Què és l’estrès tèrmic per calor
El cos humà manté la seva temperatura interna entorn dels 37 graus mitjançant mecanismes de regulació, principalment la sudoració i l’augment del flux sanguini cap a la pell. Quan la calor generada per l’activitat i el rebut de l’ambient superen el que aquests mecanismes poden dissipar, la temperatura interna puja. La deshidratació, la falta d’aclimatació, la roba impermeable o de protecció, determinades malalties i medicaments i l’edat augmenten la vulnerabilitat.
Els efectes es graduen: erupcions i enrampades per calor, síncope per calor, esgotament per calor (feblesa, nàusees, cefalea, sudoració profusa) i cop de calor, caracteritzat per temperatura corporal molt elevada, alteració de la consciència i fallada de la termoregulació, que requereix atenció mèdica immediata. La calor també augmenta el risc d’accidents per pèrdua d’atenció i de concentració.
No ha de confondre’s l’estrès tèrmic amb el disconfort tèrmic que regula l’annex III del Reial decret 486/1997 per a locals tancats (temperatures entre 17 i 27 graus en treballs sedentaris). L’estrès tèrmic és un risc higiènic que requereix avaluació específica, especialment en treballs a l’aire lliure, en indústries amb fonts de calor (foses, forns, vidre, cuines, bugaderies) i en tasques amb esforç físic o roba de protecció.
L’avaluació pot secundar-se en el índex WBGT i, quan resulti pertinent, en la sobrecàrrega tèrmica estimada PHS. El pla ha d’incorporar aclimatació a la calor i una resposta preparada davant el cop de calor laboral.
Avaluació del risc
- Índex WBGT. Temperatura de globus i bulb humit, calculada a partir de la temperatura humida natural, la temperatura de globus i la temperatura de l’aire; es compara amb valors de referència que depenen del consum metabòlic de la tasca i del grau d’aclimatació, conforme a la norma UNE-EN ISO 7243. Les NTP 922 i 923 i la NTP 1189 de l’INSST descriuen el mètode.
- Consum metabòlic. Estimació de la càrrega física de la tasca segons la norma UNE-EN ISO 8996; a major consum, menor valor de referència del WBGT.
- Roba. Correccions de l’índex segons l’aïllament i la permeabilitat de la roba i dels equips de protecció.
- Mètodes de major detall. Quan el WBGT indica risc, la sobrecàrrega tèrmica estimada (índex PHS, norma UNE-EN ISO 7933) permet calcular temps màxims d’exposició i pèrdues d’aigua.
- Factors individuals. Aclimatació, hidratació, estat de salut, medicació, edat i embaràs, considerats en la vigilància de la salut.
- Condicions exteriors. Avisos meteorològics de l’Agència Estatal de Meteorologia, que des de 2023 tenen efectes jurídics en l’organització del treball a l’aire lliure.
Marc normatiu i mesures de 2023
- Reial decret 486/1997, annex III. Condicions ambientals dels llocs de treball tancats i obligació que els treballs a l’aire lliure es protegeixin enfront de les inclemències del temps.
- Reial decret llei 4/2023, de 11 de maig. Afegeix a l’article 4 del Reial decret 486/1997 l’obligació d’adoptar mesures adequades davant fenòmens meteorològics adversos, incloses temperatures extremes, derivades de l’avaluació de riscos, i prohibeix determinats treballs durant les hores en què concorri un avís de risc o risc extrem emès per l’Agència Estatal de Meteorologia o l’òrgan autonòmic competent, quan no pugui garantir-se la protecció.
- Llei 31/1995, articles 15, 16 i 25. Principis de l’acció preventiva, avaluació de riscos i protecció de treballadors especialment sensibles.
- Reial decret 1627/1997 i Reial decret 1561/1995. Obres de construcció i jornades especials, amb regles sobre organització del treball en condicions climàtiques adverses.
Aplicació organitzativa: com gestionar la calor
- Identificar els llocs amb exposició a la calor (exteriors, fonts radiants, esforç físic, roba de protecció) i avaluar el risc amb l’índex WBGT o mètodes equivalents.
- Establir un protocol estacional per a episodis de calor amb llindars d’actuació lligats als avisos meteorològics i als mesuraments interns.
- Adaptar l’organització: horaris que evitin les hores centrals, rotació de tasques, pauses en zones fresques o ombrejades, ritme de treball i reducció de l’esforç.
- Actuar sobre l’ambient: ombra, ventilació, apantallament de fonts radiants, refrigeració de cabines i locals.
- Garantir aigua fresca accessible, roba lleugera i transpirable quan sigui compatible amb la protecció, i aclimatació progressiva de persones noves o que es reincorporen.
- Formar en símptomes, primers auxilis davant el cop de calor i vigilància mútua, i integrar en la vigilància de la salut a les persones especialment sensibles.
- Registrar mesuraments, decisions adoptades davant avisos i episodis de sobrecàrrega tèrmica, i revisar el protocol cada temporada.
Un programari de gestió preventiva permet registrar mesuraments, activar protocols davant avisos, documentar les mesures adoptades per centre i torn i mantenir la traçabilitat de la formació i dels incidents.
Límits i errors freqüents
- Avaluar la calor sola amb la temperatura de l’aire, sense considerar humitat, radiació, activitat i roba.
- Confondre els valors de confort de l’annex III del Reial decret 486/1997 amb criteris d’estrès tèrmic.
- Continuar treballs a l’aire lliure durant avisos de risc extrem sense mesures que garanteixin la protecció.
- Fiar la prevenció a la hidratació individual sense actuar sobre l’organització i l’ambient.
- Oblidar l’aclimatació de noves incorporacions, personal temporal i els qui tornen de vacances.
- No formar en el reconeixement del cop de calor i en l’actuació immediata.
Els valors de referència de l’índex WBGT i els procediments de mesurament han de consultar-se en les Notes Tècniques de Prevenció de l’INSST i en les normes tècniques vigents.
Exemple pràctic
Situació: una empresa de jardineria i manteniment de zones verdes amb 90 persones prepara la temporada d’estiu.
- Avaluació. Mesuraments WBGT en tasques de desbrossament amb motor i roba de protecció, que mostren risc en les hores centrals de juliol i agost.
- Protocol. Jornada intensiva de demà, reassignació de tasques de major esforç a primera hora, pauses cada hora en ombra, aigua fresca en tots els vehicles i suspensió de desbrossaments amb avís vermell o taronja quan no pugui garantir-se la protecció.
- Persones. Aclimatació d’una setmana per a noves incorporacions, atenció a treballadors amb condicions de salut comunicades al servei de prevenció i formació en símptomes i primers auxilis.
- Seguiment. Registre diari d’avisos i decisions, indicadors d’incidents per calor i revisió del protocol al final de la temporada.
Marc normatiu a Espanya
- Reial decret 486/1997, article 4.4 i annex III. Condicions ambientals i mesures davant fenòmens meteorològics adversos, incloses temperatures extremes.
- Reial decret llei 4/2023, de 11 de maig. Prevenció de riscos laborals en episodis d’elevades temperatures; modificació del Reial decret 486/1997.
- NTP 922 de l’INSST. Estrès tèrmic i sobrecàrrega tèrmica: avaluació dels riscos (I).
- NTP 1189 de l’INSST. Avaluació del risc d’estrès tèrmic: índex WBGT.
- Llei 31/1995, articles 15, 16 i 25. Principis preventius, avaluació de riscos i treballadors especialment sensibles.
Les normes tècniques UNE-EN ISO 7243 (índex WBGT), UNE-EN ISO 7933 (sobrecàrrega tèrmica estimada) i UNE-EN ISO 8996 (consum metabòlic) són les referències metodològiques. A Colòmbia, l’avaluació de l’estrès tèrmic s’integra en el SG-SST i utilitza els mateixos índexs internacionals.
