Treball amb pantalles de visualització

Què és el treball amb pantalles de visualització

El Reial decret 488/1997 defineix pantalla de visualització com qualsevol pantalla alfanumèrica o gràfica, i lloc de treball com el constituït per un equip amb pantalla de visualització proveït, si és el cas, de teclat o dispositiu d’adquisició de dades, d’un programa per a la interconnexió persona-màquina, d’accessoris ofimàtics i d’un seient i taula o superfície de treball, així com l’entorn laboral immediat. La norma s’aplica als llocs ocupats per treballadors que utilitzen habitualment aquests equips durant una part rellevant de la seva jornada, i exclou els llocs de conducció, els sistemes informàtics embarcats, les màquines d’escriure amb pantalla petita, les calculadores i les caixes registradores.

La guia tècnica de l’INSST concreta el concepte d’usuari: es consideren treballadors usuaris els qui superen les quatre hores diàries o les vint hores setmanals de treball efectiu amb aquests equips; els qui estan entre dues i quatre hores diàries o entre deu i vint setmanals poden ser-ho si concorren determinades circumstàncies (dependència de l’equip per a fer el treball, absència de possibilitat de canviar de tasca, ús de programes que exigeixen atenció elevada, entre altres); i els qui no arriben a aquests llindars no es consideren usuaris a l’efecte de la norma, sense perjudici que els seus riscos s’avaluïn per la via general.

La generalització dels ordinadors portàtils, les tauletes, el teletreball i els llocs compartits ha ampliat l’abast pràctic de la norma: la Llei 10/2021 exigeix aplicar els mateixos criteris al teletreball, i la guia tècnica adverteix que els equips portàtils usats de forma continuada han de completar-se amb pantalla, teclat i ratolí externs.

El sedentarisme laboral afegeix una dimensió organitzativa a l’anàlisi del lloc amb pantalla: disposar d’una cadira ajustable no elimina els períodes prolongats sense moviment. Les pauses i oportunitats de recuperació han d’integrar-se en el ritme de treball.

El mètode ROSA pot ajudar a identificar prioritats de millora postural en llocs d’oficina. Ha de complementar-se amb els altres aspectes de l’avaluació, inclosos exigències visuals, ambient, càrrega mental i organització.

La fatiga visual pot relacionar-se amb la demanda d’enfocament, la llegibilitat, els reflexos i l’organització de les tasques. La seva prevenció combina ajustos del lloc, alternança d’activitat i valoració sanitària quan correspongui.

Riscos característics

• Fatiga visual. Molèsties oculars, visió borrosa, cefalees i sequedat ocular, associades a la distància i l’altura de la pantalla, els reflexos, el contrast, el parpelleig, la il·luminació inadequada i l’absència de pauses.
• Trastorns musculoesquelètics. Dolor cervical, dorsal i lumbar, molèsties a coll, canells i mans, derivats de postures mantingudes, mobiliari no ajustable, abastos inadequats i ús intensiu del teclat i el ratolí.
• Càrrega mental. Fatiga i estrès vinculats al disseny del programari, al ritme imposat, a la monotonia, a les interrupcions i a la pressió de temps.
• Factors ambientals. Il·luminació insuficient o enlluernadora, soroll d’equips, temperatura, humitat i radiacions, que han de mantenir-se en nivells adequats conforme a l’annex del reial decret.
• Situacions especials. Persones amb problemes visuals previs, sensibilitat especial, embaràs i teletreball, que requereixen adaptacions específiques.

Obligacions de l’empresari

• Avaluació de riscos. Avaluació específica del lloc que consideri els riscos per a la vista, els problemes físics i la càrrega mental, tenint en compte el temps d’ús, el temps d’atenció continuada i l’exigència de la tasca; la guia tècnica ofereix una llista de comprovació.
• Mesures tècniques i organitzatives. Adequació de l’equip, el mobiliari i l’entorn a les disposicions mínimes de l’annex (pantalla orientable i inclinable, teclat independent, taula de superfície suficient i poc reflectora, cadira regulable i estable, reposapeus a demanda, il·luminació adequada) i organització de l’activitat amb pauses o canvis de tasca que redueixin la càrrega.
• Vigilància de la salut. Reconeixement abans de començar a treballar amb pantalles, periòdic amb la freqüència que fixi el personal sanitari i quan apareguin trastorns atribuïbles al treball, conforme al protocol de vigilància sanitària específica; dret a un reconeixement oftalmològic si els resultats l’aconsellen i a dispositius correctors especials a càrrec de l’empresa quan no serveixin els normals.
• Informació i formació. Sobre els riscos del lloc, les mesures adoptades, la configuració correcta del lloc, les pauses i la comunicació de molèsties.
• Consulta i participació. Dels representants dels treballadors en l’avaluació i en les mesures.

Aplicació organitzativa: com gestionar els llocs amb pantalles

1. Identificar els llocs i persones usuàries segons els llindars de temps d’ús de la guia tècnica, inclosos els que treballen a distància.
2. Avaluar cada lloc amb la llista de comprovació de la guia (equip, mobiliari, entorn, programari i organització) i amb la participació de la persona que ho ocupa.
3. Corregir les deficiències: pantalla a l’altura i distància adequades, cadira regulable, taula suficient, reposapeus, il·luminació sense reflexos i perifèrics externs per a portàtils.
4. Organitzar pauses o canvis d’activitat en les tasques d’atenció continuada i evitar els ritmes imposats pel programari.
5. Programar la vigilància de la salut específica inicial i periòdica i gestionar les sol·licituds de dispositius correctors especials.
6. Informar i formar sobre la configuració del lloc, la postura, les pauses i la comunicació de molèsties, i reforçar-lo en el teletreball.
7. Revisar l’avaluació davant canvis d’equip, de programari, de lloc o d’organització, i registrar les actuacions.

Un programari de gestió preventiva permet mantenir l’inventari de llocs i persones usuàries, registrar les llistes de comprovació i les mesures, planificar la vigilància de la salut específica i documentar la formació.

Límits i errors freqüents

1. Excloure de l’avaluació a les persones que usen portàtils o teletreballen, o no dotar-les de pantalla, teclat i ratolí externs.
2. Considerar complerta la norma amb mobiliari homologat sense comprovar el seu ajust real a cada persona.
3. Ometre les pauses o canvis de tasca en treballs d’atenció continuada amb pantalles.
4. No oferir la vigilància de la salut específica abans d’iniciar el treball ni gestionar els dispositius correctors especials.
5. Ignorar la càrrega mental derivada del disseny del programari i del ritme de treball.
6. No revisar els llocs després de canvis d’equip, d’aplicacions o de lloc de treball.

Les condicions concretes de cada lloc han d’avaluar-se per tècnics de prevenció; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu a Espanya

• Reial decret 488/1997, de 14 d’abril. Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització.
• Guia tècnica de l’INSST sobre pantalles de visualització. Criteris per a determinar qui és usuari, avaluar el lloc i aplicar les disposicions mínimes.
• Llei 31/1995, articles 15, 16, 22 i 25. Principis preventius, avaluació, vigilància de la salut i treballadors especialment sensibles.
• Llei 10/2021, de 9 de juliol, articles 15 i 16. Prevenció de riscos i avaluació en el treball a distància.
• Directiva 90/270/CEE del Consell, de 29 de maig de 1990. Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització.

El Ministeri de Sanitat publica el protocol de vigilància sanitària específica per a pantalles de visualització de dades, que aplica el personal sanitari dels serveis de prevenció; les normes UNE-EN ISO 9241 recullen els requisits ergonòmics dels equips i del programari.