Mètodes d’avaluació ergonòmica

Què són els mètodes d’avaluació ergonòmica

L’avaluació de riscos exigida per la Llei 31/1995 i el Reial decret 39/1997 ha d’utilitzar procediments que proporcionin confiança sobre el seu resultat i, en cas de dubte, mètodes reconeguts. En ergonomia física, els mètodes d’avaluació tradueixen l’observació del treball real (postures, freqüències, durades, pesos, forces, condicions d’agafament i organització) en una puntuació o nivell de risc que orienta la prioritat i el tipus d’intervenció. Cada mètode està dissenyat per a un factor de risc concret i una part del cos determinada, per la qual cosa no són intercanviables.

El procés general comença amb una identificació inicial que assenyala els llocs i tasques amb possible risc, continua amb una avaluació amb el mètode adequat per al factor dominant i acaba amb la proposta de mesures de redisseny del lloc, de l’organització o de les ajudes mecàniques, seguida d’una reavaluació. L’INSST publica Notes Tècniques de Prevenció que descriuen els mètodes més estesos i una guia tècnica específica per a la manipulació manual de càrregues.

Els mètodes observacionals tenen limitacions: depenen de la qualitat de l’observació, simplifiquen la variabilitat de les tasques i no substitueixen el judici tècnic. Per això han d’aplicar-se amb formació, complementar-se amb mesuraments quan sigui necessari i contrastar-se amb la informació de les persones que fan el treball.

La selecció depèn de l’escenari: el mètode ROSA aborda factors posturals en oficines i el mètode MAPO estudia condicions de mobilització de pacients en unitats assistencials. Els seus resultats i àmbits no són intercanviables.

El Strain Index i els seus desenvolupaments permeten estudiar exposició de l’extremitat superior distal. Les taules de Snook i Ciriello aporten referències per a manipulació de càrregues. En tots dos casos han de comprovar-se versió, variables i condicions d’aplicació.

Mètodes segons el factor de risc

• Càrrega postural: RULA i REBA. RULA (Rapid Upper Limb Assessment) valora les extremitats superiors, coll i tronc en tasques assegudes o dempeus amb poc desplaçament; REBA (Rapid Entire Body Assessment) amplia la valoració a tot el cos, incloses les cames, i és adequat per a tasques dinàmiques amb càrregues. Tots dos generen una puntuació amb nivells d’actuació. Descrits en les NTP 452 i 601 de l’INSST.
• Postures en tasques variables: OWAS. Mètode de mostreig de postures que classifica combinacions d’esquena, braços, cames i càrrega al llarg de la jornada, útil en treballs amb gran varietat postural com a construcció, agricultura o manteniment.
• Manipulació manual de càrregues: guia tècnica de l’INSST i equació NIOSH. La guia tècnica del Reial decret 487/1997 proposa un mètode d’avaluació amb pes acceptable calculat a partir de factors de correcció; la equació NIOSH calcula el límit de pes recomanat i l’índex d’aixecament; les normes UNE-EN 1005-2 i ISO 11228-1 aborden l’aixecament, i la ISO 11228-2 l’empenta i arrossegament.
• Moviments repetitius: OCRA i UNE-EN 1005-5. El índex OCRA i la seva llista de comprovació (check-list OCRA) valoren la repetitivitat, la força, les postures de les extremitats superiors, els temps de recuperació i factors addicionals; la norma UNE-EN 1005-5 i ISO 11228-3 ho incorporen com a mètode de referència. La NTP 629 descriu la seva aplicació.
• Aplicació de forces. La norma UNE-EN 1005-3 fixa límits de força recomanats per a l’ús de màquines; el mètode Strain Index valora l’esforç en mà i canell.
• Mètodes globals i llistes de comprovació. El mètode de l’INSST per a l’avaluació ergonòmica de llocs, les llistes d’identificació inicial i eines com l’Ergo/IBV integren diversos factors en una mateixa aplicació.

Com triar i aplicar el mètode

• Identificar el factor dominant. Postura, repetició, càrrega, força o combinació, mitjançant observació i consulta a les persones treballadores.
• Comprovar l’àmbit de validesa. Cada mètode defineix el tipus de tasca, la població i les condicions per a les quals va ser dissenyat.
• Registrar la tasca real. Observació directa o gravació de cicles representatius, amb temps, freqüències, pesos i forces mesurats.
• Interpretar amb criteri. Les puntuacions orienten la prioritat; la proposta de mesures requereix anàlisis de les causes en el disseny del lloc i en l’organització.
• Reavaluar després de les mesures. Aplicar de nou el mètode per a verificar la reducció del risc i documentar el resultat.

Aplicació organitzativa: com integrar l’avaluació ergonòmica

1. Realitzar una identificació inicial de llocs amb risc ergonòmic a partir de llistes de comprovació, dades de danys (trastorns musculoesquelètics, absentisme) i consulta a la plantilla.
2. Seleccionar per a cada lloc el mètode adequat al factor de risc dominant i documentar la justificació.
3. Observar i registrar les tasques reals, amb mesuraments de pesos, forces, freqüències i temps, i amb participació de les persones que les realitzen.
4. Aplicar el mètode, obtenir el nivell de risc i prioritzar les intervencions.
5. Dissenyar mesures sobre el lloc (altures, abastos, eines, ajudes mecàniques), l’organització (rotació, pauses, ritmes) i la formació.
6. Reavaluar després de la intervenció i registrar la comparació abans i després.
7. Integrar els resultats en l’avaluació de riscos, la planificació preventiva i la vigilància de la salut.

Un programari de gestió preventiva permet vincular els resultats de les avaluacions ergonòmiques amb els llocs, planificar les mesures i fer seguiment de la seva eficàcia juntament amb els indicadors de danys musculoesquelètics.

Límits i errors freqüents

1. Aplicar un mètode fora del seu àmbit de validesa, per exemple RULA en tasques amb desplaçaments i càrregues o l’equació NIOSH en aixecaments amb una sola mà.
2. Avaluar una postura o cicle no representatiu del treball real.
3. Utilitzar la puntuació com a conclusió final sense analitzar les causes ni proposar mesures de redisseny.
4. Confiar l’avaluació a personal sense formació en el mètode ni en l’especialitat d’ergonomia.
5. Oblidar la reavaluació després de les mesures per a comprovar la seva eficàcia.
6. Fixar pesos o forces límit universals sense considerar els factors de correcció i la població exposada.

Els mètodes i normes tècniques s’actualitzen; han de consultar-se les versions vigents de les NTP de l’INSST i de les normes UNE-EN i ISO aplicables.

Marc normatiu i tècnic a Espanya

• Reial decret 39/1997, article 5. Procediment d’avaluació: mètodes o criteris reconeguts quan la normativa no els fixi.
• Reial decret 487/1997, de 14 d’abril. Manipulació manual de càrregues, amb la guia tècnica de l’INSST com a mètode de referència.
• Guia tècnica de l’INSST sobre manipulació manual de càrregues. Mètode d’avaluació de l’aixecament, transport, empenta i arrossegament.
• NTP 452 de l’INSST. Avaluació de les condicions de treball: càrrega postural (mètode RULA).
• NTP 601 de l’INSST. Avaluació de les condicions de treball: càrrega postural. Mètode REBA.

Les normes UNE-EN 1005 (seguretat de les màquines, capacitat física humana) i ISO 11228 (manipulació manual) són referències internacionals; la Directiva 90/269/CEE regula la manipulació manual de càrregues a la Unió Europea.