Què és el mètode OWAS
OWAS va néixer en la indústria siderúrgica finlandesa i es va estendre després a altres sectors industrials i a la construcció. El seu plantejament és distint del dels mètodes que analitzen una postura concreta: OWAS observa el treball a intervals regulars i construeix una imatge estadística de les postures adoptades durant la jornada.
En la seva versió inicial es basava en l’observació de tronc, extremitats superiors i extremitats inferiors. En 1991 es va publicar una versió informatitzada que incorpora l’esforç realitzat o la càrrega manipulada, i des de llavors s’ha integrat en nombroses aplicacions d’anàlisi ergonòmica.
L’Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo ho descriu en la Nota Tècnica de Prevenció 452 i en el seu document divulgatiu sobre avaluació del risc per postures de treball.
Què avalua i què no avalua
- Avalua. La posició de l’esquena, dels braços i de les cames, juntament amb la càrrega o força emprada, en cada instant mostrejat.
- Avalua la distribució temporal. En repetir l’observació, estima la proporció de temps que l’esquena o les extremitats romanen en cada postura.
- No avalua la posició del cap ni el detall del canell, per la qual cosa no és adequat quan el risc es concentra en aquests segments.
- No mesura angles: treballa amb categories àmplies de postura i amb estimacions igualment àmplies de la força.
- No substitueix als mètodes específics de manipulació manual de càrregues ni als de moviments repetitius.
Àmbit d’aplicació
OWAS és especialment adequat en treballs variables i de cicle llarg, on una única observació no representa la tasca: producció industrial, manteniment, construcció, agricultura i logística. La seva fortalesa és identificar amb rapidesa les postures forçades més freqüents i les més penoses, i alertar sobre les situacions més desfavorables.
El mètode ha estat validat principalment per al risc lumbar derivat de les postures de treball. No ha d’emprar-se quan les postures forçades afecten segments que el mètode no considera, com el cap, ni quan l’objectiu és una anàlisi fina de l’extremitat superior.
Informació necessària per a aplicar-ho
- Anàlisi prèvia del treball: fases, tasques, operacions i durada de cadascuna.
- Decisió sobre el nombre d’observacions i l’interval entre elles, en funció del repetitiva que sigui la tasca.
- Posició d’esquena, braços i cames en cada observació.
- Càrrega o força manipulada en aquest instant.
- Identificació de la fase de treball a la qual correspon cada observació.
El registre es realitza mirant al treball per a captar postura, força i fase, i desviant després la mirada per a anotar. Un mostreig insuficient o concentrat en una sola fase invalida la representativitat del resultat.
Com s’aplica
Cada postura observada s’identifica amb un codi de sis dígits: un per a l’esquena, un per als braços, un per a les extremitats inferiors, un per a la càrrega o força i dues per a la fase del cicle de treball en la qual s’ha realitzat l’observació.
Amb la combinació d’esquena, braços, cames i càrrega s’obté, en una taula del mètode, la categoria d’acció corresponent a aquesta postura. Una segona taula permet valorar l’acceptabilitat de cada postura en funció del temps estimat de manteniment al llarg de la jornada, la qual cosa resulta especialment útil quan l’activitat és freqüent encara que la càrrega sigui lleugera.
Els codis i les taules de decisió figuren en la Nota Tècnica de Prevenció 452 i en el document divulgatiu de l’INSST citats en les referències.
Com s’interpreta el resultat
- Categoria d’acció 1. No es requereixen mesures correctores.
- Categoria d’acció 2. Es requereixen mesures correctores en un futur pròxim.
- Categoria d’acció 3. Es requereixen mesures correctores tan aviat com sigui possible.
- Categoria d’acció 4. Es requereixen mesures correctores immediates.
Una vegada avaluades totes les postures registrades, s’agrupen per categoria i s’elabora el pla d’intervenció en funció de les prioritats obtingudes: corregint les postures més forçades i actuant sobre aquelles que, sense ser extremes, es repeteixen molt al llarg de la jornada.
Limitacions i situacions en les quals no ha d’utilitzar-se
- Interpretar les categories com a llindars legals. No ho són: cap norma espanyola les imposa.
- Aplicar-ho quan la postura forçada afecta a segments que el mètode no contempla, com el cap.
- Confiar en poques observacions: la validesa del resultat depèn de la grandària i de la distribució del mostreig.
- Ignorar que les categories de postura i de força són molt àmplies, la qual cosa pot ocultar diferències rellevants.
- Usar-ho com a mètode únic quan concorren manipulació de càrregues o moviments repetitius.
- Concloure l’avaluació sense comprovar que les mesures han modificat la distribució de postures.
Exemple pràctic
En un taller de reparació de vehicles industrials, les tasques canvien al llarg del dia i les queixes es concentren en la zona lumbar. Una avaluació basada en una sola postura no resultaria representativa.
- Mostreig. Es realitzen observacions cada dos minuts durant dues jornades completes, anotant esquena, braços, cames, càrrega i fase de treball.
- Resultat. El treball sota vehicle concentra la majoria de postures en categories 3 i 4 per esquena girada i inclinada amb braços per sobre de l’espatlla; el treball en banc es manté en categoria 1.
- Mesures. S’instal·la un elevador de columnes per a treballar dempeus sota el vehicle i es dota al lloc de banc d’utillatge regulable en altura.
- Reavaluació. Un nou mostreig redueix a una minoria les observacions en categories 3 i 4, i les restants es concentren en operacions puntuals sobre les quals es programa la següent millora.
Diferències amb altres mètodes
- Enfront de RULA i REBA. Aquests analitzen detalladament una postura concreta; OWAS descriu estadísticament la jornada mitjançant mostreig, amb categories més àmplies.
- Enfront d’OCRA. OCRA quantifica l’exposició a moviments repetitius de l’extremitat superior, factor que OWAS no aborda.
- Enfront de l’equació d’aixecament del NIOSH. Aquesta calcula un pes límit recomanat per a l’aixecament amb dues mans; OWAS només considera la càrrega com una variable categòrica.
- Enfront dels mètodes instrumentals. Les tècniques goniomètriques i els sistemes de captura de moviment mesuren angles reals, mentre que OWAS els estima per observació.
Marc tècnic i normatiu
- Llei 31/1995, articles 15 i 16. Obliga a avaluar els riscos no evitables i a adaptar el treball a la persona.
- Reial decret 39/1997, article 5. Exigeix procediments que proporcionin confiança sobre el resultat de l’avaluació.
- Notes Tècniques de Prevenció sobre riscos ergonòmics. Recullen els mètodes de càrrega postural difosos pel INSST, entre ells OWAS.
- ISO 11226:2000. Referència internacional sobre postures estàtiques, complementària del mostreig postural. Es troba en revisió.
OWAS no és un mètode d’obligada aplicació a Espanya. El seu ús s’empara en l’article 5 del Reial decret 39/1997 i en el seu reconeixement tècnic.
