Treballadors especialment sensibles

Què són els treballadors especialment sensibles

L’avaluació de riscos es realitza pensant en una població treballadora estàndard, però determinades persones presenten una susceptibilitat major a un risc concret per raons personals: una malaltia crònica, una discapacitat, una al·lèrgia, una limitació funcional temporal, un tractament farmacològic, l’edat o, en el cas de l’embaràs i la lactància, un estat biològic regulat de manera específica en l’article 26. La Llei 31/1995 exigeix que aquestes característiques es tinguin en compte en l’avaluació i que s’adoptin mesures adaptades, en desenvolupament del principi d’adaptació del treball a la persona de l’article 15.1.d.

La sensibilitat especial és relativa a un risc determinat: una persona pot ser especialment sensible al soroll i no a altres agents, o a un esforç físic i no al treball amb pantalles. Per això el concepte no equival a una categoria de persones ni a un diagnòstic, sinó a la relació entre una condició individual i una exposició concreta, que ha d’analitzar-se posat per lloc. El Reial decret 39/1997 (article 4.1.b) obliga a considerar en l’avaluació la possibilitat que la persona que ocupi o vagi a ocupar el lloc sigui especialment sensible a alguna de les seves condicions.

L’article 25 es completa amb la protecció de la maternitat (article 26), dels menors (article 27) i de les persones amb relacions de treball temporals o de durada determinada (article 28), que formen amb ell el bloc de col·lectius amb protecció reforçada de la llei.

Obligacions i actuació

• Coneixement de la condició. L’empresa només pot actuar sobre el que coneix: la informació arriba per la vigilància de la salut (en termes d’aptitud i necessitat d’adaptació), per la comunicació voluntària de la persona o pel reconeixement oficial de discapacitat. Les dades de salut són confidencials i només el personal sanitari accedeix a ells.
• Avaluació de riscos. Analitzar la compatibilitat entre les condicions del lloc i la condició de la persona, amb l’assessorament del servei de prevenció, i documentar les conclusions.
• Mesures preventives i de protecció. Adaptació del lloc (equips, temps, tasques, organització), mesures tècniques addicionals, canvi de lloc quan l’adaptació no és possible, i formació i informació específiques.
• Prohibició d’ocupació en llocs incompatibles. No destinar a la persona a llocs en els quals la seva condició pugui suposar un perill per a ella o per a uns altres, amb especial atenció als estats o situacions transitòries que no responguin a les exigències psicofísiques del lloc.
• Vigilància de la salut. Reconeixements específics amb protocols adaptats i, si és el cas, obligatoris quan l’estat de salut pugui constituir un perill (article 22.1).
• Igualtat i no discriminació. Les mesures han de ser ajustos raonables conforme a la legislació de discapacitat i no poden convertir-se en un motiu d’exclusió o tracte desfavorable.

Situacions habituals

• Discapacitat reconeguda. Ajustos raonables del lloc i dels accessos, conforme al reial decret legislatiu 1/2013, i avaluació de compatibilitat per risc.
• Malalties cròniques. Diabetis, epilèpsia, cardiopaties, asma, entre altres, amb anàlisi de compatibilitat amb treballs en altura, en solitari, amb torns o amb exposició a agents concrets.
• Sensibilitzacions i al·lèrgies. Agents químics i biològics, làtex, farines, amb substitució o canvi de lloc.
• Tractaments i situacions temporals. Medicació que afecta l’atenció, recuperació després d’una lesió o intervenció, amb adaptacions limitades en el temps.
• Edat. Persones treballadores de major edat amb canvis funcionals que aconsellen adaptar càrregues, ritmes, il·luminació o torns.
• Salut mental. Situacions que requereixen adaptació de l’organització del treball, del suport i de la càrrega, amb confidencialitat.

Aplicació organitzativa: com gestionar la sensibilitat especial

1. Definir un procediment de gestió de la sensibilitat especial que integri al servei de prevenció, a recursos humans i als comandaments, amb canals de comunicació voluntària i confidencial.
2. Incloure en l’avaluació de cada lloc les exigències psicofísiques i els riscos que poden ser crítics per a determinades condicions individuals.
3. Traslladar les conclusions de la vigilància de la salut (aptitud amb restriccions o necessitat d’adaptació) a mesures concretes amb responsable i termini.
4. Aplicar ajustos raonables en equips, temps, tasques i organització, i documentar l’adaptació o el canvi de lloc.
5. Formar a comandaments en la gestió d’adaptacions i en la no discriminació, i a la plantilla en el procediment de comunicació.
6. Revisar periòdicament les adaptacions, especialment les temporals, i davant canvis del lloc o de la condició.
7. Registrar les actuacions amb accés restringit i separació entre dades de salut i dades d’aptitud.

Un programari de gestió preventiva permet gestionar les restriccions d’aptitud i les adaptacions per lloc amb confidencialitat, planificar les seves revisions i mantenir la traçabilitat de les mesures.

Límits i errors freqüents

1. Considerar la sensibilitat especial com una etiqueta permanent en lloc d’una relació entre condició i risc concret.
2. Excloure o discriminar la persona en lloc d’adaptar el lloc amb ajustos raonables.
3. Pretendre conèixer dades de salut que només el personal sanitari pot manejar, o comunicar diagnòstics en lloc d’aptitud.
4. No traslladar les restriccions d’aptitud a mesures reals en el lloc.
5. Oblidar les situacions temporals (tractaments, recuperacions) que requereixen adaptacions limitades en el temps.
6. Confondre la protecció de l’article 25 amb la de la maternitat de l’article 26, que té regles pròpies.

La valoració de la compatibilitat correspon al personal sanitari del servei de prevenció; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu a Espanya

• Llei 31/1995, articles 15.1.d, 22 i 25. Adaptació del treball a la persona, vigilància de la salut i protecció de treballadors especialment sensibles.
• Reial decret 39/1997, article 4.1.b. Consideració en l’avaluació de la possibilitat que la persona sigui especialment sensible.
• reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre. Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social: ajustos raonables i no discriminació.
• Directiva 89/391/CEE, article 15. Els grups exposats a riscos especialment sensibles hauran de ser protegits contra els perills que els afectin de manera específica.

La Llei 15/2022, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, reforça la prohibició de discriminació per malaltia o condició de salut; a Colòmbia, l’estabilitat laboral reforçada per raons de salut és un criteri consolidat en la jurisprudència constitucional.