Disseny ergonòmic del lloc de treball

Principis del disseny ergonòmic

La norma ISO 6385 estableix els principis generals: el disseny ha de partir de les necessitats, capacitats i limitacions de la població usuària, considerant la variabilitat antropomètrica, de força i d’habilitats; ha d’implicar les persones que utilitzaran el lloc; ha d’integrar-se en totes les fases del projecte (concepció, disseny detallat, implantació i avaluació) i ha d’abordar el sistema de treball en el seu conjunt, inclosos l’espai, els equips, l’entorn físic, les tasques i l’organització. L’enfocament preventiu prioritza eliminar les exigències inadequades en el disseny abans que compensar-les amb mesures organitzatives, formació o equips de protecció.

En el pla físic, el disseny considera les dimensions de l’espai i del mobiliari a partir de dades antropomètriques, amb ajust per a acomodar a un rang ampli de la població; les altures de treball segons el tipus de tasca (precisió, lleugera o pesada); les zones d’abast per a situar els elements d’ús freqüent; les postures de treball, evitant les forçades i les mantingudes de forma prolongada, amb possibilitat d’alternar sedestació i bipedestació; les forces necessàries i l’ús d’ajudes mecàniques; i l’entorn ambiental (il·luminació, soroll, temperatura, vibracions).

En el pla cognitiu i organitzatiu, el disseny atén la presentació de la informació i dels comandaments, la compatibilitat entre indicadors i accions, la càrrega mental, el ritme i l’autonomia, les pauses, la rotació de tasques i la formació. L’aparició de noves formes de treball (treball a distància, llocs compartits, ús intensiu de dispositius mòbils) exigeix aplicar els mateixos principis en entorns menys controlats.

El confort tèrmic i els índexs PMV-PPD ajuden a avaluar ambients interiors moderats. Han de considerar-se temperatura radiant, corrents, activitat i roba, a més de la temperatura de l’aire.

Requisits normatius aplicables al disseny del lloc

• Llocs de treball. El Reial decret 486/1997 fixa les dimensions mínimes dels locals (altura, superfície i volum per persona), les condicions dels sòls, passadissos i accessos, les condicions ambientals i la il·luminació.
• Pantalles de visualització. El Reial decret 488/1997 i la seva guia tècnica de l’INSST (actualitzada en 2021) estableixen els requisits de pantalla, teclat, taula, cadira, espai, il·luminació, reflexos, soroll, calor, radiacions i humitat, i les condicions d’organització del treball i de vigilància de la salut.
• Manipulació manual de càrregues. El Reial decret 487/1997 obliga a evitar la manipulació manual i, quan no sigui possible, a avaluar i reduir el risc mitjançant el disseny del lloc, les ajudes mecàniques i l’organització.
• Equips de treball. El Reial decret 1215/1997 exigeix que els equips s’adaptin a les característiques ergonòmiques de les persones i a les condicions d’ús.
• Màquines i productes. El disseny de màquines incorpora requisits ergonòmics des de la seva fabricació, conforme a la legislació de seguretat de les màquines i a les normes harmonitzades.
• Adaptació a persones sensibles. La Llei 31/1995 exigeix adaptar els llocs a les persones especialment sensibles, incloses les persones amb discapacitat, les treballadores embarassades i les persones d’edat avançada.
• Normes tècniques. ISO 6385 i les sèries UNE-EN ISO 9241 (interacció persona-sistema), UNE-EN 1005 (seguretat de màquines, prestacions físiques humanes) i UNE-EN ISO 11228 (manipulació manual) aporten criteris de disseny i d’avaluació.

Metodologia de disseny i avaluació

• Anàlisi de la tasca. Descripció de les operacions, la seva freqüència i durada, les exigències físiques i cognitives i les condicions de l’entorn.
• Definició de la població usuària. Dades antropomètriques i funcionals de referència, amb atenció a la diversitat i a les persones sensibles.
• Disseny de l’espai i del mobiliari. Dimensionament, altures, abastos, regulacions i disposició d’elements segons la freqüència d’ús.
• Selecció d’equips i eines. Criteris de pes, agafament, vibració, força i compatibilitat amb la tasca.
• Organització. Ritme, pauses, rotació, alternança de postures i formació en l’ús del lloc.
• Avaluació en ús. Verificació amb les persones usuàries mitjançant observació, mètodes d’avaluació ergonòmica (per exemple, RULA, REBA, OCRA, equació NIOSH) i enquestes de confort i molèsties.
• Millora contínua. Revisió després de canvis en la tasca, incidents o resultats de la vigilància de la salut.

Aplicació organitzativa: com dissenyar ergonòmicament un lloc

1. Integrar l’ergonomia des del projecte: incloure criteris ergonòmics en la compra de mobiliari i equips, en la distribució d’espais i en el disseny de noves línies o processos.
2. Analitzar les tasques i definir la població usuària, amb dades antropomètriques i atenció a les persones especialment sensibles.
3. Dissenyar l’espai, el mobiliari i la disposició d’elements segons altures de treball, abastos, postures i freqüència d’ús, amb regulacions que permetin l’ajust individual.
4. Seleccionar equips i eines amb criteris ergonòmics i preveure ajudes mecàniques per a les càrregues.
5. Definir l’organització del treball: ritme, pauses, rotació i alternança de postures, i formar a les persones en l’ajust i ús del lloc.
6. Avaluar el lloc en ús amb la participació de les persones usuàries i amb mètodes d’avaluació ergonòmica, i corregir les desviacions.
7. Registrar el disseny, l’avaluació i les mesures en la documentació preventiva i revisar-los davant canvis o danys a la salut.

Un programari de gestió preventiva permet vincular el disseny de cada lloc a la seva avaluació ergonòmica, planificar les mesures i les revisions, registrar la formació i relacionar els resultats amb la vigilància de la salut i els indicadors de trastorns musculoesquelètics amb traçabilitat.

Límits i errors freqüents

1. Dissenyar per a una persona mitjana inexistent en lloc de per a un rang ampli de la població, sense regulacions ni ajustos.
2. Incorporar l’ergonomia sol després de la implantació, quan les modificacions són costoses i limitades.
3. Comprar mobiliari o equips amb etiqueta ergonòmica sense analitzar la tasca real ni formar en el seu ajust.
4. Ignorar la dimensió cognitiva i organitzativa (ritme, pauses, càrrega mental) i limitar el disseny al mobiliari.
5. No implicar les persones usuàries en el disseny i en l’avaluació.
6. No revisar el disseny després de canvis en la tasca, incidents o molèsties detectades en la vigilància de la salut.

Els criteris dimensionals i d’avaluació es detallen en les guies tècniques de l’INSST i en les normes tècniques citades; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; principi d’adaptar el treball a la persona (article 15) i protecció de persones especialment sensibles (article 25).
• Reial decret 486/1997, de 14 d’abril. Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.
• Reial decret 488/1997, de 14 d’abril. Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització.
• Reial decret 487/1997, de 14 d’abril. Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues.
• Guia tècnica de l’INSST sobre pantalles de visualització (2021). Criteris d’aplicació del Reial decret 488/1997 al disseny i avaluació de llocs.
• ISO 6385:2016. Principis ergonòmics per al disseny de sistemes de treball.
• NTP 242. Ergonomia: anàlisi ergonòmica dels espais de treball en oficines. Criteris dimensionals i de distribució de l’espai de treball.

El Reial decret 1215/1997 sobre equips de treball i les sèries UNE-EN ISO 9241, UNE-EN 1005 i UNE-EN ISO 11228 completen els criteris tècnics de disseny i avaluació.