Components i factors de la càrrega física
- Càrrega estàtica. Postures mantingudes (dempeus sense desplaçament, assegut sense suport, braços elevats, tronc flexionat o girat) que comprimeixen els vasos sanguinis i fatiguen el múscul amb rapidesa.
- Càrrega dinàmica. Desplaçaments, manipulació manual de càrregues, empentes i arrossegaments, moviments repetitius i aplicació de forces, amb consum energètic i fatiga general.
- Factors de la tasca. Pes i característiques de les càrregues, freqüència i durada dels esforços, distàncies, altures, agarris i eines.
- Factors de l’entorn. Espai disponible, sòls, il·luminació, temperatura i humitat, que modifiquen l’esforç i la fatiga.
- Factors organitzatius. Ritme, pauses, rotació, torns, durada de la jornada i pressió de temps.
- Factors individuals. Capacitat física, edat, sexe, entrenament, estat de salut i situacions com l’embaràs, que exigeixen adaptar la càrrega a la persona.
La rotació de llocs pot modificar la distribució de la càrrega si alterna tasques amb exigències realment diferents. Canviar d’estació sense canviar els esforços, les postures o el ritme pot mantenir la mateixa exposició.
Efectes i avaluació
La càrrega física excessiva produeix fatiga muscular local i fatiga general, amb disminució del rendiment, de la precisió i de l’atenció, augment dels errors i dels accidents, i molèsties que poden derivar en trastorns musculoesquelètics de l’esquena, el coll, les espatlles i les extremitats superiors i inferiors, a més de sobrecàrrega cardiovascular en esforços intensos i prolongats. L’avaluació combina diversos enfocaments segons la NTP 177: l’estimació del consum energètic de la tasca a partir de taules i de la classificació de l’activitat, el mesurament de la freqüència cardíaca com a indicador fisiològic de la càrrega dinàmica i de les condicions ambientals, i l’anàlisi de les postures i dels esforços amb mètodes observacionals.
Per a les tasques específiques s’utilitzen mètodes reconeguts: la guia tècnica de l’INSST del Reial decret 487/1997 per a la manipulació manual de càrregues, els mètodes REBA (NTP 601) i OWAS (NTP 452) per a les postures, els mètodes OCRA (NTP 629) i similars per a els moviments repetitius, i les taules i normes per a empentes i arrossegaments. L’avaluació ha de considerar la jornada completa, les tasques crítiques i les persones especialment sensibles, i els seus resultats s’integren en l’avaluació de riscos i en la planificació preventiva.
Mesures preventives
- Disseny del lloc. Altures i abastos adequats, suports, seients i superfícies regulables, eines ergonòmiques i espai suficient per a adoptar postures neutres.
- Mecanització i ajudes. Carros, taules elevadores, transpalets, manipuladors i exoesquelets per a eliminar o reduir la manipulació manual i els esforços.
- Organització del treball. Pauses de recuperació adequades a la intensitat, rotació entre tasques de distinta càrrega, ritme ajustat i repartiment de la càrrega al llarg de la jornada.
- Reducció de la càrrega estàtica. Alternança de postures, suports per a braços i peus i disseny que eviti postures mantingudes i forçades.
- Formació. Tècniques de manipulació, ús de les ajudes, reconeixement de la fatiga i comunicació de molèsties.
- Vigilància de la salut i adaptació. Protocols específics de vigilància i adaptació de la càrrega a les capacitats de cada persona.
Aplicació organitzativa: com gestionar la càrrega física
- Identificar els llocs i tasques amb càrrega física rellevant (manipulació de càrregues, postures mantingudes o forçades, moviments repetitius, esforços, desplaçaments) i les persones exposades, incloses les especialment sensibles.
- Avaluar la càrrega amb els mètodes adequats a cada tasca (guia tècnica de manipulació manual de càrregues, REBA, OWAS, OCRA, estimació del consum energètic) considerant la jornada completa i les condicions de l’entorn.
- Prioritzar les mesures de disseny i mecanització que eliminen o redueixen els esforços i les postures forçades, i ajustar l’entorn de treball.
- Organitzar el treball amb pauses de recuperació, rotació, ritme ajustat i repartiment de la càrrega, amb la participació de les persones afectades.
- Formar a la plantilla en tècniques de manipulació, ús d’ajudes i reconeixement de la fatiga, i establir un canal de comunicació de molèsties.
- Integrar la vigilància de la salut específica i adaptar la càrrega a les capacitats de cada persona.
- Revisar l’avaluació davant canvis de tasques, equips o ritmes i amb els resultats de la vigilància de la salut i dels registres de molèsties i accidents.
Un programari de gestió preventiva permet vincular els llocs i les tasques amb les avaluacions ergonòmiques i els seus mètodes, planificar i seguir les mesures de disseny, mecanització i organització, registrar la formació i les comunicacions de molèsties, integrar la vigilància de la salut i analitzar l’evolució dels trastorns musculoesquelètics per lloc.
Límits i errors freqüents
- Avaluar només la manipulació de càrregues i oblidar la càrrega estàtica de les postures mantingudes i els moviments repetitius.
- Confiar en la formació en tècniques d’aixecament com a mesura principal en lloc d’eliminar o reduir la càrrega.
- No considerar la jornada completa ni l’acumulació de tasques de distinta càrrega.
- Ignorar les condicions ambientals i organitzatives que agreugen la fatiga.
- No adaptar la càrrega a les persones especialment sensibles, a les treballadores embarassades o a les persones de major edat.
- No revisar l’avaluació després de canvis de ritme, equips o distribució de tasques.
L’avaluació concreta depèn de cada tasca i persona; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.
Exemple pràctic
Situació: un magatzem de distribució d’alimentació amb preparació manual de comandes registra un augment de molèsties lumbars i d’espatlla entre el personal de picking.
- Avaluació. El servei de prevenció analitza la jornada completa, avalua la manipulació de càrregues amb la guia tècnica de l’INSST i les postures amb el mètode REBA, i estima el consum energètic de la tasca, detectant càrregues pesades en altures baixes, girs de tronc freqüents i absència de pauses.
- Mesures. Es reubiquen les referències més pesades a altures intermèdies, s’incorporen carros amb plataforma regulable i ajudes d’elevació en els punts crítics, i es redissenya la distribució per a reduir els girs i els desplaçaments.
- Organització. S’estableixen pauses de recuperació, rotació entre zones de distinta càrrega i un ritme ajustat als resultats de l’avaluació, amb formació pràctica i un canal de comunicació de molèsties.
- Seguiment. La vigilància de la salut i el registre de molèsties mostren una reducció dels casos en els mesos següents, i l’avaluació es revisa després de la incorporació de noves referències.
Marc normatiu i de referència
- Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; adaptació del treball a la persona i avaluació de riscos.
- Reial decret 487/1997, de 14 d’abril. Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues.
- Reial decret 486/1997, de 14 d’abril. Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.
- NTP 177. La càrrega física de treball: definició i avaluació. Definició i mètodes d’avaluació de la càrrega física.
- NTP 601. Avaluació de les condicions de treball: càrrega postural. Mètode REBA. Mètode d’avaluació de la càrrega postural.
- NTP 452. Avaluació de les condicions de treball: càrrega postural. Mètode OWAS d’avaluació de postures.
- INSST. Trastorns musculoesquelètics. Portal temàtic sobre riscos ergonòmics.
Les normes UNE-EN ISO 11228 (manipulació manual) i UNE-EN 1005 (seguretat de les màquines, prestacions físiques humanes) aporten criteris tècnics complementaris per a l’avaluació de la càrrega física.
