exposició combinada a diversos agents.
4. Utilitzar LEP desactualitzats o ignorar els valors límit vinculants i els valors d’acció.
5. Recórrer als EPI sense esgotar les mesures d’eliminació, substitució i control tècnic.
6. No conservar els registres d’exposició i de vigilància de la salut durant els terminis exigits ni actualitzar l’avaluació després de canvis en el procés.

Els criteris d’avaluació i control de cada agent es detallen en la normativa específica, en les guies tècniques de l’INSST i en el document anual de LEP; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; avaluació de riscos, mesures preventives i vigilància de la salut.
• Reial decret 374/2001, de 6 d’abril. Protecció de la salut i seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb els agents químics durant el treball.
• Reial decret 665/1997, de 12 de maig. Protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball.
• Reial decret 664/1997, de 12 de maig. Protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics durant el treball.
• Reial decret 286/2006, de 10 de març. Protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició al soroll.
• Límits d’exposició professional per a agents químics a Espanya (INSST). Document anual amb els VLA i VLB de referència.

El Reial decret 1311/2005 regula les vibracions mecàniques, el Reial decret 486/2010 les radiacions òptiques artificials, el Reial decret 299/2016 els camps electromagnètics i el Reial decret 1029/2022 les radiacions ionitzants; les guies tècniques de l’INSST desenvolupen els criteris d’avaluació de cada agent.