Tècnic de prevenció de riscos laborals

Què és el tècnic de prevenció de riscos laborals

La Llei 31/1995 exigeix que les activitats preventives es realitzin per persones amb la capacitat corresponent a les funcions a exercir. El Reial decret 39/1997 tradueix aquesta exigència en una classificació de funcions i de nivells de qualificació (articles 34 a 37), que s’aplica tant als treballadors designats i als membres dels serveis de prevenció propis com al personal dels serveis de prevenció aliens. El tècnic de prevenció és, per tant, una figura definida per les seves funcions i la seva formació, no per un lloc de treball concret.

En el nivell bàsic, la formació s’acredita mitjançant cursos de 30 o 50 hores segons l’activitat de l’empresa, o mitjançant titulacions equivalents. El nivell intermedi correspon al títol de Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Professionals, cicle formatiu de grau superior establert pel Reial decret 1161/2001. El nivell superior exigeix, des de la modificació de l’article 37 pel Reial decret 337/2010, una titulació universitària oficial i una formació mínima acreditada per una universitat, en la pràctica un màster universitari en prevenció de riscos laborals amb les especialitats cursades; la medicina del treball requereix l’especialitat mèdica corresponent.

Els tècnics actuen sempre sota la responsabilitat de l’empresari, que és qui ha de garantir la seguretat i la salut; la seva funció és assessorar, avaluar, planificar, formar i verificar, no assumir aquesta responsabilitat.

La llicència de seguretat i salut en el treball a Colòmbia autoritza camps d’actuació concrets. La seva vigència i abast han de comprovar-se juntament amb la competència tècnica per al servei sol·licitat.

Funcions per nivell de qualificació

• Nivell bàsic (article 35). Promoure comportaments segurs i la correcta utilització dels equips, fomentar l’interès i la cooperació dels treballadors, realitzar avaluacions elementals de riscos i establir mesures preventives compatibles amb la seva formació, col·laborar en l’avaluació i el control dels riscos generals i específics, actuar en emergències i primers auxilis i cooperar amb els serveis de prevenció. És la formació mínima del recurs preventiu.
• Nivell intermedi (article 36). Promoure la prevenció, realitzar avaluacions de riscos excepte les reservades al nivell superior, proposar mesures de control i reducció, formar i informar en nivell bàsic, vigilar el compliment del programa de control, participar en la planificació i col·laborar amb el nivell superior.
• Nivell superior (article 37). Les funcions del nivell intermedi i, a més, la realització d’avaluacions que exigeixin una estratègia de mesurament o una interpretació no mecànica de criteris, la formació i informació de caràcter general en tots els nivells, la planificació de l’acció preventiva quan impliqui diverses especialitats i la vigilància i control de la salut, reservada al personal sanitari.
• Especialitats del nivell superior. Seguretat en el treball, higiene industrial, ergonomia i psicosociologia aplicada, i medicina del treball; els serveis de prevenció propis han de cobrir almenys dues i els aliens les quatre.

On exerceix i amb qui es relaciona

• Treballador designat. Persona de l’empresa amb el nivell de qualificació exigit per les funcions assignades.
• Servei de prevenció propi o mancomunat. Unitat organitzativa de l’empresa amb tècnics de nivell superior en les especialitats assumides i personal de suport.
• Servei de prevenció aliè. Entitat acreditada que ha de disposar de tècnics de nivell superior en les quatre especialitats i de ràtios mínims de personal.
• Recurs preventiu. Presència exigida en determinades situacions; formació mínima de nivell bàsic i experiència.
• Delegats de prevenció i comitè. Reben l’assessorament tècnic i participen en la consulta; els tècnics els proporcionen la informació i documentació que la llei reconeix.
• Coordinador de seguretat i salut en obra. Figura específica de la construcció, distinta del tècnic de prevenció, amb requisits propis.

Aplicació organitzativa: com dimensionar i aprofitar la funció tècnica

1. Identificar les funcions preventives necessàries segons els riscos i la grandària de l’empresa i assignar-les a persones amb el nivell de qualificació exigit.
2. Documentar la qualificació de cada tècnic (títols, especialitats, formació bàsica) i el seu nomenament com a treballador designat o membre del servei de prevenció.
3. Definir els mitjans i el temps de dedicació, que la llei exigeix que siguin suficients i adequats.
4. Delimitar per escrit quines activitats realitza el personal propi i quins el servei de prevenció aliè, evitant solapaments i buits.
5. Integrar als tècnics en els processos de canvi (noves màquines, processos, contractistes) des de la fase de disseny.
6. Facilitar l’accés a la informació necessària: sinistralitat, vigilància de la salut en termes d’aptitud, mesuraments, consultes dels treballadors.
7. Planificar la formació contínua dels tècnics davant canvis normatius i tecnològics.

Un programari de gestió preventiva és l’eina de treball habitual del tècnic: avaluacions, planificació, formació, coordinació, investigació d’accidents i indicadors amb traçabilitat.

Límits i errors freqüents

1. Atribuir funcions de nivell superior a persones amb formació bàsica o intermèdia, en particular avaluacions que requereixen estratègia de mesurament.
2. Confondre la figura del tècnic amb la del recurs preventiu o amb el delegat de prevenció.
3. Considerar que el tècnic assumeix la responsabilitat de l’empresari; la responsabilitat del deure de protecció no es transfereix.
4. Nomenar treballadors designats sense temps ni mitjans, la qual cosa buida la funció de contingut.
5. Reservar al servei de prevenció aliè totes les activitats i deixar sense integració interna la prevenció.
6. No mantenir actualitzada l’acreditació de la formació del personal tècnic.

Les condicions d’accés i les funcions de cada nivell han de verificar-se en el text consolidat del Reial decret 39/1997 i en la normativa universitària i de formació professional vigent.

Marc normatiu a Espanya

• Reial decret 39/1997, capítol VI (articles 34 a 37) i annexos III a VI. Funcions i nivells de qualificació, especialitats i contingut de la formació.
• Reial decret 337/2010, de 19 de març. Modificació de l’article 37 sobre la formació de nivell superior.
• Reial decret 1161/2001, de 26 d’octubre. Títol de Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Professionals, corresponent al nivell intermedi.
• Llei 31/1995, articles 30 a 32. Protecció i prevenció de riscos per mitjans propis o aliens i capacitat de les persones designades.

La Directiva 89/391/CEE, article 7, exigeix que els treballadors designats i els serveis externs tinguin les capacitats i aptituds necessàries. A Colòmbia, el responsable del SG-SST ha de comptar amb llicència en seguretat i salut en el treball i el curs de capacitació exigit pel Decret 1072 de 2015 i la Resolució 0312 de 2019.