Vibracions mecàniques

Efectes sobre la salut i valors de referència

L’exposició prolongada a vibracions mà-braç danya progressivament els vasos sanguinis, els nervis perifèrics, els tendons, els músculs i les articulacions de mans i braços. La síndrome de vibració mà-braç es manifesta amb dits blancs per espasmes vasculars desencadenats pel fred, formiguejos, pèrdua de sensibilitat i destresa, dolor i reducció de la força d’agafament, i en fases avançades és irreversible. L’exposició a vibracions de cos sencer, especialment combinada amb postures assegudes prolongades, girs del tronc i sacsejades, es relaciona amb dolor lumbar, degeneració discal i altres trastorns de la columna, a més de fatiga i molèsties digestives i visuals.

El Reial decret 1311/2005 estableix, per a la vibració mà-braç, un valor límit d’exposició diària normalitzat per a vuit hores de 5 metres per segon al quadrat i un valor d’acció de 2,5; per a la vibració de cos sencer, un valor límit de 1,15 metres per segon al quadrat i un valor d’acció de 0,5. L’exposició s’expressa com a acceleració ponderada en freqüència i normalitzada a vuit hores, calculada a partir de l’acceleració de la font i del temps d’exposició. Superar el valor d’acció obliga a implantar un programa de mesures tècniques i organitzatives i a la vigilància de la salut; el valor límit no pot superar-se, i si ocorre han d’adoptar-se mesures immediates.

L’avaluació pot realitzar-se per estimació a partir de les dades d’emissió declarats pels fabricants (obligatoris en el manual de les màquines conforme a la normativa de comercialització) i dels temps d’exposició, o per mesurament amb acceleròmetres conforme a les normes UNE-EN ISO 5349 (mà-braç) i UNE-EN ISO 2631 (cos sencer). Les dades del fabricant solen subestimar l’exposició real per les condicions d’ús, l’estat de l’equip i el manteniment, i la guia tècnica de l’INSST i les bases de dades de vibracions aporten criteris i valors de referència.

La vibració mà-braç i la vibració de cos sencer tenen vies de transmissió, mètodes d’avaluació i valors de referència distints. Ambdues requereixen relacionar la magnitud amb el temps real i les condicions d’ús de l’equip.

Obligacions de l’empresari i mesures preventives

• Avaluació. Determinar l’exposició diària per estimació o mesurament, amb la periodicitat adequada, tenint en compte la magnitud, la durada, els factors agreujants (fred, postures, esforços) i els treballadors especialment sensibles.
• Eliminació i substitució. Mètodes de treball que no requereixin eines vibrants, automatització, substitució d’equips per uns altres de menor vibració i selecció de màquines amb dades d’emissió baixos en la compra.
• Mesures tècniques. Mànecs antivibratoris, suspensions de cabina i seients amb amortiment adequat al vehicle i a l’operador, manteniment d’equips, útils esmolats i equilibrats, i condicionament de superfícies de rodolament.
• Mesures organitzatives. Limitació del temps d’exposició, rotació de tasques, pauses, planificació que redueixi l’ús continuat d’eines vibrants i velocitats adequades dels vehicles.
• Protecció enfront del fred i la humitat. Roba i guants que mantinguin les mans calentes i seques, ja que el fred agreuja els efectes vasculars; els guants antivibratoris tenen eficàcia limitada i no substitueixen a les mesures tècniques.
• Informació i formació. Sobre els riscos, els valors de referència, els resultats de l’avaluació, l’ús correcte dels equips, la detecció de símptomes i les mesures adoptades.
• Vigilància de la salut. Reconeixements específics conforme al protocol de vigilància sanitària de vibracions quan se superi el valor d’acció o existeixi risc, amb detecció precoç de símptomes vasculars, neurològics i musculoesquelètics.
• Registre. Documentació de les avaluacions, mesuraments, mesures i resultats de la vigilància de la salut.

Sectors i equips de major risc

• Construcció i obra civil. Martells trencadors, vibradors de formigó, compactadores, serres i radials, i conducció de maquinària de moviment de terres.
• Indústria i tallers. Moles, polidores, rebladores, claus d’impacte, serres i polidores, amb exposicions intenses i prolongades.
• Agricultura i sector forestal. Motoserres, desbrossadores, recol·lectores i tractors en terrenys irregulars, amb exposició combinada mà-braç i cos sencer.
• Transport i logística. Conducció de carretons, camions, autobusos i maquinària portuària; els seients amb suspensió i les superfícies de rodolament són determinants.
• Mineria i pedreres. Perforadores, dúmpers i pales carregadores, amb vibracions i sacsejades elevades.
• Serveis. Jardineria, neteja viària, manteniment i dentistes o tècnics amb eines d’alta freqüència.

Aplicació organitzativa: com gestionar el risc per vibracions

1. Inventariar les eines, màquines i vehicles que generen vibracions, amb les dades d’emissió del fabricant, l’estat de manteniment i els usuaris.
2. Estimar l’exposició diària de cada treballador a partir de les emissions i els temps d’ús, i mesurar quan l’estimació no sigui fiable o s’aproximi als valors d’acció.
3. Comparar amb els valors d’acció i límit i prioritzar les mesures: substitució d’equips, manteniment, mànecs i seients antivibratoris, reducció de temps i rotació.
4. Incloure criteris de baixa vibració en la compra d’equips i vehicles i en els plecs de contractació.
5. Formar als treballadors en l’ús correcte, la detecció de símptomes i la protecció enfront del fred, i informar-los dels resultats de l’avaluació.
6. Organitzar la vigilància de la salut específica quan se superi el valor d’acció, amb seguiment dels casos detectats.
7. Registrar avaluacions, mesuraments, mesures i resultats sanitaris, i revisar l’avaluació davant canvis d’equips o tasques.

Un programari de gestió preventiva permet mantenir l’inventari d’equips amb els seus valors d’emissió, calcular l’exposició diària per treballador segons els temps d’ús, comparar amb els valors d’acció i límit, planificar el manteniment i els mesuraments i vincular els resultats amb la vigilància de la salut.

Límits i errors freqüents

1. Basar l’avaluació únicament en les dades del fabricant sense considerar l’estat de l’equip, l’ús real ni els temps d’exposició.
2. Confiar en els guants antivibratoris com a mesura principal en lloc de substituir equips i reduir temps.
3. Ignorar les vibracions de cos sencer en conductors de carretons i vehicles, o utilitzar seients inadequats o sense manteniment.
4. No considerar el fred, les postures i els esforços com a factors agreujants.
5. Ometre la vigilància de la salut específica quan se supera el valor d’acció.
6. No actualitzar l’avaluació en canviar eines, útils o tasques.

Els criteris d’avaluació i les mesures es detallen en el Reial decret 1311/2005 i en la guia tècnica de l’INSST; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Reial decret 1311/2005, de 4 de novembre. Protecció de la salut i la seguretat dels treballadors enfront dels riscos derivats de l’exposició a vibracions mecàniques.
• Directiva 2002/44/CE del Parlament Europeu i del Consell. Disposicions mínimes de seguretat i de salut relatives a l’exposició dels treballadors als riscos derivats dels agents físics (vibracions).
• Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol. Utilització d’equips de treball; manteniment i condicions d’ús d’eines i màquines.
• Reial decret 1644/2008, de 10 d’octubre. Comercialització de màquines; obligació de declarar els valors d’emissió de vibracions en el manual d’instruccions.
• Guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos relacionats amb les vibracions mecàniques (INSST). Criteris d’aplicació del Reial decret 1311/2005.

Les normes UNE-EN ISO 5349-1 i 5349-2 regulen el mesurament i avaluació de l’exposició a vibracions mà-braç i la UNE-EN ISO 2631-1 la de cos sencer; el Reial decret 330/2009 va modificar el règim transitori del Reial decret 1311/2005 i l’INSST ofereix una base de dades de vibracions i una calculadora d’exposició.